Acropòli d'Atenas
From Wikipedia, the free encyclopedia
L' Acropòli d'Atenas es l'acropòli grèc mai important. L'Acropòli èra, literalament, la “vila nauta” e èra present dins la majoritat de las vilas grègas, amb una dobla foncion: defensiva e coma sèti dels principals luòcs de culte. L'Acropòli d'Atenas es situat sus un puèg a 165 mètres en dessús del nivèl de la vila. Es tanben coneguda coma Cecròpia en onor del legendari òme sèrp, Cècrops, rei d'Atenas.[1]
Aqueste article es eissit d'una traduccion automatica e fa besonh d'unas correccions de gramatica, d'ortografia o de sintaxi. |
La dintrada a l'Acropòli se realiza per una pòrta monumentala nomenada los Propilèus. Al costat drech e frontal dels Propilèus se tròba lo Temple de Nike Aptèra. Una granda estatua de bronze d'Atena, bastida per Fidies, se trobava a l'origina al centre. A la drecha d'ont s'enauçava aquela estatua se tròba lo Partenon o Temple d'Atena Partenòs (la Verge). A l'esquèrra e a la fin de l'Acropòli i a l'Erecteon, amb sa celèbra estoa o tribuna sostenguda per sièis cariatides. Se tròban tanben a l'Acropòli las rèstas d'un teatre a l'aire liure nomenat lo Teatre de Dionís, ont se joguèron sas tragèdias Sofòcles, Euripides e Esquil e las comèdias d'Aristofanes.
L'Acropòli d'Atenas foguèt declarat Patrimòni de l'Umanitat per l'UNESCO en l'an 1987 a París.