From Wikipedia, the free encyclopedia
Johann Christoph Friedrich (von) Schiller est un poèta e escrivan alemand, nascut lo 10 de novembre de 1759 a Marbach am Neckar e mòrt lo 9 de mai de 1805 a Weimar.
Friedrich Schiller | |
imatge:Anton Graff - Friedrich Schiller.jpg Retrach de Schiller per Anton Graff (1785). | |
Nom de naissença | (de) Johann Christoph Friedrich Schiller |
---|---|
Naissença | 10 de novembre de 1759, Marbach am Neckar |
Decès | 9 de mai de 1805, Weimar |
Genre | romantisme alemand |
Johann Christoph Friedrich Schiller[1] nasquèt en 1759 à Marbach am Neckar, en Alemanha, d’un paire militar dins las armadas del Wurtemberg. Unes ans mai tard, vèrs 1766 sa familha s’installa Ludwigsborg e i demora fins a 1780. Pasemens se passa son enfança e sa jovença dins una cèrta pauretat, atrai l'atension del duc de Wurtemberg, Carles II, que li prepausa d'integrar los rengs dins l'establiment qu'aviá creat, la Karlsschule. En 1773, Schiller comença a estudiar lo drech e a partir de 1775 la medecina.
En 1780, esciu son Diplomarbeit (memòri de fin d’estudis) e ven mètge militar a Stuttgart. En 1781, publica Die Räuber (Los raubaires) anonimament. En 1782, Schiller, mètge militar, es emprisonat un temps a Asperg per causa d’alunhament non autorizat (gaireben de la desercion). Èra anar escochar a Mannheim la représencation de sa pèça Die Räuber sens autorizacion.
En 1783, trabalha coma bibliotecari e obten un contrate fins a 1785 coma poèta de teatre a Mannheim. Pendent d'anadas, es sempre en demeantjaments (Leipzig, Dresde, Weimar) e encontra pel primièr còp Goethe en 1788. A la fin d'aqueste an, ven professor d’istòri e filosofia a Jena ont s’installa l’an seguent. Escriu d'òbras istoricas. Sinpatiza alara amb un autre personatge celèbre de son temps: Wilhelm von Humboldt.
En 1790, esposa Charlotte von Lengefeld. En 1791, ven pensionari del prince Fredrich Cristian d’Augustenborg. En 1794, Goethe lo mena a escriure pel jornalisme satiric. Lo 26 agost de 1792, la França de la Revolucion francesa li dona la citudanetat francesa[2], a la seguida de sos fòrça escrichs contra lis tirans; l'apren pas qu'en 1798. En 1799, torna a Weimar ont Goethe le convenç d’escriure de novèlas pèças de teatre. Pren amb Goethe lo cap del teatre de la Cort grand-ducala se plaça lèu a la punta de la scèna teatrala alemanda, permetent una renaissença del genre dramatic. En 1802, es anoblit: la particula von es aponduda a son nom. Demora a Weimar fins a sa mòrt de la tuberculòsi, a l'edat de 45 ans.
Los problèmas que tracha l’òbra de Schiller, que sián politics, etics o tot simplament estetics, contribuiguèron de biais màger a l’avançada de las idèas a la fin del sègle XVIII. Encara mai que Goethe, influencièt lo romantisme alemand. Dins los ans darrièr de sa vida, Schiller volava dotar l’Alemanha d’un « classicisme » qu’aviá pas conegut. Traduch la Phèdre de Racine per Weimar, e emprunta de metòdes dramatics a la tragèdia grèga. D’ont son doble estatut de classic e de romantic, e sa plaça centrala dins la literatura alemanda e europèa.
D'entre los grands admirators de Schiller, i a Fiodor Dostoievskii mas tanben Ludwig van Beethoven, Giuseppe Verdi, Thomas Mann e Victor Hugo.
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.