From Wikipedia, the free encyclopedia
Pèire Telhard de Chardin (en francés Pierre Teilhard de Chardin) (1881-1955) foguèt un prèire jesuita, un cercaire, un teologian, un filosòf e un paleontològ occitan (e francés).
Pèire Telhard de Chardin Pierre Teilhard de Chardin | |
---|---|
Naissença | 1 de mai de 1881 Orsinas, Clarmont-Ferrand, Occitània |
Decès | 10 d'abril de 1955 Nòva York, Estats Units d'America |
País d'origina | |
Nacionalitat | |
Profession | filosòf, jesuista e paleontològ |
Ocupacion | |
Luòc de trabalh | |
Distincions | |
Scientific de fama e dimension internacionalas, Pèire Telhard de Chardin èra un geològ especialista del Pleïstocèn e un paleontològ especialista dels vertebrats del Cenozoïc.
Pèire Telhard de Chardin nasquèt lo 1er de mai de 1881 en Auvèrnha, a Orsinas. La seuna familha trabalhava dins la magistratura e èra de noblesa recenta (ennobliment jol règne de Loís XVIII). La familha èra sortida de Murat dins Cantal.
De 1892 a 1897 seguís los seus estudis al collègi jesuita Notre-Dame de Mongré (uèi licèu Notre-Dame de Mongré) a Villefranche-sur-Saône. En 1899, dintra al noviciat jesuita d'Ais mas las doas annadas seguentas perseguís sa formacion al juvenat de Laval. Entre 1902 e 1905, demòra a Jersei (Reialme Unit) per i estudiar la filosofia.
En 1905, causís d'entamenar sa carrièra professionala coma professor de fisica al collègi jesuita de la Santa Familha del Caire (Egipte). I demòra tro 1908.
Entre 1908 e 1912, estúdia al teologat d'Ore Place, a Hastings, Sussex de l'Èst.
Es ailà, lo 28 d'agost de 1911, qu'es ordenat prèire.
En 1912, daissa Anglatèrra e rescontra Marcellin Boule, paleontològ e director del laboratòri de paleontologia del Museum Nacional d'Istòria Naturala de París (en francés: Muséum national d'histoire naturelle) qu'acabava tot escàs d'estudiar lo primièr esqueleta d'òme de Neandertal descobèrt en França (1908).
Marcellin Boulle serà tanben lo seu director de tèsi de doctorat.
Entre 1915 e 1918, Pèire Telhard de Chardin serviguèt coma braiardièr dins l'armada francesa. Reçaupèt la Légion d'honneur e la Médaille militaire per sa valéncia. Dos de sos fraires moriguèron pendent la Primièra Guèrra Mondiala. Tot ben que foguèsse estat mandat al front, escriguèt en 1916 son primièr libre La Vie Cosmique (La Vida Cosmica). En 1919, escriguèt lo seu segond ensag Puissance spirituelle de la Matière (Poténcia espiritala de la Matèria). De 1922 a 1926, estudièt a la Sorbona la zoologia, la geologia e la botanica. Obtenguèt son doctorat sus los mamifèrs de l'Eocèn inferior francés e lors jaces en 1926.
En 1923, faguèt lo seu primièr viatge per lo Museum d'Istòria Naturala de París en China. Ailà rescontrèt lo paire Émile Licent, tanben conegut jol nom chinés de 德日進 (pinyin: Dérìjìn), naturalista e fondador del musèu Hoangho Paiho de Tianjin.
Entamenèt de recèrcas scientificas sobre de sites d'industria litica datats del paleolitic, situats a Gansu e al desèrt d'Ordos (chinés : 鄂尔多斯沙漠 ; pinyin : È'ěrduōsī Shamo). Amb aquestas recèrcas, devenguèt lo cap de la Mission Paleontologica Francesa (Mission paléontologique française) tre 1923.
Escriguèt tanben la Messa sul Mond al desèrt d'Ordos en 1923.
Quand tornèt en França, obtenguèt un emplec coma professor de geologia a l'Institut catolic de França. Foguèt demest de sas foncions per encausa de dos tèxtes critics sul Pecat Original, Note sur quelques représentations historiques possibles du péché originel (Nòta subre qualques representacions istoricas possiblas del Pecat Original, 1922) e Chute, Rédemption et Géocentrie (Casuda, Redempcion e Geocentria, 1920). L'òrdre dels jesuitas li demanda d'abandonar l'ensenhament e de tornar en China.
Pendent aqueste periòde, Telhard demorèt en China regularament. En 1926 explora la província de Gansu, la region de Zhangjiakou e la Mongolia orientala. Participèt tanben a las excavacions de l'òme de Pequin (Homo erectus pekinensis) a Zhoukoudian. Preparèt lo seu Le Milieu divin ( Lo Mitan Divin) pendent sos viatges de recèrca. La Glèisa ne refusèt l'imprimatur en 1927. Comencèt tanben las primièras paginas del Fenomèn uman.
Contunhèt sas recèrcas amb lo Burèu d'Estudis Geologic de China (en chinés: 中国地质调查局, en pinyin: Zhōngguó dìzhì diàochá jú, en anglés: China Geological Survey (CGS) ) situat a Tianjin.
Demorèt tanben en Manchoria amb Émile Licent e dins Shaanxi amb lo paleontològ C.C. Young e Davidson Black, director del Burèu d'Estudis Geologic de China.
Après l'expedicion en Manchoria, dins la zòna del Grand Khingan amb de geològs chineses, jonhèt l'Expedicion Americana d'Asia Centrala (American Expedition Center-Asia) dins lo desèrt de Gòbi organizat per lo Museum American d'Istòria Naturala (American Museum of Natural History) e menat per Roy Chapman Andrews.
A l'ocasion d'aquestas expedicions, Henri Breuil e Telhard descobriguèron que l'Òme de Pekin, lo vesin mai pròche del Pithecanthropus de Java, èra un faber (utilizacion de pèiras e mestritge del fòc). Telhard escriguèt parallèlament a sas recèrcas L'Esprit de la Terre (L'Esperit de la Tèrra).
En 1934, Telhard jonhèt tanben l'expedicion de la Crosièra Jauna (Croisière Jaune) finançada per André Citroën. Sas relacions amb Marcellin Boule foguèron rotas per encausa de l'investiment de Telhard, considerat pel sénher Boule, coma excessiu en favor del Servici Geologic Chinés (Chinese Geological Service). En 1936, demorèt qualques meses a Urumqi, dins Xinjiang per perseguir sas recèrcas.
Pendent la Segonda Guèrra Mondiala, Telhard demorèt a Pequin que i foguèt blocat per l'invasion japonesa. Pasmens, contunhèt las seunas recèrcas.
Teilhard tornèt en França en 1946 e reçaupèt la Legion d'Onor francesa per sas recèrcas en China.
En 1950, foguèt elegit membre de l'Académia de las Sciéncias francesa (Académie des sciences).
En 1951, foguèt nomenat director de recèrca al CNRS.
Moriguèt lo 10 d'abril de 1955, a Nòva York, a la seguida d'una ataca cardiaca.
Las idèas de Telhard foguèron desvolopadas dins sos libres e foguèron sovent criticadas, en particular pel Vatican.
La teoria de l'evolucion de Darwin, la geologia de Vernadsky e la teodicèa crestiana son unificadas dins la pensada de Telhard que refusa las dicotomias simplistas e que perseguís una perspectiva integrativa entre sciéncia e fe. Per aquestas rasons, Telhard es largament considerat coma un pensador olista.
Telhard es un defensor de l'ortogenèsi, çò es un partisan d'una vision de l'Evolucion coma direccionala, coma orientada cap a una tòca. Aquesta vision es tanben coneguda uèi jol nom de Evolucion convergenta. Per Telhard, la Creacion tota es orientada cap a un Ponch Omega. Telhard devolopèt sa pensada en se basant sus la sintèsi evolutiva modèrna d'inspiracion darwiniana mas servèt lo modèl lamarckian per çò qu'es del desvolopament de la cultura.
Lo Ponch Omega representa lo ròtle de convergéncia de l'Evolucion. Lo "Crist cosmic" manifesta l'aveniment d'una èra d'armonizacion de las consciéncias fondada sul principi de la "coalescéncia dels centres": cada centre, o consciéncia individuala, entra de mai en mai en collaboracion amb las consciéncias amb las qualas comunica, fins a que totas las consciéncias s'unifiquen dins un tot noosferic.
Es de notar que son òbra tota foguèt publicada d'un biais postum, gràcias a Jeanne Mortier, qu'èra estada facha la seuna eiretièra editoriala per tot çò que tocava l'edicion de l'òbra non scientifica de Pèire Telhard de Chardin.
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.