Peitavin-sentongés
From Wikipedia, the free encyclopedia
Lo peitavin-santongés (forma normativa)[1], tanben peitavin-sentongés[2][3] o aguiainés[4] o parlange (nom autoctòn: poetevin-séntunjhaes, parlanjhe) qu'ei ua lenga d'oïl de Peitau, Aunís, Santonge e Engolmés; es ua lenga dab un substrat occitan de consequéncia. L'estatut de "lenga" deu peitavin-santongés qu'ei discutit: qu'ei considerat sia coma ua lenga romanica deu grop de las lengas d'oïl, sia coma un dialècte deu francés (en admetent donc que "francés" e "lenga d'oïl" sian sinonims). Aqueste dusau punt de vista (que lo peitavin-santongés ei un dialècte francés) qu'ei lo mei admés per lo gran lingüista Pèire Bèc, qui hoc a l'origina de l'ensenhament deu peitavin-santongés a l'Universitat de Peitieus, e que formèc los mei grans especialistas d'aqueth idiòma, coma la professora Liliane Jagueneau.