Ascon

From Wikipedia, the free encyclopedia

Ascon
Remove ads

Ascon[2],[3],[4],[5] (Ascou en francés) es una comuna occitana, situada dins lo departament d'Arièja e la region d'Occitània, ancianament de Miègjorn-Pirenèus.

Vilatge d'Occitània
Faits en brèu AsconAscou, Descobridor o inventaire ...
Remove ads
Remove ads

Geografia

Thumb
Comunas a l'entorn.

Perimètre del territòri

Comunas confrontantas d'Ascou[6]
Sorjat La Fajòla
(Aude)
Ax Thumb Mijanes
Orgeish Orlun

Toponimia

La prononciacion es [asku]. Las fòrmas ancianas son (alode de) Ausa, Ascho en 1243, (vallis de) Ascone, (villa de) Ascone en 1272, Asco en 130, Asco, Ascho en 1318-1325, Ascone en 1324, Asco en 1385, 1390, Esco en 1401, Asco, cap a 1460 (Esquerrier)[8].
Dauzat i vei lo basque as, aitz, « punta rocassosa » e un sufixe escur[9]. Segon Negre, citat per Patrici Pojada, Ascon ven benlèu d'un nom aquitan de persona Halsco. Segon Coromines, citat per P. Pojada, lo nom sembla ibero-basc, del nom del tais, azkon en basc. Segon Felip Carbona, Ascon es en relacion ambe'l tais en basc, mès i a una autre etimologia, tanben bascoïda : acitiz + gune/kune, lo lòc dels ròcs[8].

Patrici Pojada cèrca a mostrar que lo primièr element es lo basc az- « ròc ». Un nom basc coma Ascanh (Azkaine en basco e Ascain en francés) a un as- inicial coma Aspa, Asme, Ascarat, que, segon J.B. Orpustan, ven de -*az, varianta de aitz, « ròc ». J.B. Orpustan senhala de toponimes basques que s'acaban en -(z)kun, element qu'indica un lòc (ex : Suhescun, Suhuskune en basc, que seriá *zuhazkun, « lòc d'albres »). Atal, Ascon seriá benlèu « lo lòc dels ròcs », çò que va dins lo sens d'una de las ipotèsis de F. Carbona[8].

Cal benlèu metre lo nom en relacion ambe Ascó (Catalonha), qu'es exactament lo meteis nom, mès tanben ambe Asco (Corsega), Ascas, (Gironda), Ascas (Tarn e Garona) e Asca (Hauts Pirenèus). Son de noms qu'embarrassan los toponimistas. Per Ascas de Gironda, Bénédicte Boyrie-Fénié tròba pas de solucion, mès evòca un mot prelatin, eretat pel basque aska, « besal, regòla, comba ». Burgan e Lafon veson pas tanpauc de solucion clara per Ascas de Tarn e Garona. La proposicion de Negre, un nom roman *asca, « fàstic » es regetada per B. Boyrie-Fénié e per Burgan e Lafon, coma de febla acceptibilitat toponimica [10],[11].

La situacion geografica d'aquelis toponimes presenta çaquelà qualques semblanças. Ascon tresplomba de 100 m la val prigonda del riu nommat en francés La Lauze. La situacion es la meteissa per Asco, que domina la frau del riu Asco, nommat localament Stranciacone. Son pr'aquò de situacions banalas en montanha e benlèu que lo nom a una autra origina. Mès per Ascas (Gironda), es quicòm mai. Dins la val de Dordonha, las ribas alentorn despassan a pena lo nivèl del flume, tirat a Ascas, plaçat sus una tuca isolada del planòl calcari, que tresplomba dirèctament las aigas. Dins lo païsatge girondin pauc traversut, un tal siti deguèt impressionar los abitants. L'exemple d'Ascas fa comprene milhor perqué l'idèa de « lòc que tresplomba un riu », o al minimom, de « perfil accidentat » (lo morre del tais...), pòt èsser un punt comun. Per la vila d'Ascó, es pas tan caracteristic : l'aglomeracion es pus nauta qu'Èbre d'un desenat de mètres, çò qu'es banal dins un país mediterranèu, que les aigats i son perilhoses. Ascas (Tarn e Garona) es sus un planòl, mès entre dos rius a pauca distància, lo Riu d'Ascas e Riutòrt : l'idèa principala es mai o mens mantenguda. I a pas que per Asca (Hauts Pirenèus), que Michel Morvan explica per un mot basque aska, « nauc » [12] qu'òm pòt èsser embarrassat; pr'aquò, la glèisa es sus un tap que domina un riu, çò que pòt justificar un bocin l'idèa prepausada.

Totis aquels noms son dins un airal aquitano-basco-iberic, fòra d'Asco; mès la Corsega es pas exempta de toponimes aparentats al basque. Lo mot aska, « nauc » es pas la solucion çaquelà. Encara que lo mot asque (grafia de Palay), « lhavet, avalanca, lit » que conten per natura l'idèa de naut e de bas, es benlèu pas desprovesit de ligam semantic ambe lo mot comun a totis nòstres toponimes.

Remove ads

Istòria

Administracion

Mai d'informacions Periòde, Identitat ...
  • Abans la refòrma cantonala de 2014, aplicada en 2015, la comuna èra del canton d'Ax; es ara del canton de Haute-Ariège (en francés), donc de Nauta Arièja.
Thumb
Meria
Remove ads

Demografia

modificar « persona »
 v · d · m 
Evolucion demografica
Populacion comunala actuala (2013): , totala:
179318001806182118311836184118461851
776 613 851 914 925 1 001 837 842 805
185618611866187218761881188618911896
686 710 695 664 641 565 620 521 521
190119061911192119261931193619461954
469 456 453 363 310 266 250 274 158
196219681975198219901999200620072008
136
114
120
81
96
102
124
127
Cercar
20092010
132
134
139
142
Fonts
Base Cassini de l'EHESS - Nombre retengut a partir de 1962 : Populacion sens comptes dobles - Sit de l'INSEE
Evolucion de la populacion 1962-2008
Evolucion de la populacion 1962-2008

  • En 2018 la populacion èra de 120 abitants e la densitat èra de 3,37 ab/km².
Remove ads

Luòcs e monuments

La glèisa parroquiala amb son estatua «La Verge e l'Enfant». Aquela escultura es estada classada per arrestat dempuèi le 31 de Març de 1956 puèi foguèt marcada als monuments istorics en 1992.

Personalitats ligadas amb la comuna

Michel Naudy : jornalista e òme politic (nascùt a Auloron (Bearn))

Véser tanben

Ligams extèrnes

Nòtas

Loading content...
Loading related searches...

Wikiwand - on

Seamless Wikipedia browsing. On steroids.

Remove ads