Califòrnia

Califòrnia^{[3][nt 1]} (en anglés e espanhòl: California) es un estat dels Estats Units d'America, situat sus la còsta oèst en bordadura de l'ocean Pacific, qu'ocupa la partida septentrionala de la region omonima. Confronta Oregon al nòrd, Nevada e Arizòna a l'èst, e la Bassa Califòrnia al sud. Amb aperaquí 39 millions d'abitants, es actualament l'estat mai poblat dels Estats Units d'America, repartits sus un territòri de 423 967 km.^[4][5][6]

Califòrnia

State of California (en)
(Bandièra)
Imne	I Love You, California (ca)
Devisa	«eureka»
Simbòl	Rosèla de Califòrnia, Colin de Califòrnia, tartan estatal de Califòrnia e Cantharellus californicus
Escais	The Golden State, الولاية الذهبية, Y Dalaith Aur e El Estado Dorado
Administracion
Capitala	Sacramento
Lenga oficiala	anglés
Politica
• Governador	Gavin Newsom (2019–)
Geografia
37° N, 120° O
Estat	Estats Units d'America
Superfícia	423 970 km²
Percentatge d'aiga	4,84 %[1]
Altitud mejana	884 m
Punt mai bas	Conca Badwater (ca) (−86 m)
Punt culminant	Mont Whitney (4 421 m)
Fus orari	UTC−08:00 (ora estandard) zona orària del Pacific America/Los Angeles UTC−07:00 (ora d'estiu)
Demografia
• Totala	39 538 223[2] ab. (1 d'abril de 2020 )
• Densitat	93,26 ab./km²
Autras informacions
ISO 3166-2	US-CA
Sit web	ca.gov

En mai, compta los segond e cinquen airals urbans mai mai poblats del país: lo Grand Los Angeles e la Region de la Baia de San Francisco; aital coma uèit de las ciutats mai pobladas del país: Los Angeles, San Diego, San José, San Francisco, Fresno, Sacramento, Long Beach e Oakland. La capitala n'es Sacramento.^[7]

Possedís una economia poderosa, ja qu'es la mai importanta als Estats Units, amb un produit interior brut de 4 bilions de dolars en 2024.^[8] Es l'economia subnacionala mai importanta del mond. Malgrat que represente solament 1,5 % de l'economia de l'Estat,^[9] l'industria agricòla californiana es la mai productiva de totes los Estats dels Estats Units.^[10]

Istòria

Article principal : Istòria de Califòrnia.

Carta de las regions tribalas e lingüisticas de Califòrnia al moment del contacte europèu.

Califòrnia foguèt descobèrta al sègle xvi pels exploradors europèus João Rodrigues Cabrilho, en 1542, e Francis Drake en 1579; mas èra alavetz ja ocupada dempuei mai de 13 000 ans per de pòbles amerindians, coma los Chumash, Pomo o Salinan. Foguèt colonizada pels espanhòls en 1765 sota l'ambicion de Carles III d'Espanha.

Après l'independéncia de Mexic en 1821, Califòrnia venguèt un estat mexican. Mas los Estats Units annexèron l'estat après la Guèrra americanomexicana en 1847. La fèbre de l'aur traguèt mai de 200 000 colons dins lo territòri nòu en tot aflaquir las populacions indianas. En 1850, Califòrnia venguèt lo 31en estat de l'union. Se jonhèt als nordistas durant la Guèrra Civila.

La descobèrta del petròli, l'arribada de l'industria cinematografica a Hollywood, l'auta tecnologia, lo clima aculhent traguèron d'abitants novèls entre 1900 e 1970, Califòrnia passèt d'1 milion a 20 milions d'abitants e l'estat foguèt reconegut en 1980 coma l'ochena economia del mond per òrdre d'importància.

Geografia

Article principal : Geografia de Califòrnia.

Tresen pus grand estat dels Estats Units, Califòrnia cobrís 410 000 km², siá 4,4% de la superfícia dels Estats Units.

A l'extrèm èst, la Val de la Mòrt atenh d'altituds negativas, fins a 86 mètres jol nivèl mejan de la mar. La Sierra Nevada ocupa la Califòrnia orientala amb una orientacion meridiana : es cobèrta de selvas de conifèrs e de sequòias (coma per exemple al Yosemite e al Pargue Nacional de Sequòia e Kings Canyon). Son trescòl n'es lo mont Whitney amb 4420 mètres d'altitud.

• 
  Carta del relèu californian.
• 
  Carta del clima californian segon la Classificacion de Köppen.
• 
  Vista del Pargue Nacional de Yosemite.
• 
  Vista aeriana de la Valada Centrala.
• 
  Vista de la Còsta Pacifica a Big Sur.
• 
  La Val de la Mòrt, al Desèrt dels Mojaves.

Clicatz sus una vinheta per l’agrandir.

		Oregon
	Ocean Pacific	N	Nevada
		O    Califòrnia    E
		S
	Hawaii (otramar)	Bassa Califòrnia	Arizòna

Economia

Califòrnia representa 14% del produit nacional brut dels Estats Units. Foguèsse independenta, seriá la seisena poténcia economica mondiala. Califòrnia es mondialament coneguda per d'un latz sas entrepresas informaticas de la Silicon Valley (Apple e Hewlett-Packard), e endacòm-mai pels famoses estudiòs de cinèma d'Hollywood.