Clarescur

Lo clarescur (chiaroscuro en italian) es una tecnica picturala basada sus la perspectiva espaciala que s'obtèn amb lo jòc de contrasts entre la lutz e l'ombra. Per mejan de contrasts acusats entre lei volums esclairats e lei volums ensornits, se pòt metre en relèu d'elements precís d'un quadre.

La vocacion de Sant Matieu, de Caravaggio

Aquela tecnica es ja descricha e nomenada au començament dau sègle XV per lo pintre italian Cennino Cennini, dins son obratge Il libro dell'arte^[1] (Lo libre de l'art), que son capítol IX s'intitula Coma deves balhar lo clarescur a tei figuras, segon la doctrina de la lutz, lei dotant de la qualitat dau relèu^[2].

Lo clarescur foguèt desvolopat per lei pintres flamencs e italians dau sègle XVI; lei manieristas lo presavan fòrça. Deviá ajónher la maduretat a l'epòca barròca, especialament amb Caravaggio e lei caravaggistas, e durbir camin a l'estil dich tenebrisme.

Galariá

Clicatz sus una vinheta per l’agrandir.

• 
  Nativitat, de Geertgen tot Sint Jans. Londres, National Gallery
• 
  La Verge dei rocàs, de Leonardo da Vinci. París, Musèu dau Lovre
• 
  Autoretrach, de Tintoretto. Londres, Victoria and Albert Museum
• 
  Judit e Olofèrnes, d'Artemisia Gentileschi. Florença, Galariá deis Oficis
• 
  Lo tocar, de Josèp de Ribera. Pasadena, Musèu Norton Simon
• 
  L'entremeterèla, de Gerard van Honthorst. Utrecht, Centraal Museum
• 
  L'Adoracion dei pastres, de Georges de La Tour. París, Musèu dau Lovre
• 
  La ronda de nuech, de Rembrandt. Amsterdam, Rijksmuseum

Liames extèrnes

• Il libro dell'arte de Cennino Cennini (it)
• Chiaroscuro a la Evansville University (en)