Lo cripton es l'element quimic de numèro atomic 36, de simbòl Kr. Es un gas nòble, inodòr e incolòr, descobèrt per William Ramsay e Morris Travers lo 30 de mai de 1898[1] en realizant una distillacion de l'aire liquid. Etimologicament, lo nom de « cripton » deriva del grèc ancian κρυπτός (kryptos) que significa « amagat ».
Faits en brèu 36bròme ← cripton → -, Descobridor o inventaire ...
|
|
|---|
| Descobridor o inventaire |
|
| Data de descobèrta |
|
| Contrari |
|
| Color |
|
| Simbòl de quantitat |
|
| Simbòl d'unitat |
|
| Proprietat de |
|
| Fondador |
|
| Compren |
|
| Data de debuta |
|
| Data de fin |
|
| Precedit per |
|
| Seguit per |
|
| Coordenadas |
|
Ar
↑
Kr
↓
Xe |
|
| Generalitats |
| Nom, Simbòl, Numèro atomic |
cripton, Kr, 36 |
| Familha d'elements quimics | noble gases |
| Grop, Periòde, Blòc |
18, 4, p |
| Aparéncia | incolòr
 |
| Massa atomica | 83.798(2) g/mol |
| Configuracion electronica | [Ar] 3d10 4s2 4p6 |
| Electrons per nivèl energetic | 2, 8, 18, 8 |
| Proprietats fisicas
|
| Fasa | gas |
| Punt de fusion | 115.79 K
(-157.36 °C, -251.25 °F) |
| Punt d'ebullicion | 119.93 K
(-153.22 °C, -243.8 °F) |
| Calor de fusion | 1.64 kJ/mol |
| Calor de vaporizacion | 9.08 kJ/mol |
| Capacitat calorifica | (25 °C) 20.786 J/(mol·K) |
Pression de vapor
| P/Pa | 1 | 10 | 100 | 1 k | 10 k | 100 k |
| a T/K | 59 | 65 | 74 | 84 | 99 | 120 |
|
| Proprietats atomicas
|
| Estructura cristallina | cubica de fàcia centrada |
| Estat d'oxidacion | 0 |
| Electronegativitat | 3.00 (Escala de Pauling) |
Potencials d'ionizacion
(mai) |
1èr : 1350.8 kJ/mol |
| 2nd : 2350.4 kJ/mol |
| 3en : 3565 kJ/mol |
| Rai atomic calculat | 88 pm |
| Rai covalent | 110 pm |
| Rai de van der Waals | 202 pm |
| Informacions divèrsas
|
| Magnetisme | nonmagnetic |
| Conductivitat termica | (300 K) 9.43 mW/(m·K) |
| Velocitat del son | (gas, 23 °C, prelim.)
(220) m/s |
| Velocitat del son | (liquid) 1120 m/s |
| Numèro CAS | 7439-90-9 |
| Isotòps pus estables |
Article : Isotòps del (de l') cripton
| iso |
NA |
Mièja vida |
MD |
ED (MeV) |
PD |
|---|
| 78Kr |
0.35% |
Kr es estable amb 42 neutrons |
| 80Kr |
2.25% |
Kr es estable amb 44 neutrons |
| 81Kr |
syn |
2.29×105 y |
ε |
- |
81Br |
| γ |
0.281 |
- |
| 82Kr |
11.6% |
Kr es estable amb 46 neutrons |
| 83Kr |
11.5% |
Kr es estable amb 47 neutrons |
| 84Kr |
57% |
Kr es estable amb 48 neutrons |
| 85Kr |
syn |
10.756 y |
β- |
0.687 |
85Rb |
| 86Kr |
17.3% |
Kr es estable amb 50 neutrons |
|
|
Tampar
Una de sas proprietats fisicas, la longor d'onda de la raia espectrala iranja de l'isotòp 86Kr, serviguèt per definir lo mètre de 1960 fins en 1983 coma valent 1 650 763,73 fois aquesta longor d'onda dins lo voide[2].
