Demografia de Japon

From Wikipedia, the free encyclopedia

Remove ads

Japon es lo primièr país asiatic que coneguèt un regim demografic modèrn, e que coneis a l'ora d'ara una post-revolucion demografica. Es tanben un dels païs del mond mai amenaçats per una diminucion de sa populacion. L'esperança de vida i es fòrça nauta (83,7 ans en 2013) e l'envielhiment plan accentuat. Etnicament es un país omogenèu amb de minoritats pauc importantas demograficament. Reçaup relativament pauc d'estrangièrs per un país desvolopat (1,8% en 2014). Sa populacion es estimada a 126 490 000 en 2018[1] après lo maximum de 128 057 352 del recensament de 2010.

Remove ads

Composicion etnica, lingüistica e religiosa

Composision etnica

Lo Japon foguèt longtemps un païs omogenèu al ponch de vista etnica. L'etnia dominanta, la japonesa, deviá comptar amb una sola minoritat ( los Ainos) qu'èran concentrats dins lo nòrd del païs e qu'èran pauc nombroses.

Los forestièrs an sempre constituit de minoritats pauc importantas. La situacion a cambiat recentament e lo Japon compta ara amb una communautat forestièra significativa.

I a tanben d'autres divisions socialas importantas dins la societat japonesa. Una d'elas donèt naissença a un grop los ''Buraku'', reconeguts tanben coma minoritat en mai dels Ainós e dels Okinawans.

Los Ainos

Lor nombre es ben reduch. 25 000 e qualques centenats tanben en Russia. I a de segur un nombre mai grands de japoneses qu'an un rèire ainó. Lor origina es encara discutida. Lor lenga es gaireben mòrta. I aviá 15 personas qu'utilizavan la lenga dins la vida vidanta dins las 1980s. Bensai un centenat pòt entendre o parlar mai o mens l'ainó dins lo nòrd de Japon mas aquò es controversiat. Segon l'UNESCO en 2006, i aviá 304 locutors e 23 782 Ainós a Japon en 2006. Lor lenga es pasmens ensenhada a l'escòla per ensajar de la revitalizar. Es una lenga amenaçada.

Los Ryukyuans

Aquela etnia se tròba dins la prefectura de Okinawa. Apertenon a la familha japonesa, lors lengas essent inclusas dins la familha de las lengas japonicas. La provincia comptava 1 391 743 estajants lo primièr d'agost de 2010. Cal pasmens considerar que una partida importanta son pas de Ryukyuans mas son venguts d'autras provincias de Japon. Los dialèctes (amami, okinawan, miyako, yaeyamà, yonaguni) son en grèu dangièr d'escantiment segon lo site l'aménagement linguistique du monde, Universitat de Laval, Canadà. Segon aquest site, cada dialècte ( o lenga segon la classificacion causida), compta mens de 100 locutors[2]. Lo site ethnologue es mai opimista e porgís una estimacion de 980 000[3] per lo sol okinawan en 2015.

Los Oroks

I aviá 20 Oroks a Japon en 1989. Es un pòble tongoz. Mai de 300 Oroks vivián tanben en Russia en 2010 (Oblast de Sakhalin).

Communautats immigradas

Japon es un país que, istoricament, reçaupèt pauc d'estrangièrs. Pasmens, entre 1990 e 2005, lo nombre d'estrangièrs doblèt abans de s'estabilizar dempuèi 2005. La catastròfa de Fukushima marquèt la fin de l'augmentacion numerica dels estrangièrs e, pel primièr còp dempuèi 1990, una baissa. Lo nombre d'estrangièrs foguèt retrobat en 2015 e dempuèi aquela data, l'immigracion a conegut un creis fòrça important (+31% entre 2015 e 2019). La preséncia d'estrangièrs donèt naissença a de mestisses nomejats "hafu".

Mai d'informacions An ...

Evolucion del nombre d'estrangièrs entre 1990 e 2014.

Los Coreans

Los Coreans son venguts a partir de las annadas 1920, per trabalhar a Japon. Lor nombre bomèt fins a ajónher gaireben 2 000 000 en 1945. Se la majoritat foguèt repatriada, una communautat demorèt que aguèt de s'acarar amb de dificultats de las bèlas per s'integrar a una societat istoricament pauc acostumada a recebre de forestièrs. En 2005, mai de 284 840 avián la ciutadanetat japonesa, als quales cal ajustar 598 687 residents. Al total, i aviá aperaquí 885 000 Coreans (0,7% de la populacion totala) en 2005. Aquel nombre es estable e se pòt estimar que son pas mai de 900 000 en 2012.

Los Chineses

Pauc nombroses 20 ans fa ( 150 339 en 1990), èran 680 518 en 2009 (China, H.-K., Macau, Taiwan). Los etnics chineses son un pauc mai nombroses ( d'unes que i a venon de Singapor per example). Es una communautat que lo nombre créis rapidament, tot ben que siá una immigracion pauc establa e provisòria. Representavan en 2009, 0,54% de la populacion totala.

Los Filipins

Aquela communautat s'es desvolopat dempuèi las annadas 1990. Comptava 211 716 residents en 2009 (1990: 49 092).

Los Brasilians

Aqueles Brasilians son mai que mai de Brasilians qu'an un rèire japonés e que venguèron atraches per la prosperitat economica o lo desir de retrobar sos raices. De 56 429 en 1990, lor nombre passèt a 316 967 en 2007, e 267 456 en 2009, signe qu'aquela ondada es a s'agotar. Sabon en general e lo portugués e lo japonés.

Autres grops

I a tanben 447 936 residents registrats en 2009 mas cap d'autra communautat trespassat los 100 000 membres. Se tracha mai que mai d'Asiatics, de descendents de Japoneses del Peró o dels E.-U., d'Americans e de qualques Europèus. Aquela communautats dònan una cara novèla al país que compta amb una communautat anglofòna de mai de 90 000 membres. I a tanben 60 000 ispanofòns (mai que mai Peruvians) e 10 000 francofòns. Coma l'occitan es ensenhat, qualques personas pòdon parlar la lenga blosa. Naoko Sano a publicat un diccionari occitan-japonés.

Religions

Japon es un païs tradicionalament shintoista e bodista. Lo govèrn[4] estimava en 2009 que i aviá:

- 106 498 000 shintoïstas (83,46%)

- 76 015 000 bodistas (59,57%)

- 2 122 000 crestians (1,66%)

- 9 010 000 autres (en majoritat de movements contemporanèus) (7,06%)

Las estadisticas mòstran que lo percentatge dels cresents despassa 100%.

Los Asiatics, especialament d’Asia orientala, an pas la meteissa concepcion de l'apertenéncia exclusiva a una religion. Aital, lo bodisme mahayana es sovent associat amb d’ancianas religions tradicionalas anteriora a sa venguda. En general, los bodistas son tanben shintoïstas.

Al contrari, los crestians e los membres de las autras religions abraamicas accèptan pas sovent l’apartenéncia multipla. En general, los membres d’aquelas religions se declaran pas dins los shintoïstas.

Lengas

Lo japonés es la lenga mairala ( o una de las lengas mairalas) de mai de 98% de la populacion e la lenga segonda coneguda per gaireben totòm demest las minoritats.

Las autras lengas indigènas son:

1. Las lengas ryukuyanas parladas dins la província d'Okinawa ( 1 100 000 locutors siá 0,9% de la populacion, chifra discutida).

2. L' aino, un desenat de locutors.

3. L'orok, se sap pas se i a encara de locutors natius en 2016

4. Lo nikhv, se sap pas se i a encara de locutors natius en 2016

Las lengas dels estrangièrs son mai que mai: lo chinés (0,6%), lo corean (0,4%), lo tagalòg (0,1%), lo portugués (0,1%), lo vietnamian ( mens de 0,1%), l'anglés (mens de 0,1%).

Las lengas estrangièiras mai estudiadas son l'anglés, lo francés, l'alemand lo portugués, l'espanhòl, lo corean e lo chinés. L'occitan es tanben ensenhat dins una universitat.

Remove ads

Demografia Istorica

La populacion japonesa representava 1,2% de la populacion mondiala en l'an 0 de nòstra era après decuplar a la seguida de la sedentarizacion de las populacions. En 1500, gràcias al desvolopament de la risicultura representava 3,1% de la populacion mondiala ( gaireben l'equivalent de la populacion francesa d'alavetz). Mantenguèt aquesta proporcion fins a las annadas 1960, que la casuda de la fertilitat menèt a una reduccion importanta del creis e, dempuèi 2010, a una descreissença.

Evolucion istorica de la populacion japonesa

Mai d'informacions Annada, Populacion en milieirats ...

Las previsions de populacion son plan variables mas dònan en general 100 000 000 d'estatjants per 2050 e bensai 80 000 000 per 2100.

Sègle XX

Mai d'informacions Populacion mejana (x 1000), Naissenças viventas ...
Remove ads

Situacion actuala e recenta

Tendencias recentas

La natalitat japonesa es plan flaca e Japon fa partida de las nacions amb los tausses de natalitat mai baisses del mond. La tendencia es a la baissa e, se la populacion coneis los meteisses fenomènes coma d'autres païses desvolopats, sas perspectivas son ennegresidas per una immigracion reducha que pòt pas porgir de naissenças novèlas en quantitat ( al contrari de païses coma França, E.-U. o R.-U. per exemple que los immigrants participan a mai de 25% a la natalitat).

Mai d'informacions Annada, Taus de natalitat ...

Las previsions mejanas donan las chifras seguentas en milions sens migracions :

2030 : 119

2050 : 98

2100 : 55 a 75

Recensament de 2010

Segon lo recensament de 2010, i aviá 128 057 232 abitants.

Fukushima e sas consequencias

Lo tsunami e l'accident nuclear de Fukushima an causat 15 844 decesses (als quales cal ajustar 3 451 desapareguts). Çaquelà, las consequéncias demograficas mai importantes foguèron ligadas a l'emigracion d'una partida dels estangièrs, inquiets de la situacion a Fukushima. Segon l'agencia japonesa d'estatisticas[8], la populacion passèt de 127 930 000 en mars a 127 710 000 en abril (siá 220 000 personas de mens en un mes). Dempuèi aquela data la populacion s'es estabilizada ( estimacion oficiala de 127 730 000 per genièr 2012) amb lo retorn o l'arribada d'estrangièrs.

Per març 2013, l'estimacion oficiala es de 126 393 679. Es basada subre l'estimacion d'un salde migratòri nulle.

L'accident de Fukushima marca istoricament la debuta de la baissa de la populacion japonesa après un maximum en 2010.

referéncias

Loading related searches...

Wikiwand - on

Seamless Wikipedia browsing. On steroids.

Remove ads