Sent Sebastian (Guipuscoa)

Sent Sebastian,^[4] tanben coneguda com Sant Sebastian^[5] (en basco: Donostia [dɔ'nɔɕtija]; en castelhan: San Sebastián; las duas denominacions cooficiaus^[6]), qu'es la capitau de la província de Guipuscoa, dins la Comunautat Autonòma Basca.

Sent Sebastian

Donostia (eu) San Sebastián (es)
(Escut d'armas)
Vista despuish lo Mont Orgulh, Basilica de Senta Maria deu Còr, Catedrau deu Bon Pasteur, Carrèra deu Pòrt, Escultura Siluetak de l'artista Agustín Ibarrola Goicoechea.
Escais	kaskarinak e ñoñostiarrak
Administracion
Capitau	Sent Sebastian
Capitau de	Donostialdea e Guipuscoa
Politica
• Cònsol major	Eneko Goia Laso (2015–)
Geografia
43° 19′ N, 1° 59′ O
Estat	Espanha
Comunautat autonòma	Comunautat Autonòma Basca
Província	Guipuscoa
Comarca	Donostialdea
Superfícia	60,89 km²
Altitud mejana	6 m
Hus orari	UTC+01:00 (ora estandard)[1] UTC+02:00 (ora d'estiu)[1]
Demografia
• Totala	189 093[2] ab. (2024 )
• Densitat	3 105,49 ab./km²
Gentilici	donostiarra[3]
Autas informacions
Còdi postau	20001–20018
Prefix telefonic	943 e 843
Sit web	donostia.eus

A la debuta deu sègle xxi las soas principaus activitats economicas que son lo comèrci e lo torisme; qu'es ua de las destinacions toristicas mei importantas d'Espanha.

Qu'èra istoricament ligada au reiaume d'Aquitània (en latin: Vasconia), ulteriorament vadut lo ducat de Gasconha. Ua hòrta comunautat occitanofòna que's mantienó probablament dinc a la debuta deu sègle xx.^[7],[8]

Geografia

Fotografia satellitària de Sent Sebastian (Tomàs Pesquet).

Sent Sebastian qu’estó creat com un pòrt suu Peugue e ua ciutat navèths dens lo parçan istoric de la vath d’Ernani, haut o baish lo bacin d’Urumea.

Lo territòri de Sent Sebastian qu’a tres exclavas:^[9]

• Zubieta, au sud-oèst, dempuish l’independéncia d’Usurbil (1390)
• Landarbaso, au sud-èst, dempuish l’independéncia d’Astigarraga (1987)
• Urdaburu, au sud de Landarbaso, dempuish la division deus Monts Francs d’Urrumea (Zilegiak) enter las comunautats qui’s los partejèvan (Sent Sebastian dab Auça, Ernani e Urnieta).

Comunas a l’entorn de Sent Sebastian (arroi) dab Astigarraga (jaune) e Usurbil (verd)

Istòria

Sent Sebastian qu’estó creat a la fin deu sègle xi.^[10] Qu’èra deu ducat de Gasconha originau e de la diocèsi de Labord/Baiona.^[11],[12] Lo son territòri qu’estó mei grand, e qu’estó arredusit per creacion d’autes comunas o annexion a d’autes comunas:

• 1390: separacion d’Usurbil
• 1805-1809, e dempuish 1813: separacion deu Passatge de Sent Pèir (uei dens Los Passatges)
• 1821-1823, 1879-1940: separacion d’Auça
• 1943-1987: annexion provisòria d’Astigarraga

Onomastica

Ua part de la toponimia locau se caracteriza per ua etimologia gessida de la gascona, que s’i parlè longtemps atau com dins autras localitats de Guipuscoa.^[13],[14]

• lo Mont Orgulh
• Ayet (Alhet)
• Molinao (Molin Nau)
• l’ancian quartièr deu Passatge de Sent Pèir, destacat en 1805 e definitivament en 1813
• Miramon (Miramont)
• Gros (Gròs, de l’arquitècte Tomàs Gròs)^[15]

Bibliografia

• Artola (2004): Miguel Artola. Historia de Donostia-San Sebastián. Sent Sebastian: Nerea, 2004. ISBN 84-86763-49-5
• Blanc (2022): Joan Francés Blanc. Las comunas d’Occitània (segonda edicion, 2022). Estrasborg: Edicions Talvera. 2022. ISBN 979-10-90696-37-2.
• Ciriquian-Gaiztarro (1951): Mariano Ciriquian-Gaiztarro, "La lengua gascona en San Sebastián", Boletín de la Real Sociedad Bascongada de los Amigos del País 1951, vol. 7, n°1, pp. 100-101.
• Gavel (1918): Henri Gavel, "Note sur d'anciennes colonies gasconnes en pays basque", Revista Internacional de los Estudios Vascos. IX, 1918.
• Lartiga (2009): Halip Lartiga. Le gascon, origines, aréologie et caractérisation. 2009
• Madoz (2022): Pascual Madoz e Ibáñez. "Sebastián (San)", Diccionario geográfico-estadístico-histórico de España y sus posesiones de Ultramar. Vol. 28. Estrasborg: Edicions Talvera. 2022. p. 9578 e seguentas.
• Múgica (1923): Serapio Múgica Zufiría, Los gascones en Guipúzcoa. Sent Sebastian: Imprenta de la Diputación de Guipúzcoa, 1923.
• Múgica (2001): Serapio Múgica, "Galería de Donostiarras illustres", Boletín de estudios históricos sobre San Sebastián, N°35, Sent Sebastian: Dr Camino Institutua, 2021.
• Sáez (2013): Juan Antonio Sáez García, "Los enclavas de San Sebastián", Geografía e Historia de Donostia S. Sebastián, en linha 2013.