Sesseraç

una comuna francesa From Wikipedia, the free encyclopedia

Sesseraç
Remove ads

Sesseràs o Saisseràs[1] (Cesseras en francés) es una comuna lengadociana situada dins lo departament d'Erau e la region d'Occitània, ancianament de Lengadòc-Rosselhon.

Vilatge d'Occitània
Faits en brèu Descobridor o inventaire, Data de descobèrta ...

Expausada a un climat mediterranèu, es drenada per la Cèssa, l'Espène, lo riu del Pas de Fòssa e per divèrses autres pichons corses d'aiga. Inclusa dins lo pargue natural regional del Naut-Lengadòc, la comuna possedís un patrimòni natural remarcable : dos sits Natura 2000 (los « causses de Menerbés » e lo « Menerbés ») e doas zònas naturalas d'interès ecologic, faunistic e floristic.

Remove ads

Geografia

La comuna es limitròfa del departament d'Aude.

Thumb
Comunas a l'entorn.

Toponimia

La prononciacion es [sèsè'ras]. Las fòrmas ancianas son : parochia de Saisseras cum ipsa ecclesia S. Martialis en 1100, ecclesiam S. Martialis de Seisseria en 1102, Pontius de Cesseratis, Bernardo de Cesserats en 1135, Guillelmus Boeri de Seceraz en 1169, de Cesserad cap a 1182, de Cesserats en 1222, decimario de Cesseracio en 1255, castri de Cesseratio en 1262, territorio de Cesseratio en 1267, Cesseratio en 1331, 1351, lo luoc de Cesseras en 1361, de Cesseracio en 1386, Cesseras en 1518, 1529, 1740-60, 1770 (mapa de Cassini)[2].

Segon Dauzat, Sesseràç ven del nom de l'aiga Cesse (nom francés), en riba de qué se tròba[3]; segon Hamlin, Sesseràç tira son nom de l'aiga de Cesse. Sesseràç es pas situat sus Cesse, mas a mai de 2 km al sud e de l'autre costat de l'aigavèrs. Pr'amor de las fòrmas ancianas (Cesse : in rivum quem vacant Seissar en 924, ultra Cesser en 1262, flumen Cesseris en 1358, la Rybiera Dessesse en 1537, Cessé en 1596, la Cesse en 1740-60, Cesse R. e Ceysse R. en 1770, sus la mapa de Cassini). Es probablament un derivat, amb lo sufixe -arem, del latin saxum « pèira »[4]), los dos noms son de mal separar; probabla lo vilatge s'es desplaçat cap al sud. Seriá un derivat, amb lo sufixe -atis, del nom de l'aiga, probablament d'epòca galloromana[2].

Remove ads

Istòria

L'ocupacion umana es atestada sus la comuna de Cessaràs dempuèi 300 000 ans (cavamentde la cauna del Clòsc).

Lo vilatge apareis pas oficialament dins l'istòria qu'en 844, dins un acte de Charles le Chauve (mencion de la villa Censaradus).

Al sègle XIII, al moment de la crosada contra los albigeses, lo senhor acusat d'eretgia es despossedit de sos bens e empresonat a Carcassona. En 1255, Saint Louis balha Cessaràs a Raimond II Trencavèl, en indemnizacion dels bens confiscatas per la Corona. Es dins lo castèl senhorial que seriá mòrt aquel abans-darrièr dels Trencavèl, en 1263, après aver servit lo rei de França pendent la setena crosada.

Lo 25 d'octobre de 1591, a luòc la batalha de Cessaràs-Azillanet dins Erau, pendent las guèrras de religion.

Administracion

Mai d'informacions Periòde, Identitat ...

Demografia

modificar « persona »
 v · d · m 
Evolucion demografica
Populacion comunala actuala (2013): 367, totala: 386
179318001806182118311836184118461851
572 586 605
185618611866187218761881188618911896
- - - - 632 - - - -
190119061911192119261931193619461954
- - 634 - - - - - -
196219681975198219901999200620072008
560



Cercar
400
422
431
411
422
20092010
392
403
372
385
Fonts
Base Cassini de l'EHESS (recercar) - Nombre retengut a partir de 1962 : Populacion sens comptes dobles - Sit de l'INSEE
Evolucion de la populacion 1962-2008
Evolucion de la populacion 1962-2008

  • En 2018 la populacion èra de 405 abitants e la densitat èra de 26,87 ab/km².
Remove ads

Luòcs e monuments

Personalitats ligadas amb la comuna

Veire tanben

Ligams extèrnes

Nòtas e referéncias

Loading related searches...

Wikiwand - on

Seamless Wikipedia browsing. On steroids.

Remove ads