Baviera
From Wikipedia, the free encyclopedia
Remove ads
Ła Baviera (o Bavaria), o Łibaro Stato de Baviera (en todesco Bayern o Freistaat Bayern), el xe uno dei sedexe Bundesland ("Stati federati") de ła Xermania.
Remove ads
Remove ads
Zeogràfia fizega
El teritorio bavareze el ze caraterizà da ła kadena de łe Alpe e da el Avanpaeze Alpin[3] a sud, da łe Base Montañe Orientałi[4][5] a nordest (Masiso Turinzo-Frankone ko el Foktlant[6] e Selva de el Alto Pałatinà-Bavareze[7]), da el Paesazo a koste de ła Zermania sudosidental[8] al sentro e nordovest (Spesart e Ron Meridional[9] e Žura Svevo e Žura Frankone[10]).
I fiumi pi' inportanti i ze el Danuvio, ke el traversa ła banda sentral da ovest a est, e el Meno[11], ke el traversa ła banda setentrional da est a ovest.
Remove ads
Aministrasion

Ła Baviera ła xe divixa in sete distreti governativi (Regierungsbezirke), che i xe:
- Baviera Alta (Oberbayern) (Monaco de Baviera)
- Baviera Basa (Niederbayern) (Łantsùt)
- Franconia Alta (Oberfranken) (BayreuthBayreuth)
- Franconia Basa (Unterfranken) (WürzburgWürzburg)
- Franconia Media (Mittelfranken) (AnsbachAnsbach)
- Pałatinà Alto (Oberpfalz) (Ratisbona)
- Svevia (Schwaben) (Augusta).

I distreti governativi łi xe sudivixi in 71 circondari rurałi (Landkreis)
|
|
|
e 25 sità extraçircondariałi (Kreisfreie Stadt):
|
Sità
Cavedal e sità pì granda ła xe Monaco de Baviera.
Remove ads
Polìtega
Łe elexion aministrative del 28 setenbre 2008 łe gaveva portà al governo del Land ła coałixion CSU - FPD. Intel parlamento del rejonal ghe xe 180 rapresentanti, che i jera cusì disribuii CSU 92, SPD 39, Freie Wähler (łiston apartitego) 20, B90/Grüne 19, FDP 16, miga iscriti 1.
Al Bundesrat el Land el xe rapresentà da 6 parlamentari.
Economia
Al agosto 2012 el taso de disocupaxion el jera del 3.7%.
Gałaria de łe someje
Notasion
Altri projeti
Łigamenti foresti
Wikiwand - on
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Remove ads