Llardó
petit tros de porc que, havent-ne extret el sagí (llard), ha estat fregit / From Wikipedia, the free encyclopedia
Un llardó, greixó, greixelló,[1] greixolí,[2] rostilló o una llardufa és cadascun dels trossos de sagí fregits que resten després de premsar-lo per a extreure'n el llard, de manera que resten daurats i cruixents. Els llardons es fan compactant i després fregint els trossets de porc que resten després d'haver extret el greix, de manera que romanen en forma de laminetes daurades i cruixents. Es poden menjar sols o usar, per exemple, per a fer coques (cócs) dolces o salades.
Es venen a pes a xarcuteries i cansaladeries de Països Catalans, i a l'època de Carnaval és habitual trobar-ne també a les pastisseries.
S'utilitza com a aperitiu, per a menjotar entre els àpats i indispensable per a fer les famoses «coques de llardons (pinyons i sucre)».[3]
Els llardons poden ser un ingredient d'algunes botifarres d'ou, que també són típiques de Carnestoltes.[4] típica de molts indrets i diferents festivitats com arala festa de «Sant Joan» i el «Dijous Gras» (el dijous abans de Carnestoltes).
Alguns xarcuters els utilitzen per a fer la botifarra d'ou,[5] puix que a Barcelona els dos productes van fortament associats al Dijous Gras.