David Hilbert
matemáticu alemán / From Wikipedia, the free encyclopedia
David Hilbert (23 de xineru de 1862, Znamensk, Kaliningrad Oblast (en) y Kaliningráu – 14 de febreru de 1943, Göttingen) foi un matemáticu alemán, reconocíu como unu de los más influyentes del sieglu XIX y principios del XX. Estableció la so reputación como gran matemáticu y científicu inventando o desenvolviendo un gran abanicu d'idees, como la teoría de invariantes, l'axiomatización de la xeometría y la noción d'espaciu de Hilbert, unu de los fundamentos del analís funcional. Hilbert y los sos estudiantes apurrieron partes significatives de la infraestructura matemática necesaria pa la mecánica cuántica y la relatividá xeneral. Foi unu de los fundadores de la teoría de la demostración, la lóxica matemática y la distinción ente matemática y metamatemática. Adoptó y defendió vivamente la teoría de conxuntos y los númberos transfinitos de Cantor. Un exemplu famosu del so lideralgu mundial na matemática ye la so presentación en 1900 d'un conxuntu de problemes qu'establecieron el cursu de gran parte de la investigación matemática del sieglu XX.
David Hilbert | |
---|---|
Vida | |
Nacimientu | Znamensk, Kaliningrad Oblast (en) y Kaliningráu[1], 23 de xineru de 1862[2] |
Nacionalidá |
Reinu de Prusia República de Weimar Imperiu alemán Alemaña nazi |
Residencia | Alemaña |
Muerte | Göttingen[3], 14 de febreru de 1943[2] (81 años) |
Sepultura | Cementerio municipal de Gotinga (es) [4] |
Familia | |
Casáu con | Käthe Hilbert (en) |
Fíos/es |
Franz Hilbert[5]
|
Estudios | |
Estudios |
Universidá de Königsberg Collegium Fridericianum (en) |
Nivel d'estudios | arquiteutura |
Tesis | ' |
Direutor de tesis | Carl Ferdinand von Lindemann (es) |
Direutor de tesis de |
Max Dehn Serguéi Natanovich Bernstéin (es) Klara Löbenstein Rudolf Schimmack Teiji Takagi Hermann Weyl Richard Courant Erhard Schmidt Paul Hertz Werner Boy Wilhelm Ackermann Otto Blumenthal Erich Hecke Oliver Dimon Kellogg Kurt Schütte Charles Noble Anne Lucy Bosworth Focke Charles Haseman Earle Raymond Hedrick Georg Hamel Max Mason Felix Bernstein Edward Kasner Rudolf Fueter Margarethe Kahn Ernst Hellinger Alfréd Haar (es) Andreas Speiser Hugo Steinhaus David Clinton Gillespie Otto Neugebauer (es) Ludwig Föppl Alexandru Myller Wallie Abraham Hurwitz Bernhard Baule Ugo Broggi Wilhelmus Westfall Walther Rosemann Gottfried Rückle Heinrich Dörrie Kurt Grelling Johann Oswald Müller Heinrich Behmann Georg Prange Paul Funk Albert Andrae Walter Lietzmann Arnold Schmidt Gabriel Sudan Arthur Robert Crathorne (en) Edgar Jerome Townsend (es) Hans von Schaper (en) Michael Feldblum (en) Fritz Beer (en) Legh Wilber Reid (en) Karl Sigismund Hilbert (es) Sophus Marxsen (es) Lubov Zapolskaya Otto Zoll (en) Paul Kirchberger Albert Kraft (en) Hugo Kistler (en) William D. Cairns (es) Johannes Otto Mühlendyck (en) Hans Bolza Jakob Grommer (en) Kurt Schellenberg (en) Willi Windau (en) Gerhard Janßen (en) Rudolf Schimmack Eva Koehler (es) Georg Lütkemeyer (en) Hellmuth Kneser Robert König Haskell Curry Hyman Levy |
Llingües falaes | alemán[6] |
Profesor de |
Wilhelm Ackermann Richard Courant Erich Hecke Otto Blumenthal |
Oficiu | matemáticu, profesor universitariu, filósofu, físicu |
Llugares de trabayu | Göttingen |
Emplegadores | Universidá de Göttingen |
Trabayos destacaos |
Geometry and the Imagination (en) teorema de la base de Hilbert (es) |
Premios |
ver
|
Nominaciones |
ver
|
Influyencies | Immanuel Kant |
Miembru de |
Royal Society[10] Academia Sajona de Ciencias (es) Academia Alemana de les Ciencies Naturales Leopoldina Academia de les Ciencies de Baviera Academia de Ciencias de Gotinga (es) Academia de Ciencies de la Xunión Soviética Real Academia de les Ciencies de Suecia Academia de Ciencies d'Hungría Academia Nacional de los Linces (es) Academia de Ciencies de Rusia Academia Prusiana de les Ciencies Accademia Nazionale delle Scienze detta dei XL Academia Nacional de Ciencies de los Estaos Xuníos Real Academia d'Artes y Ciencies de los Países Baxos Accademia delle Scienze di Torino[11] |
Nel bracéu por demostrar correutamente dalgunos de los errores cometíos por Einstein, na teoría xeneral de la relatividá, David Hilbert adelantrar a les correiciones d'Einstein, sicasí nunca quixo otorgase'l méritu.[12]