700-675 e.C.: Espansión de los fenicios pol sureste, algamando les zones mineres de lo que güei ye Almería y Granada.
H. 700- h. 550 e.C.: Periodu final de Tartessos, con traces orientalizantes; los xacimientos atópase en tola zona meridional y tamién n'Estremadura.
Nesti sieglu y el siguiente empieza la escritura tartesia.
Dende esti sieglu y hasta'l V o'l IV e.C., desenvuélvense les cercos del suroeste de la Península.
675-600 (feches averaes): Fase protoibérica.
654 e.C.: na islla d'Eivissa, los fenicios fundan la colonia d'Iboshim ('isla de [el dios exipciu] Bes'). Los romanos van trescribir Ebusus. Ye la primer colonia de Cartago.
650-630 e.C.(feches averaes): Viaxe de Coleo de Samos a Tartessos.
Restu d'Europa
600 e.C.: Fecha envalorada del impautu del cráter de Kaali n'Estonia.
600 e.C.: los fócidos fundan, dempués d'una batalla contra los cartaxineses, la colonia griega de Massalia.(fecha tradicional).
600 e.C.: primeros cabanos en Emain Macha (nel condáu Armagh, Irlanda del Norte). Datáu con radiocarbono.
Exiptu
663 e.C.: Empieza la dinastía XXVI d'Exiptu, que va durar hasta 525 e.C.
610 e.C.: el faraón Necao II empieza a gobernar Exiptu.
609 e.C.: na batalla de Megido (actual Israel) muerre'l rei Josías del reinu de Xudá contra'l faraónNecao II d'Exiptu, quien taba viaxando al norte p'ayudar al estáu d'asiriu d'Ashur-uballit II.
605 e.C.: na batalla de Karkemish, el príncipe herederu Nabucodonosor de Babilonia derrota al exércitu de Necao II d'Exiptu, asegurando la conquista d'Asiria. L'exércitu babiloniu sigue hasta Siria y Xudá, que cai ante los caldeos.