Potentilla reptans
especie de planta From Wikipedia, the free encyclopedia
Remove ads
Cincoenrama, pie de Cristu o pata de pita (Potentilla reptans) ye una especie de planta yerbácea perenne de la familia de les Rosácees.



Remove ads
Descripción
Ye planta de tarmos decumbentes estoloníferos d'hasta 1m de llargu, enraízando en dellos nuedos, glabros o más o menos pubescentes, con pelos erecto-patentes o patentes. Les fueyes son toes digitaes, largamente peciolaes, con 5 -7 foliolos obovado-cuneaos o oblongo-obovaos, incisu-dentaos, con 5-16 dientes, glabrescentes o pubescentes. Les estípules, pequeñes, son bien distintes de los folíolos. Les flores, toes solitaries, son axilares, con pedicelos de 1-20 cm. Tienen un calículo de 5 lóbulos de 3-6 mm , con frecuencia más llargos que los sépalos, dacuando subiguales y raramente daqué más cortosy un mota de 5 sépalos los de 4-7 mm, triangular-ovaos ováu-llanceolaos, más o menos seríceos, glabros na cara cimera o con un curtiu tomentu ablancazáu na porción distal. La corola, con 4-5 pétalos de 5-12 mm, son mariellos y de cutiu emarginaos. El xinecéu lleva unos 60-150 carpelos glabros con estilos milimétricos más o menos cónicos na base y engrosaos nel ápiz. Hai 20 estames con anteres de 0,8-2mm. Los frutos son aquenios milimétricos llisos o ruguloso-tuberculaos, glabros.[1][2]
Remove ads
Distribución y hábitat
Nativa n'Europa - inclusive septentrional, África mediterránea y Asia hasta India. Naturalizada nel restu del mundu y práuticamente cosmopolita.
En camperes y escampleros daqué húmedos, esencialmente sobre sustratu margo-magrizu en llugares soleyeros.
Propiedaes
- Utilizáu pa tratar les fiebres periódiques.
- Pa la llavadura d'úlceres poles sos propiedaes astrinxentes.
- Usada nel tratamientu de la foria[3]
Variedaes aceptaes
- Potentilla reptans var. reptans
- Potentilla reptans var. sericophylla Franch.[4]
Tolos otros taxones infra-específicos descritos son consideraos como sinónimos d'esta o otres especies[5]
Taxonomía
Potentilla reptans describióse por Carlos Linneo y espublizóse en Species Plantarum, vol. 1, p. 499 en 1753[6]
- 2n=28 (enllaz rotu disponible n'Internet Archive; ver l'historial y la última versión).
- Dasiphora reptans (L.) Raf.
- Dynamidium reptans (L.) Fourr., comb. inval.
- Fragaria pentaphylla Crantz, nom. illegit.
- Fragaria reptans (L.) Crantz
- Potentilla abyssinica A.Rich.
- Potentilla anomala Ledeb.
- Potentilla cacerensis Riv.Mateos
- Potentilla lanata (Lange) Zimmeter
- Potentilla microphylla (Tratt.) Zimmeter
- Potentilla pinnatifida J.Presl & C.Presl
- Potentilla procumbens auct. iber.
- Potentilla repens L.
- Potentilla reptans raza lanata (Lange) Th.Wolf in Asch. & Graebn.
- Potentilla reptans subvar. sericea (Bréb.) Rouy & E.G.Camus
- Potentilla reptans var. lanata Lange
- Potentilla reptans var. minor Ser. in DC.
- Potentilla reptans var. sericea Bréb.
- Potentilla sessilis F.W.Schmidt
- Potentilla subpedata K.Koch
- Tormentilla reptans L.[7][8]
Remove ads
Nomes vernáculos
Nun hai conseñaos nomes comunes n'asturianu pa esta especie.
Ver tamién
Referencies
Bibliografía
Enllaces esternos
Wikiwand - on
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Remove ads