Xunta d'Andalucía

Gobiernu d'Andalucia From Wikipedia, the free encyclopedia

Xunta d'Andalucía
Remove ads

La Xunta d'Andalucía («Junta de Andalucía» , en castellán) ye la institución en que s'entama l'autogobiernu de la Comunidá Autónoma d'Andalucía. Ta integrada pol Parllamentu d'Andalucía, la Presidencia de la Xunta d'Andalucía y el Conseyu de Gobiernu.

Datos rápidos 'Andalucía, Llocalización ...

Los presupuestos de 2016 xuben a 31 285 millones d'euros, y tien más de 250 000 emplegaos direutos, de los cualos más de 110 000 pertenecen al sector docente non universitariu, y más de 95 000 son personal de les Instituciones Sanitaries pertenecientes al Serviciu Andaluz de Salú.[1]

Dende avientu de 2018, el Presidente de la Xunta d'Andalucía ye Juan Manuel Moreno, del Partíu Popular Andaluz (PPA).

Remove ads

Imaxe corporativa

Imaxe institucional

La imaxe institucional ta formada pol logotipu que consiste na lleenda Xunta d'Andalucía» en carácter tipo «Alfabetu andaluz» y el símbolu que consiste nuna simplificación del escudu d'Andalucía.

El símbolu representa una concepción clásica y preséntase xeneralmente de forma parcial y atapecíu como fondu. Solo represéntase de forma total ya integráu col logotipu n'aplicaciones que ye riquíu por razones protocolaries.[2]

Imaxe xenérica

El símbolu xenéricu ye una síntesis del escudu, con atributos de modernidá y dinamismu. Contién, de forma sintética, los elementos definitorios del escudu d'Andalucía:

  • «La Bandera en forma d'arcu de mediu puntu, espándese convirtiéndose n'ondes que se proyeuten escontra l'esterior».
  • «Hércules concentrar nun triángulu, figura estética, que como una brúxula apunta al norte».

Según el manual d'identidá corporativa de la Conseyería de la Presidencia,

«Con esta simboloxía representa la nueva Andalucía de progresu, en movimientu y en comunicación direuta colos ciudadanos, tando tamién presente nos Organismos, Entidaes y Empreses Públiques que xestiona o en que participa, según nel patrimoniu que caltién, faciendo patente la so aición de gobiernu».
Remove ads

Instituciones

Parllamentu

Thumb
Edificiu del Hospital de los Cinco Llagues en Sevilla, sede del Parllamentu d'Andalucía.

El Parllamentu d'Andalucía ye l'Asamblea Llexislativa de la Comunidá Autónoma, a la que correspuende la ellaboración y aprobación de les Lleis y la eleición y cese del Presidente de la Xunta d'Andalucía. Ta compuestu por diputaos escoyíos por aciu sufraxu universal direutu, que representen al pueblu andaluz.[4] El Parllamentu d'Andalucía constituyir en 1982, tres l'aprobación del Estatutu d'Autonomía en 1981. La so actual see nel antiguu Hospital de los Cinco Llagues en Sevilla.

Presidente

El Presidente de la Xunta d'Andalucía ye'l supremu representante de la Comunidá Autónoma y el representante ordinariu del Estáu na mesma; la so eleición tien llugar pol votu favorable de la mayoría absoluta del Plenu del Parllamentu d'Andalucía y el so nomamientu correspuende al rei.

Conseyu de Gobiernu

El Conseyu de Gobiernu ye l'órganu políticu y alministrativu cimeru de la Comunidá, al que correspuende l'exerciciu de la potestá reglamentaria y el desempeñu de la función executiva y alministrativa de la Xunta d'Andalucía. Ta compuestu pol Presidente de la Xunta d'Andalucía, que lo preside, y polos Conseyeros nomaos por él pa faese cargu de los diversos Departamentos (Conseyeríes).

El Conseyu de Gobiernu axúntase davezu los martes de toles selmana.[5]

Conseyeríes

Na llexislatura actual (2018-2023) la Xunta d'Andalucía ta compuesta por 12 conseyeríes.[6]

Tres les eleiciones autonómiques d'avientu de 2019, el PSOE-A pierde la mayoría simple y la presidencia de la Xunta al nun tener mayoría parllamentaria con Adelante Andalucía. Juan Manuel Moreno llogra'l sofitu de Ciudadanos y Vox y forma'l primer gobiernu en coalicion y non socialista d'Andalucía.

Más información Fonte: Xunta d'Andalucía ...

Defensor del Pueblu Andaluz

El Defensor del Pueblu Andaluz ye una institución que la so misión principal ye la proteición y defensa n'Andalucía de los derechos y llibertáes establecíos nel primer títulu de la Constitución española. Pa ello tien la potestá d'inspeccionar a los conceyos, a les diputaciones provinciales según a la Xunta d'Andalucía. El Defensor del Pueblu Andaluz ye escoyíu pol Parllamentu d'Andalucía pa desempeñar les sos funciones mientres cinco años, periodu que puede ser que puede ser anováu. Anguaño'l cargu desempeñar Jesús Maeztu Gregorio de Tejada.

Cámara de Cuentes

La Cámara de Cuentes ye l'órganu de control esternu de l'actividá económico y presupuestario de la Xunta d'Andalucía, de los entes llocales y del restu del sector públicu d'Andalucía. Depende orgánicamente del Parllamentu d'Andalucía. La so composición, organización y funciones regular por aciu la Llei 1/1988, 17 de marzu, de la Cámara de Cuentes d'Andalucía («B.O.J.A.» 22 marzu).

Tribunal Cimeru de Xusticia d'Andalucía, Ceuta y Melilla

Les sos sigles son TSXA y tien la so sede en Granada. Esti tribunal cimeru ye competente n'Andalucía y nes ciudaes autónomes de Ceuta y Melilla. Ye competente en virtú de llei orgánica pa conocer de determinaos asuntos d'ordes civil, penal, contenciosu-alministrativu y social y tien de tutelar los derechos reconocíos pol Estatutu d'Autonomía d'Andalucía.

Conseyu Consultivu d'Andalucía

El Conseyu Consultivu d'Andalucía ye l'órganu cimeru consultivu del Conseyu de Gobiernu y de l'Alministración de la Xunta d'Andalucía, incluyíos los sos organismos. Coles mesmes, ye l'órganu supremu d'asesoramientu de les entidaes llocales y de los organismos y entes de derechu públicu d'elles dependientes, lo mesmo que de les universidaes públiques andaluces. El Conseyu Consultivu va exercer les sos funciones con autonomía orgánica y funcional.[10]

Conseyu Audiovisual d'Andalucía

El Conseyu Audiovisual d'Andalucía ye l'autoridá audiovisual independiente encargada de velar pol respetu de los derechos, llibertaes y valores constitucionales y estatutarios nos medios audiovisuales, tanto públicos como privaos, n'Andalucía, según pol cumplimientu de la normativa vixente en materia audiovisual y de publicidá.[11]

Remove ads

Presidentes de la Xunta

Thumb
José Rodríguez de la Borbolla, Manuel Chaves, Susana Díaz, José Antonio Griñán y Rafael Escuredo Rodríguez frente a una estatua de Blas Infante

Dende avientu de 2018, la presidencia recái sobre Juan Manuel Moreno, primer presidente non socialista que llogra la presidencia autonómica tres consiguir los votos suficientes na investidura. Na Xunta d'Andalucía gobierna'l PPA per primer vegada y en colición con Ciudadanos, siendo vicepresidente Juan Marín.

Bandera de Andalucía Llista de Presidentes de la Xunta d'Andalucía dende 1978
Periodu Presidente Observaciones
Nome Partíu
Xunta Preautonómica[12] 1978-1979 Plácido Fernández Viagas PSOE-A Dimite'l 2 de xunu de 1979
1979-1982 Rafael Escuredo Rodríguez
i llexislatura 1982-1984 Dimite'l 17 de febreru de 1984
1984-1986 José Rodríguez de la Borbolla
ii llexislatura 1986-1990
iii llexislatura 1990-1994 Manuel Chaves González
iv llexislatura 1994-1996
v llexislatura 1996-2000
vi llexislatura 2000-2004
vii llexislatura 2004-2008
viii llexislatura 2008-2009 Dimite'l 7 d'abril de 2009
2009 Gaspar Carlos Zarrías Arévalo En funciones
2009-2012 José Antonio Griñán Martínez
ix llexislatura 2012-2013 Dimite'l 27 d'agostu de 2013
2013-2015 Susana Díaz Pacheco
x llexislatura 2015-2019
xi llexislatura 2019- Juan Manuel Moreno Bonilla PPA
Fonte: Junta de Andalucía

Ver tamién

Notes y referencies

Enllaces esternos

Loading related searches...

Wikiwand - on

Seamless Wikipedia browsing. On steroids.

Remove ads