El 378 aC va ser un any del calendari romà prejulià. En aquell temps, era conegut com a any del tribunat de Fidenat, Medul·lí, Lanat, Sícul, Pulvil i Macerí (o, més rarament, any 376 ab urbe condita o de la fundació de la ciutat). L'ús del nom «378 aC» per referir-se a aquest any es remunta a l'alta edat mitjana, quan el sistema Anno Domini va ser el mètode de numeració dels anys més comú a Europa.[1]
Dades ràpides Tipus, Altres calendaris ...
Tanca
Antiga Grècia
- El general i estadista Epaminondes assumeix el control de Tebes i Pelòpides és elegit beotarca (magistrat suprem) de la ciutat.[2]
- Cleòmbrot I, rei d'Esparta, va a Beòcia al front d'un exèrcit per sufocar la rebel·lió que l'any anterior (379 aC) havia iniciat la ciutat de Tebes. Va rondar 16 dies per Beòcia sense combatre i retorna deixant com a governador (harmost) a Esfòdries a la ciutat de Tèspies. Els espartans desaproven la seva conducta i les dues següents expedicions contra Tebes les va dirigir l'altre rei, l'europòntida Agesilau II.[3]
- Esfòdries, harmost de Tèspies, va ser induït a envair territori atenenc. Segons Diodor de Sicília[4] ho va fer per ordes rebudes secretament de Cleòmbrot I, sense l'autorització dels èfors, mentre que Xenofont[5] i Plutarc[6] diuen que va ser convençut per Pelòpides i Gòrgides de Tebes que volien enemistar Atenes i Esparta, i el van subornar.
- Quan Agesilau es retira de Beòcia després de la campanya d'aquest any, Fèbides, un militar espartà, es va quedar com harmost de Tèspies. Fa contínues incursions al territori de Tebes i segons Xenofont, els tebans, com a represàlia, ataquen la ciutat però Fèbides els rebutja amb les seves tropes lleugeres, i els empaita pressionant la seva rereguarda.[7]
- Fèbides, harmost de Tèspies. Els tebans van contraatacar amb la cavalleria de la persecució que dirigia, i van rebutjar als espartans. Febides i dos o tres oficials més van fer front amb valentia a l'atac i van morir en la lluita.[10] Segons Diodor de Sicília els tebans van atacar la ciutat i Febides va morir en una sortida.[11]
Funegan, Jack (et al.). Chronos, kairos, Christos : nativity and chronological studies. Winona Lake [IN]: Eisenbrauns, 1989, p. 115. ISBN 9780931464508.
Plutarc. Vides paral·leles vol. VIII. Barcelona: Fundació Bernat Metge, 1937, p. 82. ISBN 9788472259423.
Xenofont. Hel·lèniques, V, 15
Xenofont. Hel·lèniques, V, 24
Titus Livi. Ab Urbe Condita, XXVI, 35
Xenofont. Hel·lèniques, V, 41
Diodor de Sicília. Biblioteca històrica, XV, 33