From Wikipedia, the free encyclopedia
Adolfo Baturone Colombo (San Fernando, 24 de febrer de 1904 – 10 de novembre de 1999) va ser un militar espanyol, Ministre de Marina durant el franquisme (1969-1973).
Biografia | |
---|---|
Naixement | 24 febrer 1904 San Fernando (província de Cadis) |
Mort | 10 novembre 1999 (95 anys) San Fernando (província de Cadis) |
Procurador a Corts | |
11 novembre 1971 – 12 juny 1973 – Gabriel Pita da Veiga y Sanz → Legislatura: desena legislatura de les Corts franquistes | |
Procurador a Corts | |
10 novembre 1969 – 12 novembre 1971 ← Pedro Nieto Antúnez Legislatura: novena legislatura de les Corts franquistes | |
Ministre de Marina | |
29 octubre 1969 – 9 juny 1973 ← Pedro Nieto Antúnez – Gabriel Pita da Veiga y Sanz → | |
Activitat | |
Lloc de treball | Madrid |
Ocupació | Militar |
Activitat | 1920 - 1974 |
Carrera militar | |
Lleialtat | República Espanyola Bàndol Nacional Dictadura franquista |
Branca militar | Armada Espanyola |
Rang militar | Almirall |
Conflicte | Guerra del Rif Guerra Civil Espanyola |
Família | |
Germans | Manuel Baturone Colombo |
Premis |
Va iniciar la seva carrera castrense ingressant a l'Escola Naval Militar en 1920, quan només tenia 15 anys. Alferes de navili en 1924,[3] va prendre part en la Guerra del Marroc a bord del canoner Bonifaz.[3] Entre 1929 i 1933 va ser professor de l'Escola Naval, tenint com a alumne al llavors infant Joan de Borbó i Battemberg.[4] Durant la Guerra Civil Espanyola va manar el patruller Pemartín[3] i va ser segon comandant del canoner Cánovas del Castillo.[3]
En 1950 va ser ascendit a capità de navili,[3] i va ser nomenat cap de l'Estat Major del Departament Marítim de Cadis. Posteriorment va ser cap del Sector Naval de Catalunya,[4] i cap de l'Agrupació Naval de l'Estret.[5]
Ascendit a vicealmirall en 1965,[6] va ser cap del Servei de Personal del Ministeri de Marina. En 1967 era designat almirall i cap de l'Estat Major de l'Armada.[4] En la remodelació de govern d'octubre de 1969, Adolfo Baturone va ser nomenat per Francisco Franco ministre de Marina.[3]
Va exercir el càrrec durant quatre anys, fins a juny de 1973, moment en què l'almirall Luis Carrero Blanco es feia càrrec de la presidència del Govern i designava en el seu lloc a Gabriel Pita da Veiga y Sanz.[2] Un any després, Baturone Colombo passava a la reserva.
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.