From Wikipedia, the free encyclopedia
L'agricultura extensiva (concepte oposat al d'agricultura intensiva) és un sistema de producció agroramader que procura cultivar grans extensions de terra incorporant els mínims d'insums de treball capital i fertilitzants en relació a la superfície de terra que està conreant o al ramat que utilitza.[1] Sol incorporar tècniques com les del guaret. L'agricultura extensiva és corrent en zones ramaderes amb bovins o ovelles de baixa productivitat agrícola però també es fa en conreus a gran escala de blat, ordi i altres cereals en llocs com Austràlia (Conca del Murray-Darling).
A Europa, la zona d'agricultura extensiva correspon a les zones on l'agricultura conserva més naturalitat, allà on han estat identificats «sistemes agrícoles amb alt valor natural» (High nature value farmland per la Comissió Europea).[2]
L'agricultura extensiva s'oposa a l'agricultura intensiva, que es caracteritza per rendiments per hectàrea molt elevats i la forma extrema dels quals és l'agricultura sense sòl. Per tant, utilitza pocs aportacions, està menys mecanitzat que l'agricultura intensiva en una superfície equivalent,[3] i es caracteritza per rendiments relativament baixos. En realitat, el terme cobreix una gran diversitat de pràctiques i objectius.
A la península Ibèrica hi ha ramaderia extensiva en els apreciats productes de porc ibèric d'Extremadura i Andalusia. També en moltes extensions de l'altiplà castellà es practica l'agricultura extensiva de cereals si bé amb el pas del temps han tendit a intensificar-se fent servir més ensums com fertilitzants i plaguicides i altres.
Els conreus extensius es troben en latituds mitjanes de tots en zones àrides on no es disposa d'aigua per a regar. Es necessita menys aigua en l'agricultura extensiva que no pas en la intensiva. En alguns llocs d'Austràlia occidental les pastures són tan pobres (per dèficit de pluja i pels sòls pobres) que només es pot pasturar per una ovella per cada milla quadrada.[4] Generalment, els cultius que es practiquen en l'agricultura extensiva són cereals, alfals, farratge. Es practica principalment als països en desenvolupament de les zones africanes, asiàtiques i americanes. El paisatge típic és la pastura. L'agricultura extensiva caracteritza els Estats Units, Austràlia, Argentina i Europa de l'Est.
El pasturisme nòmada és un exemple extrem d'agricultura extensiva, on els pastors mouen els seus animals per fer servir la llum solar intermitent per menjar.[5][6] Aquesta activitat comporta les següents condicions:
Pot haver els següents problemes:[7]
Abans es pensava que l'agricultura extensiva produïa més metà i òxid nitrós per litres de llet que l'agricultura intensiva.[8] Un estudi va estimar que la "petjada" de carboni per mil milions de litres de llet produïda el 2007 era del 37 % de la producció equivalent de llet el 1944.[9] No obstant això, un estudi més recent del Centre de coopération internationale en recherche agronomique pour le développement (CIRAD) va trobar que els sistemes de ramaderia extensiva afecten menys el medi ambient que els sistemes intensius.[10]
Segons la forma d'ordenació del territori, es distingeix entre:
Els termes agricultura extensiva i agricultura intensiva també s'utilitzen -amb menys precisió- per distingir l′ecològica i la convencional. En aquest context, el guaret i l'ús menys intensiu de la terra són una característica essencial de l'agricultura ecològica o mediambientalment sostenible.
En general, hi ha diverses variants de l'agricultura extensiva:
La persistència d'aquestes formes d'agricultura extensiva està vinculada a diversos factors:
Revela en alguns casos un feble control del territori, o al contrari, una gestió (tradicional o moderna) adaptada a la pobresa o vulnerabilitat del sòl. Les reformes agràries han incidit a intensificar els sistemes agrícoles, en alguns casos amb efectes adversos (degradació dels sòls, salinització, esgotament de les aigües subterrànies, dependència agrícola d'importació de petroli o de soja, blat, etc.). Per raons de protecció del medi ambient contra l'eutrofització deguda als fertilitzants i els impactes dels plaguicides als països tant rics com pobres, han aparegut incentius per als països i estímuls a l'agricultura extensiva a la dècada de 1990, especialment a Europa en el context agroambiental de la Política Agrícola Comuna o en alguns llocs Natura 2000.
A Europa, l'agricultura extensiva en els anys 1970-1980 ha estat comparada amb l'agricultura tradicional de determinades regions desafavorides quant a les condicions naturals: l'agricultura de muntanya, l'agricultura tradicional en certes regions del Mediterrani. La política agrícola comuna, que ha fomentat en els seus començaments, la intensificació de l'agricultura s'està orientant des de la seva recent reforma, aprovada el 2003, a una neta desintensificació, com el desacoblament de les subvencions a la producció.
Per exemple, a França certs grups d'actors com el sindicat Confédération Paysanne defensen el desenvolupament d'una determinada forma d'agricultura extensiva, considerada més sostenible, sempre que preservi el nivell d'ocupació i de renda dels pagesos. Els atles existents encara mostraven disparitats regionals i intraregionals molt fortes el 2006 pel que fa a la intensitat de les pràctiques agrícoles. L'agricultura extensiva continua limitada principalment a sòls pobres de muntanya i grans àrees de cereals que són exemples de conreus extensius moderns.[17]
Per exemple a Terres conreades, novel·la de l'escriptor rus Mikhaïl Xólokhov. El primer volum es va publicar el 1932, el segon el 1959. L'obra està dedicada a la col·lectivització sobre el Don i el moviment «Vint-i-cinc mil».
També una cançó del poeta de la Dinastia Song Fan Chengda al poema "En lloança de cremar els camps" (劳畲耕) escriu que els camperols de les Tres Gorges abans de la pluja cremen els camps, després de la pluja reguen els cultius a les cendres de blat i naixeran fesols de gran qualitat.[18]
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.