Antineutró
antipartícula del neutró / From Wikipedia, the free encyclopedia
L'antineutró és l'antipartícula del neutró,[1] que es representa amb el símbol . Es diferencia del neutró només perquè alguna de les seves propietats té igual magnitud però signe oposat. Té la mateixa massa que el neutró, i no presenta càrrega elèctrica neta, però té un nombre bariònic oposat (+1 en el cas dels neutrons i -1 per als antineutrons). Això és perquè l'antineutró es compon d'antiquarks, mentre que els neutrons són formats per quarks. En concret, l'antineutró és format per un antiquark u i dos antiquarks d.[2]
Classificació | antinucleon (en) |
---|---|
Interaccions | força nuclear forta, força nuclear feble, força electromagnètica i gravetat |
Antipartícula | neutró |
Descoberta | 1956 |
Càrrega elèctrica | 0 |
Espín | 0,5 |
Isoespín | 0,5 |
Número de partícula de Monte Carlo | -2112 |
Atès que l'antineutró és elèctricament neutre, no és senzill d'observar-lo directament; però, per contra, els productes de la seva anihilació amb la matèria ordinària són observables. Un antineutró lliure es desintegra generant un antiprotó, un positró i un antineutrí[2] en un procés anàleg al de la desintegració beta dels neutrons.
L'antineutró va ser descobert l'any 1956 per un equip format per Bruce Cork, Glen Lambertson, Oreste Piccioni i William Wenzel,[3] amb el Bevatron, un accelerador de partícules del Laboratori nacional de Lawrence Berkeley de Califòrnia. La descoberta es va fer fent passar un feix d'antiprotons a través de matèria,[2] l'antiprotó havia estat descobert al mateix laboratori un any abans, el 1955.[4]