Barberà del Vallès

Barberà del Vallès és un municipi de Catalunya situat a la comarca del Vallès Occidental. És un municipi integrat a l'Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) que limita amb Badia del Vallès, Cerdanyola del Vallès, Montcada i Reixac, Ripollet, Sabadell i Santa Perpètua de Mogoda.^[1]

Barberà del Vallès

Bandera Escut d'armes
Església romànica de Santa Maria de Barberà
Localització
41° 30′ 59″ N, 2° 07′ 28″ E
Estat	Espanya
Comunitat autònoma	Catalunya
Província	província de Barcelona
Àmbit funcional territorial	Àmbit Metropolità de Barcelona
Comarca	Vallès Occidental
Capital	Barberà del Vallès
Població humana
Població	33.322 (2023) (4.014,7 hab./km²)
Llars	20 (1553)
Gentilici	Barberenc, barberenca
Idioma oficial	català
Geografia
Part de	Mancomunitat Intermunicipal Ripoll-Riu Sec
Superfície	8,3 km²
Banyat per	Ripoll
Altitud	146 m
Limita amb	Badia del Vallès Santa Perpètua de Mogoda Ripollet Sabadell Montcada i Reixac Cerdanyola del Vallès
Identificador descriptiu
Codi postal	08210
Fus horari	UTC+01:00
Codi INE	08252
Codi IDESCAT	082520
Altres
Agermanament amb	Grugliasco Linares
Lloc web	bdv.cat

Geografia

• Llista de topònims de Barberà del Vallès (Orografia: muntanyes, serres, collades, indrets…; hidrografia: rius, fonts...; edificis: cases, masies, esglésies, etc.).

El municipi, d'uns 8,3 km², està situat a la depressió del Vallès. A llevant del Ripoll, els relleus són més ondulats i és on trobem els polígons industrials de Santiga i Can Salvatella, mentre que a ponent del riu hi ha una plana de relleu molt suau, dividida en dos vessants, un que vessa vers el riu Ripoll i l'altre cap al riu Sec. El nucli principal de la ciutat, així com els barris de la Creu de Barberà, la Romànica i Can Gorgs s'assenten sobre aquesta plana, que queda dividia per l'antiga carretera N-150 i la línia de tren a Lleida i Manresa.^[1]

Entitat de població	Habitants
Barberà del Vallès	26.154
la Romànica	5.879

Història

Prehistòria

S'ha excavat un jaciment paleontològic proper al Castell de Barberà, on es va trobar l'espècie denominada Barberapithecus.^[2]

Edat mitjana

La ciutat es va fundar com a vil·la romana. El nom de Barberà apareix documentat per primera vegada el 985 en un document del monestir de Sant Cugat, on s'indiquen algunes propietats, concretament un alou.

Cap a l'any 1005, el testament del vescomte Guitard, parent de Borrell II, que parla del castell de Barberà, divideix la propietat entre la seu de Barcelona i la basílica barcelonina de Sant Miquel Arcàngel. En aquells temps, els habitants vivien dels fruits de la terra i tenien molins, que van ser molt importants per al desenvolupament econòmic de la zona. També en aquesta època es va construir l'església romànica de Santa Maria de Barberà.

Com d'altres fortaleses del país, el castell pertanyia inicialment al comte de Barcelona. La possessió del castell va passar als Ribes, més tard als Montcada i, finalment, el 1599 Felip III la va cedir, com a favor, a Galceran de Pinós. El 1702, Felip V va nomenar Josep Galceran de Pinós-Santcliment primer marquès de Barberà.^[1]

Edat Moderna

Barberà era un lloc de passada, situat al camí ral de Barcelona. El 1619 ja s'havia construït un casalot molt gran, amb capacitat per a molts hostes i tota mena de serveis: l'hostal nou. El 1750 es van construir en un sol costat del camí ral casetes en filera que apareixen documentades com l'Hostal Nou i les casetes el 1782 i com l'Hostal Nou i el carrer el 1796. El segon nucli urbà va ser Can Gorgs - Eixamplament, entorn de l'actual estació de ferrocarril, i com altres poblacions veïnes es va convertir en un lloc d'estiueig. Durant els segles XVII, xviii i xix, Barberà va ser sovint un lloc d'allotjament i d'aprovisionament per a tropes de diferents bàndols de les guerres que es van produir (de Successió, de la Guerra del Francès, etc.).

Edat Contemporània

Teatre cooperativa de Barberà

Indústria APLI, al polígon industrial de Santiga

El segle xix va començar amb l'abolició per part de les Corts de Cadis primer (1811) i de Ferran VII després (1822) de tota mena de senyories, que van ser incorporades a l'Estat i que eren governades directament per les seves lleis generals. A mitjans del segle xix, a més de la carretera nacional, també la línia de ferrocarril a Sabadell travessava Barberà. Durant la Guerra Civil espanyola es va mantenir fidel a la República fins al dia 26 de febrer de 1939 quan un petit exèrcit va ocupar la localitat. Cal destacar que una vegada ocupada pels nacionalistes espanyols, se li va canviar el nom a Santa María de Barbará i se li va canviar els noms als carrers; José Antonio, Caudillo, Primo de Rivera, etc. No obstant això, no va ser fins a l'any 1941 que la FET de les JONS va governar en aquesta població.

L'any 1959, el barri de la Creu (format a finals del segle xix) s'annexiona a Sabadell,^[1] produint un descens de la població (80 %). Aquesta annexió es va produir per l'interès de Sabadell de tenir més habitants que Terrassa, més terrenys per donar habitatge als immigrants i sobretot, per augmentar la seva població i així obtenir més ajuts de l'Estat. La població continuava creixent, ja que anaven arribant immigrants espanyols per treballar a les terres, en els molins de paper o en la incipient indústria sabadellenca.

El 1970 va començar a edificar-se l'últim polígon industrial entorn del castell, la qual cosa va proporcionar nous llocs de treball. L'abril de 1979 es van celebrar les primeres eleccions democràtiques a Barberà amb el PSUC, el seu candidat guanyador va ser Antonio Lobo del PSUC.

Present

Actualment, Barberà del Vallès és una ciutat de més de 30.000 habitants. En l'àmbit industrial, és una de les principals ciutats de la comarca del Vallès Occidental, amb una divisió clara entre la zona urbana i la industrial. La zona esportiva, amb el nou complex de Can Llobet, compleix condicions òptimes per a la pràctica de l'esport. El 1985 Barberà va commemorar el seu mil·lenari, que va coincidir amb la inauguració de la plaça de la Vila.

Monuments

Torre de ca n'Altamira

• Santa Maria de Barberà: Església d'estil romànic que fou construïda a principis del segle xi en honor de Santa Maria, i que conserva fins i tot els frescos originals del segle xii. Església d'estil romànic és reconeguda i declarada com a monument artístic d'interès nacional.
• Molí del Gall: Masia situada al municipi. 41° 31′ 59.62″ N, 2° 7′ 28.67″ E
• Torre d'en Gorgs: Masia fortificada, edifici més antic del municipi, documentat ja el segle x.^[3]
• Torre de Ca n'Altimira: Torre de vigilància dels segles xi i xii.^[4]
• Castell de Barberà: Castell documentat el segle xi, catalogat com a bé cultural d'interès nacional.^[5]

Demografia

Evolució demogràfica

1497 f 1515 f 1553 f 1717 1787 1857 1877 1887 1900 1910 24 22 20 144 162 711 717 805 780 852

1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1990 1992 1994 1.066 1.622 1.828 3.328 2.660[lower-alpha 1] 8.928 28.679 31.370 31.263 31.263

1996 1998 2000 2002 2004 2006 2008 2010 2012 2014 25.484[lower-alpha 2] 26.112 26.681 26.902 27.202 28.633 30.271 31.688 32.436 32.550

2016 2018 2020 2022 2024 2026 2028 2030 2032 2034 32.832 32.839 33.334 33.082 - - - - - -

1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.)

1. El 1959 La Creu de Barberà es annexionada a Sabadell.
2. El 1994 Badia del Vallès s'independitza i constitueix el seu propi municipi.

Administració i política

Resultat Eleccions Municipals a Barberà del Vallès[6]
Partit polític	2019
	%	Regidors
PSC-PSOE	25,60	7
PCPB	21,77	6
ERC	15,72	4
PODEMOS	9,52	2
C's	9,25	2
Total		21

Llista d'alcaldes des de les eleccions democrátiques de 1979
Legislatura	Alcalde	Partit
1979-1983	Antonio Lobo	PSUC
1983-1987	José Antonio Robles	PSC-PSOE
1987-1991	José Antonio Robles	PSC-PSOE
1991-1995	José Antonio Robles	PSC-PSOE
1995-1999	José Antonio Robles	PSC-PSOE
1999-2003	José Antonio Robles	PSC-PSOE
2003-2007	José Antonio Robles (2003-2006) Ana del Frago Barés (2006-2007)	PSC-PSOE
2007-2011	Ana del Frago Barés	PSC-PSOE
2011-2015	Ana del Frago Barés	PSC-PSOE
2015-2019	Sílvia Fuster Alay	PCPB
2019-2023	Xavier Garcés Trillo	PSC-PSOE

Economia

Des del seu origen, Barberà del Vallès fou una població bàsicament agrària, destacant el cereal i el raïm. No obstant això, també es destaca la tradicional indústria del paper i el cotó tenint en compte l'abundància de molins al voltant del riu Ripoll. Després de la construcció de l'estació de ferrocarril, el petit poble començà a experimentar un creixement accelerat, acompanyat de la instal·lació de grans polígons industrials que s'imposaren com la principal font econòmica del municipi conjuntament amb el creixement del sector terciari.

Comunicacions

Es pot arribar a Barberà per l'autopista AP-7, que està situada a la part sud de la vila, connectant a aquesta alçada amb la C-58 que va de Barcelona a Terrassa, i per la carretera N-150, que travessa el municipi, així com per la carretera Santiga, entrant per la ronda de Santa Maria.

Disposa de l'Estació de Barberà del Vallès a la línia Barcelona-Manresa-Lleida (Adif) servei per la Línia R4 de Rodalia de Barcelona i serveis regionals de Rodalies de Catalunya (Renfe Operadora) i d'una bona xarxa d'autobusos: Universitat Autònoma de Barcelona (línia B6),^[7] direcció Barcelona (línies A1^[8] i A2)^[9] i que transcorren diferents municipis el Vallès Occidental (línies B1,^[10] B2^[11] i B4).^[12]

Serveis

El principal centre d'oci de la població jove se situen entorn del centre de la ciutat, entorn les Carpes, així com del sector d'Oci Baricentre, juntament amb el Parc Central del Vallès. Barberà també és una ciutat oberta al teatre, sent reconeguda com a tal per la Generalitat de Catalunya. Conseqüència i prova d'això és el Teatre Municipal Cooperativa^[13] construït amb un estil arquitectònic modern, d'ampli aforament, d'acord amb la ciutat actual.

Entitats[14]

• Colla de Gegants i Gralles de Barberà del Vallès
• Colla de Diables de Barberà del Vallès
• Assemblea de Joves de Barberà
• Kol·lectiu de Dones de Barberà
• Ateneu de Barberà
• Casal d'amistat Català-Cuba de Barberà del Vallès
• Ateneu Abril
• Casal de Joves Obriu Pas
• Esplai el Piolet
• Cooperativa de consum La Trilla
• Casal Popular Tangram
• Batucada Arritmia
• Futbol Club Barberà
• Esplai L'Esquirol
• U.E.H. Barberà
• Penya Ciclista Barberà
• EduCoB
• Grup Senderista de Barberà
• Grup de Joves del Casc Antic

Vegeu també

• Llista de fonts i mines de Barberà del Vallès
• Castell de Barberà
• Can Salvatella
• Molí Vermell

Referències

1. Atles comarcal i municipal de Catalunya. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 2006. ISBN 84-412-1426-3.
2. Alba, D. M.; Moyà-Solà, S. «A new pliopithecid genus (Primates: Pliopithecoidea) from Castell de Barberà (Vallès-Penedès basin, Catalonia, Spain)» (resum) (en anglès). American Journal of Physical Anthropology, 147, 2012, pàg. 88–112. DOI: 10.1002/ajpa.21630.
3. «Torre d'en Gorgs». Pobles de Catalunya. [Consulta: 15 desembre 2019].
4. «Torre de ca n'Altimira». Pobles de Catalunya. [Consulta: 15 desembre 2019].
5. «Castell de Barberà». Pobles de Catalunya. [Consulta: 15 desembre 2019].
6. Barberà del Vallès. «Resultado Eleccions Municipals a Barberà del Vallès». [Consulta: 23 maig 2011].
7. «Mobilitat i transports - UAB Barcelona». [Consulta: 22 agost 2020].
8. «Informació sobre la línia A1». [Consulta: 22 agost 2020].
9. «Informació sobre la línia A2». [Consulta: 22 agost 2020].
10. «Informació sobre la línia B1».
11. «Informació sobre la línia B2».
12. «Informació sobre la línia B4».
13. «Teatre Municipal Cooperativa de Barberà del Vallés».
14. «Barberà del Vallès - Portal d'entitats». Arxivat de l'original el 2017-08-09. [Consulta: 17 juliol 2017]. «No actualitzat»

Enllaços externs

• Pàgina Web de l'Ajuntament
• Informació de l'Institut d'Estadística de Catalunya
• Mapa topogràfic Arxivat 2015-09-23 a Wayback Machine. i més dades al web de la Diputació de Barcelona.