Bartonella
From Wikipedia, the free encyclopedia
Bartonella (anteriorment coneguda com a Rochalimaea) és un gènere de bacteris gramnegatius, l'únic de la família Bartonellaceae,[63] anomenada així en honor al metge Alberto Barton Thompson (1871-1950).[64] Són paràsits facultatius intracel·lulars que poden infectar persones sanes,[65] tot i que normalment són considerats patògens oportunistes.[66] Constitueixen una font important d'endocarditis[67] amb cultius microbiològics negatius[68] i provoquen de vegades malalties del sistema nerviós central, com ara estat epilèptic refractari de nou inici,[69] epilèpsia parcial contínua,[70] mielitis transversa,[71] empiema de l'espai epidural cerebral,[72] encefalitis,[73] afàsia motora cortical[74] o vasculitis cerebral.[75] Poden ser la causa de trastorns oculars molt diversos,[76] com la uveïtis humana[77] i felina,[78] els escotomes per periflebitis segmentària bilateral recurrent,[79] la neuroretinitis (inflamació de la retina i el nervi òptic),[80] la coroïditis en plaques,[81] l'oclusió de la vena retiniana central[82] i la síndrome oculoglandular de Parinaud.[83] També de peliosi hepatoesplènica,[84] de bacterièmia,[85] d'abscessos esplènics,[86] cerebrals[87] i hepàtics,[88] d'abscés a la gola,[89] d'hepatitis granulomatosa,[90] de crioglobulinèmia secundària a una infecció de l'endocardi,[91] de limfadenitis braquial i axil·lar suggestiva de limfoma,[92] de limfadenopaties inguinals d'aspecte tumoral,[93] de limfadenitis granulomatosa abscesificada intraparotídia,[94] de glomerulonefritis ràpidament progressiva,[95] de miositis,[96] de sacroiliïtis piogènica[97] o d'osteomielitis vertebral.[98] La infecció per aquests bacteris rep el nom de bartonel·losi,[99] una malaltia zoonòtica[100] que afecta tant els éssers humans com animals domèstics, entre ells el gat i el gos,[101] i salvatges.[102] Bartonella és transmesa per artròpodes hematòfags com ara paparres,[103] àcars,[104] polls,[105] puces,[106] mosques de la sorra,[107] xinxes del llit[108] i mosquits.[109] Ha estat descrit algun cas excepcional d'infecció per B. henselae desenvolupada després de la picadura de formigues del gènere Solenopsis.[110] Aquests bacteris penetren en el seu hoste emprant tropismes específics dirigits seqüencialment cap a les cèl·lules endotelials i els eritròcits.[111] La concurrència en un mateix hoste de diferents membres del gènere és un fet possible, encara que infreqüent.[112] Bartonella quintana s'ha identificat en biòpsies de pell de mòmies precolombines[113] i el seu ADN en la polpa dental[114] de restes humanes de quatre mil anys d'antiguitat.[115]
![]() ![]() | |
Dades | |
---|---|
Tinció de Gram | gramnegatiu ![]() |
Taxonomia | |
Regne | Pseudomonadati |
Fílum | Pseudomonadota |
Classe | Alphaproteobacteria |
Ordre | Hyphomicrobiales |
Família | Bartonellaceae |
Gènere | Bartonella ![]() |
Tipus taxonòmic | Bartonella bacilliformis ![]() |
Nomenclatura | |
Epònim | Alberto Barton ![]() |
Espècies | |
|
De totes les espècies o subespècies de Bartonella descobertes fins ara, almenys onze tenen la capacitat de causar infeccions en l'espècie humana. Bartonella bacilliformis (causant de la malaltia de Carrión),[116] B. quintana (causant de la febre de les trinxeres)[117] i B. henselae (causant de la malaltia per esgarrapada de gat)[118][119] són les més conegudes, mentre que B. elizabethae, B. rochalimae, B. vinsonii,[120] B. washoensis,[121] B. grahamii,[122] B. clarridgeiae,[123] B. koehlerae[124] i B. alsatica[125] únicament s`han identificat com l'agent causal d'un baix nombre de bartonel·losis humanes.
L'angiomatosi bacil·lar és una malaltia poc comuna descrita per primera vegada l'any 1983[126] que afecta predominantment individus immunodeficients,[127] en la qual apareixen lesions neoproliferatives vasculars cutànies[128] o en els òrgans interns,[129] a conseqüència d'una infecció per Bartonella henselae o B. quintana.[130] Pot envair el teixit ossi i causar osteòlisi (destrucció) cortical i/o periòstica.[131] Amb freqüència, les lesions a la pell de l'angiomatosi bacil·lar són clínicament molt semblants a les que es veuen en el sarcoma de Kaposi o en el granuloma piogènic.[132]
La gravetat de les infeccions per Bartonella spp. es correlaciona amb l'estat immunitari de l'individu.[133] Poden causar des d'una malaltia benigna i autolimitada a processos sistèmics aguts que posen en risc la vida.[134] No és rar que a la pell apareguin pàpules, nòduls o plaques eritematoses; eventualment de manera aïllada i sovint presents a tot el cos.[135] S'ha registrat algun cas inusual d'infecció per B. henselae amb simptomatologia similar a la d'una malaltia autoimmunitària[136] i de vasculitis leucocitoblàstica[137] derivada d'una bartonel·losi per B. quintana.[138]
Per regla general, els pacients amb bacterièmia responen bé al tractament amb gentamicina i doxiciclina.[139] En casos de malaltia de Carrión (anomenada també de la berruga peruana), es recomana administrar ciprofloxacina als adults i amoxicil·lina/àcid clavulànic a gestants i nens de menys de catorze anys durant la fase aguda i azitromicina durant la fase eruptiva.[140]