Paparres
From Wikipedia, the free encyclopedia
Les paparres, pitarres,[2] caparres o llagastes són diversos àcars paràsits de vertebrats, que pertanyen a la família dels ixòdids (Ixodidae).[3] Són considerats uns artròpodes cosmopolites i a hores d'ara se n'han descrit unes 850 espècies diferents a tot el món.[4] Les paparres xuclen la sang dels seus hostes per alimentar-se. Un cop botits de sang duen el nom de rènecs, rens (sing. rè, Balears), garrencs i garrenys (Empordà).
Ixodida | |
---|---|
Ixodes scapularis (paparra de potes negres) | |
Període | |
Taxonomia | |
Super-regne | Eukaryota |
Regne | Animalia |
Subregne | Eumetazoa |
Fílum | Arthropoda |
Classe | Arachnida |
Superordre | Parasitiformes |
Ordre | Ixodida Leach, 1815 |
Els seu cicle vital té quatre estadis: ou, larva, nimfa i adult.[5] Morfològicament, els exemplars adults assoleixen d'1 a 12 mil·límetres (els mascles fan una mida que és la tercera part que les femelles), però es fan més grossos quan estan plens de la sang que xuclen. Tenen el cos ovalat i aplanat amb quelícers calcificats en forma d'arpó,[6] els quals formen part del seu aparell bucal juntament amb l'hipòstoma[7] i les glàndules salivals.[8] Totes aquestes peçes anatòmiques funcionen d'una forma orquestrada i són elements essencials tant en el procés nutricional del paràsit com en la seva capacitat patogènica.[9] Les paparres viuen entre la vegetació i es llancen al cos d'animals que passen al seu costat, detectant-los a través d'una estructura sensorial de característiques úniques existent al seu primer parell de potes -solament nimfes i adults tenen quatre parells de potes- i anomenada òrgan de Haller.[10] Poden estar diversos anys esperant una presa.[11]
Paparres de l'espècie Rhipicephalus sanguineus s'han trobat en gossos momificats de l'antic Egipte.[12]