Beatificació de Tarragona
víctimes de la persecució religiosa durant la guerra civil espanyola / From Wikipedia, the free encyclopedia
La Beatificació de Tarragona és el nom amb què es coneix la cerimònia de beatificació de 522 màrtirs del segle xx que es va celebrar al Complex Educatiu de Tarragona el 13 d'octubre de 2013.[2][3] Fou la beatificació més nombrosa de la història de l'Església Catòlica. L'Església considera que els beatificats són màrtirs cristians perquè van patir la mort pel fet de defensar la seva fe en Jesucrist, i els situa històricament a la persecució religiosa dels anys 30 perquè alguns van ser assassinats abans de l'inici de la Guerra Civil Espanyola (com els d'Oviedo del 1932).[4] L'Església Catòlica va instituir el dia 6 de novembre per a recordar cada any aquests màrtirs.[5]
| ||||
| ||||
Tipus | grup d'humans beatificació | |||
---|---|---|---|---|
Data | 13 d'octubre de 2013 (2013-10-13) | |||
Punt en el temps | 12:00 hores | |||
Localització | Complex Educatiu de Tarragona, Catalunya, Espanya | |||
Estat | Espanya | |||
Participant | Més de 20.000 pelegrins[1]
| |||
Lloc web | http://www.beatificacion2013.com |
Més de 20.000 pelegrins van assistir a l'acte central, que va consistir en la cerimònia de beatificació i una missa, i que comptà amb un missatge del papa Francesc, l'homilia del cardenal Angelo Amato i unes paraules del cardenal Antonio María Rouco Varela. El dia abans es van celebrar unes Vespres solemnes a la Catedral de Tarragona, i es representà La Passió de Sant Fructuós a la Tarraco Arena Plaça. Entre altres actes previs, també hi va haver conferències com la d'Andrea Riccardi, fundador de la Comunitat de Sant Egidi, i exposicions al seminari, al Museu Bíblic i al Moll de Costa de Tarragona.
Abans de l'esdeveniment totes les declaracions públiques, tant dels favorables com dels detractors, van reclamar-ne la no politització, i a l'acte no hi va haver banderes ni altres símbols polítics. Els crítics van promoure una concentració que va aplegar centenars de persones per a demanar que l'Església demanés perdó per la connivència d'alguns bisbes amb el poder polític durant la dictadura, un gest que dies després van fer l'arquebisbe de Tarragona, Jaume Pujol i Balcells; l'abat de Montserrat, Josep Maria Soler i Canals i el cardenal arquebisbe de Barcelona, Lluís Martínez Sistach.[6]