La seu episcopal es troba a la ciutat d'Alba, on s'alça la catedral de San Lorenzo.
Les 126 parròquies de la diòcesi estan agrupades en 8 vicariats:
Vicaria d'Alba - 13 parròquies - comprèn els municipis d'Alba i Treiso;
Vicaria de Cherasco - 9 parròquies - comprèn els municipis de Cherasco i Narzole;
Vicaria de Cortemilia - 15 parròquies - comprèn els municipis de Benevello, Bergolo, Borgomale, Bosia, Castelletto Uzzone, Castino, Cortemilia, Cravanzana, Feisoglio, Gorzegno, Gottasecca, Levice, Niella Belbo, Pezzolo V. U. i Torre Bormida;
Vicaria de la Langa - 30 parròquies - comprèn els municipis de Albaretto d. T., Arguello, Barolo, Bossolasco, Castiglione Falletto, Cerreto Langhe, Cissone, Diano d'Alba, Grinzane Cavour, La Morra, Lequio Berria, Monchiero, Monforte d'Alba, Montelupo Albese, Novello, Roddi, Roddino, Serralunga d'Alba, Serravalle Langhe, Sinio, Somano i Verduno;
Vicaria del Roero - 17 parròquies - comprèn els municipis de Baldissero d'Alba, Ceresole Alba, Corneliano d'Alba, Montaldo Roero, Monticello d'Alba, Piobesi d'Alba, PocapagliaS. Vittoria d'A., Sommariva Perno i la parròquia de Pollenzo al municipi de Bra;
Vicaria de la Tanaro Oriental - 12 parròquies - comprèn els municipis de Canale, Castellinaldo, Montà, Monteu Roero, S. Stefano Roero i Vezza d'Alba;
Vicaria de les Valls de Belbo i Tinello - 16 parròquies - comprèn els municipis de Barbaresco, Camo, Castagnole Lanze (AT), Castiglione Tinella, Coazzolo (AT), Cossano Belbo, Mango, Neive, Neviglie, Rocchetta Belbo, S. Stefano Belbo i Trezzo Tinella.
Vicaria de la Vall de Tanaro - 11 parròquies - comprèn els municipis de Castagnito, Govone, Guarene, Magliano Alfieri i Priocca.
Segons la tradició, el primer bisbe d'Alba és Sant Dionís, de qui es diu que hauria servit a la diòcesi durant diversos anys abans de ser nomenat arquebisbe de Milà; per la seva oposició a l'arrianisme va ser condemnat a l'exili al 355 per l'emperadorConstanci. Aquesta tradició es considera poc fiable[1] atès que al segleiv en general els bisbes no podien deixar la seva diòcesi per una altra.
Una llista dels nou bisbes antics d'Alba, que comença amb un Sant Dionís (diferent de l'anterior en 380) al bisbe Giulio (553), es va compilar a partir d'inscripcions sepulcrals que es troben a la catedral d'Alba a finals del segle XV per Dalmazzo Berendenco, un antiquari; però es descobrí que la llista era una falsificació feta per Giuseppe Meiranesio al seglexviii.[2]
El primer bisbe d'Alba del que hi ha la certesa que existí és Lampadio, que va estar present en el sínode celebrat a Roma el 499 sota el Papa Símmac.[3]
Per un curt temps, cap al final del seglex, la diòcesi es va unir amb la d'Asti. Entre els bisbes successius, Benzone era un conegut opositor del PapaGregori VII i donà suport a l'imperi durant la lluita de les investidures.[4]
El 29 d'octubre de 1511 cedí una porció de territori per a la creació de la diòcesi de Saluzzo.
Un esdeveniment important va ocórrer el 22 d'abril de 1613: en esclatar la primera guerra de Monferrat, Alba va ser atacada per França i el bisbe Pendasio va ser pres a de l'església, colpejat i conduït escandalosament pels carrers de la ciutat.
Sota el ministeri del bisbe Roero, monsenyor Raulo Costanzo Falletti de Barolo va fer de vicari general.
Aquest bisbe, citat per Ughelli, que diu que intervení a un concili provincial a Pavia al 855, és posat en dubte per Savio, car al concili no es diu els noms dels bisbes.
L'Ughelli indica que va ser traslladat en època desconeguda a Nola, però no hi ha documentat cap bisbe anomenat Gerardo a Nola a finals del seglexii; l'Ughelli no el menciona qual parla de la diòcesi campana.
Molts autors, a partir de Ferdinando Ughelli, l'insereix entre Mònaco i el Simó el bisbe Gandolfo (1259 - 1262), va recordar en un obituari de la Catedral d'Asti. Savio i Eubel, per una altra banda, creuen que Gandolfo va ser bisbe de Torí.
Durant la vacant de la seu Luigi Bongianino va fer d'administrador apostòlic (des del 2 de febrer de 1968 al 15 de gener de 1970), esdevenint posteriorment bisbe diocesà.