From Wikipedia, the free encyclopedia
El bisbat de Llemotges (francès: Diocèse de Limoges, llatí: Dioecesis Lemovicensis) és una seu de l'Església Catòlica a França, sufragània de l'arquebisbat de Poitiers. Al 2013 tenia 414.000 batejats sobre una població de 504.200 habitants. Actualment està regida pel bisbe Pierre-Antoine Bozo.
Dioecesis Lemovicensis | |||||
Localització | |||||
---|---|---|---|---|---|
| |||||
França | |||||
Nova Aquitània | |||||
Parròquies | 30 | ||||
Població humana | |||||
Població | 496.985 (2019) (44,83 hab./km²) | ||||
Llengua utilitzada | francès | ||||
Religió | romà | ||||
Geografia | |||||
Part de | |||||
Superfície | 11.085 km² | ||||
Limita amb | |||||
Creació | segle iii | ||||
Catedral | Sant Esteve | ||||
Organització política | |||||
• Bisbe | Pierre-Antoine Bozo | ||||
Lloc web | catholique-limoges.cef.fr |
La diòcesi comprèn els departaments francesos de l'Alta Viena i de Creuse.
La seu episcopal és la ciutat de Llemotges, on es troba la catedral de Sant Esteve.
El territori s'estén sobre 11.085 km², i està dividit en 30 parròquies.
La diòcesi dels Lemovici, un poble de la Gàl·lia Celta que vivia al Limousin, està testificada des del segle iii. Segons la tradició, el primer bisbe de la diòcesi és sant Marçal, un dels set bisbes enviats des de Roma a evangelitzar la Gàl·lia.
Lemovicumera una de les ciutats de la província romana d'Aquitània; per tant, depenia com a sufragània de la seu metropolitana de Bourges.
A principis del segle vi Rurici I va construir el monestir i l'església de Sant Agustí a Llemotges. A meitat del mateix segle, sant Rurici II va erigir l'església de Sant Pere du Queyroix i la basílica de Sant Junià a Llemotges.
En els primers segles de la vida, la diòcesi va veure l'expansió de la vida eremítica. A partir del segle v es recorden els noms dels sants ermitans Amand, Junien, Léonard, Sylvain, Léobon, Goussaud, Vaulry i Pardoux. Al pas del segle v al Plantilla:Segle VI van aparèixer els primers monestirs. Entre els més coneguts es troben els fundats per Aredius (sant'Yrieix), de Sant Eloi a Solignac i el de Sant Marçal a Llemotges.
L'any 848 es va construir una església dedicada al Santíssim Salvador sobre la cripta de Sant Marçal. L'edifici va ser enderrocat el 1021, per ser reemplaçat el 1028 per una construcció més gran, que va ser consagrada el 1095 pel papa Urbà II, amb motiu del seu viatge a França per organitzar la Primera Croada.
En 1031 Llemotges va organitzar un important concili provincial, sota la direcció del bisbe Jourdain de Laront i l'abat de Sant Marçal Odolric, que va imposar la Pax Dei als senyors feudals de la regió i preveient l'excomunió als que posessin en perill els béns de l'Església. Després d'això, els bisbes de Llemotges adquiriren un paper predominant a Llemotges i el seu territori, exercint tant el poder espiritual com el temporal.
A l'edat mitjana, l'abadia de Sant Marçal posseïa la segona biblioteca més important de França, després de la de l'abadia de Cluny. Dos-cents dels 450 volums originals serien adquirits en 1730 pel rei Lluís XV i encara constitueixen una de les millors col·leccions de la Bibliothèque nationale de France.
Sant Antoni de Pàdua va estar a Llemotges entre 1226 e 1227 per fundar un monestir franciscà. Va ser a Llemotges que el Nen Jesús s'hauria aparegut a sant Antoni .
El 13 d'agost de 1318 el territori diocesà es va reduir a la meitat per la cessió d'una part del seu territori a benefici de l'erecció de la diòcesi de Tulle.
Entre les figures eclesiàstiques originaris del Limousin, hi ha dos papes, que es van seguir a la Càtedra de Pere: Climent VI (1342-1352) i Innocenci VI (1352-1362).
Durant les guerres de religió del segle xvi, el Limousin va experimentar un període fosc, fet de devastació i mort. La reconstrucció catòlica va ser principalment obra dels bisbes Henri i Raymond de la Martonie i especialment François de Lafayette i Louis d'Urfé.
El 5 de gener de 1657 el rei Lluís XIV amb Carta patent autoritzà a petició del bisbe François de Lafayette l'establiment del seminari de la diòcesi. Gairebé un segle després del final del Concili de Trento va ser el quart o cinquè seminari que es va obrir a França, on els decrets del Consell havien quedat sense implementació.
Seguint el concordat amb la butlla Qui Christi Domini del Papa Pius VII del 29 de novembre de 1801, la diòcesi de Llemotges va adquirir una nova fisonomia territorial, coincidint amb els tres departaments de Limousin, a Corrèze, Alta Viena i Creuse; va incorporar les parròquies de la diòcesi suprimida de Tulle, però al mateix temps va cedir parròquies a les diòcesis veïnes, en particular les d'Angulema i Périgueux.
El 6 d'octubre de 1822, es va restablir la diòcesi de Tulle, obtenint de nou el seu territori a partir de la diòcesi de Llemotges.
El 8 de desembre de 2002, després de la reorganització de les circumscripcions eclesiàstiques franceses, va passar a formar part de la província eclesiàstica de l'arxidiòcesi de Poitiers.
El catàleg episcopal de Llemotges més antic és conservat en un manuscrit d'Adémar de Chabannes, monjo de l'abadia de sant Marçal, redactat entre el 1021 i el 1034; aquest manuscrit va ser integrat i ampliat durant el segle xiii per Bernard Itier, un altre monjo de Sant Marçal, i posteriorment per Bernat Gui (vers 1320), autor de la Gesta Lemovicensium episcoporum. Aquests autors mantenen que sant Marçal hauria viscut durant el segle i i tot i multiplicar els noms de bisbes amb l'objectiu d'omplir el buit del segle i, data de la presumpta mort de sant Marçal, al segle v, quan els primers bisbes limosins són documentats.[1]
El 2013, la diòcesi tenia 414.000 batejats sobre una població de 504.200 persones, equivalent al 82,1% del total.
any | població | sacerdots | diaques | religiosos | parròquies | ||||||
---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
batejats | total | % | total | clergat secular |
clergat regular |
batejats por sacerdot |
homes | dones | |||
1950 | 475.000 | 522.442 | 90,9 | 372 | 355 | 17 | 1.276 | 17 | 610 | 480 | |
1970 | ? | 500.438 | ? | 289 | 264 | 25 | ? | 25 | 524 | 481 | |
1978 | 424.000 | 505.000 | 84,0 | 282 | 208 | 74 | 1.503 | 1 | 94 | 614 | 481 |
1990 | 432.000 | 506.000 | 85,4 | 217 | 174 | 43 | 1.990 | 2 | 58 | 405 | 117 |
1999 | 434.000 | 512.000 | 84,8 | 156 | 123 | 33 | 2.782 | 8 | 41 | 292 | 106 |
2000 | 437.000 | 516.000 | 84,7 | 152 | 119 | 33 | 2.875 | 7 | 43 | 257 | 106 |
2001 | 405.000 | 478.400 | 84,7 | 138 | 110 | 28 | 2.934 | 7 | 36 | 243 | 106 |
2002 | 404.800 | 478.100 | 84,7 | 135 | 107 | 28 | 2.998 | 7 | 36 | 226 | 97 |
2003 | 465.650 | 475.350 | 98,0 | 113 | 91 | 22 | 4.120 | 6 | 23 | 212 | 97 |
2004 | 382.690 | 478.363 | 80,0 | 126 | 104 | 22 | 3.037 | 6 | 23 | 214 | 97 |
2013 | 414.000 | 504.200 | 82,1 | 90 | 74 | 16 | 4.600 | 15 | 27 | 127 | 30 |
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.