Briga (topònim)
From Wikipedia, the free encyclopedia
Briga és una arrel present a nombrosos topònims d'origen celta, documentats especialment a la Hispània preromana, amb el significat de ciutat, fortalesa o, més literalment, "lloc alt".[1] Els romans denominaven oppidum aquesta mena de poblats fortificats situats en eminències naturals. Un altre equivalent en llengües cèltiques és dun (gal dūnon, llatinitzat en dunum), terme que convivia amb briga a la mateixa època a tota l'Europa celta (cf. Admagetobriga i Lugdúnum a la Gàl·lia, Segòbriga i Navardún a Hispània).
L'arrel és especialment freqüent en noms d'antigues ciutats i oppidum com ara Litanobriga, Arebrigium, Brigantia, però també en noms de tribus i deïtats: Brigiani, Brigantes, Brigàntia, Brigid. En el cas concret de la península ibèrica, a més dels topònims conservats fins a l'actualitat n'hi ha abundants testimonis d'antics tant en l'escassa epigrafia conservada en alfabet ibèric com en la d'alfabet llatí, més abundant (llegendes numismàtiques, esteles, altars, inscripcions funeràries, grafits i altres) o en les fonts documentals protohistòriques.