Canal hidràulic
curs d'aigua excavat per l'home / From Wikipedia, the free encyclopedia
En enginyeria, un canal hidràulic és una construcció destinada al transport de fluids —generalment utilitzada per dur aigua— i que, a diferència de les canonades, és oberta a l'atmosfera. També s'usen com a vies artificials de navegació. La descripció del comportament hidràulic dels canals és una part fonamental de la hidràulica i el seu disseny pertany al camp de l'enginyeria hidràulica, una de les especialitats de l'enginyeria civil.
El coneixement empíric del funcionament dels canals es remunta a diversos mil·lennis. En l'antiga Mesopotàmia es feien servir canals de reg,[1] en la Roma imperial s'abastien d'aigua mitjançant canals construïts sobre grans aqüeductes, i els habitants del Perú dels Inques construïren en alguns llocs dels Andes canals que encara funcionen. El coneixement i estudi sistemàtic dels canals s'inicia al segle xviii, amb Chézy, Bazin i d'altres.
A la Península Ibèrica, en zones d'influència musulmana, són freqüents les séquies. Una séquia no és altre que un canal de reg. En general es pot considerar que un canal transporta més aigua que una séquia. A la pràctica hi ha canals petits i séquies de grans dimensions, realitat que fa imprecisa la classificació exposada.