Classificació Decimal Universal
From Wikipedia, the free encyclopedia
La Classificació Decimal Universal (CDU) és un sistema de classificació bibliogràfica que comprèn totes les disciplines del coneixement humà i la seva producció. Va ser desenvolupat a finals del segle xix pels juristes belgues Paul Otlet i Henri La Fontaine, fundadors de l'Institut Internacional de Bibliografia, a partir de l'adaptació de la Classificació Decimal de Melvil Dewey. Des del 1905 s'ha anat modificant i ampliant per actualitzar-se, i ha estat un dels sistemes més utilitzats i traduïts en l'àmbit bibliogràfic.[1]
A Catalunya, el sistema decimal fou adoptat en la classificació de llibres de la Biblioteca de Catalunya, per acord de l'Institut d'Estudis Catalans, essent la primera gran biblioteca a l'Estat Espanyol en adoptar-la.[2] Jordi Rubió i Balaguer va realitzar l'any 1920 una primera adaptació de la CDU[3] i el 1938 una segona. Posteriorment, en continuà l'obra el seu fill Jordi Rubió i Lois amb edicions modernitzades el 1976 i 1982.