Primera Sessió: celebrada el 8 de desembre de 1869 amb el decret d'obertura del concili.
Segona Sessió: celebrada el 6 de gener de 1870 amb la professió de fe.
Tercera Sessió: celebrada el 24 d'abril de 1870 concloent amb l'aprovació de la constitució dogmàtica Dei Filius,[1] sobre la fe catòlica.[2]
Quarta Sessió: celebrada el 18 de juliol de 1870 concloent amb l'aprovació de la constitució dogmàtica Pastor Aeternus[3] sobre l'Església de Crist que declara el dogma de la infal·libilitat papal.[4]
El concili es va haver de suspendre el 20 d'octubre del 1870 quan es va consumar en plebiscit la unió a Itàlia dels Estats Pontificis.
En un principi, no va semblar necessari convocar un concili per tractar els assumptes pendents des del concili de Trento, de manera que quan Pius IX va convocar el concili hi va haver una reacció de sorpresa. La situació del concili va ser diferent de la dels anteriors, ja que no hi va predominar l'esperit reformista de l'últim concili.
Des del seu inici se sabia que el tema principal seria la infal·libilitat papal, de manera que la nova doctrina reforçaria la figura del Papa.[5]
Al començament el programa era molt extens. Era necessari parlar de l'Església i també de la relació entre la fe i la raó, ja que els avenços científics com l'evolucionisme posaven en dubte les teories cristianes més tradicionals. Un altre tema a tractar eren les missions catòliques.
Tots aquests temes estaven preparats, però el concili es va veure amenaçat per la guerra francoprussiana i pel fet que Roma estava rodejada pels exèrcits italians que estaven unificant Itàlia. Aquesta situació va obligar els bisbes a tornar a les seves seus.
Constitutio dogmatica de fide catholica: edita in sessione tertia sacrosancti oecumenici Concilii Vaticani(en llatí). Romae:ex Typograpraphia Concilii Vaticani,1870. OCLC1078191670.
Constitutio dogmatica prima de Ecclesia Christi: edita in sessione quarta sacrosancti oecumenici Concilii Vaticani(en llatí). Romae:ex Typograpraphia Concilii Vaticani,1870. OCLC1044584932.
Borràs i Feliu, Antoni«Ús i abús de l'autoritat al concili Vaticà I».Qüestions de vida cristiana,núm. 108,1981,pàg.103-134. OCLC: 1043396588.
Aubert, Roger. Vaticano I(en castellà). Vitoria:Eset,1970(Historia de los concilios ecuménicos; 12). OCLC1043419249.
Betti, Umberto. La costituzione dommatica "Pastor aeternus" del Concilio Vaticano I(en italià). Roma:Pontificio Ateneo Antonianum,1961(Spicilegium Pontificii Athenaei Antoniani; 14). OCLC1043417608.
Carbonero y Sol, León. Crónica del Concilio ecuménico del Vaticano(en castellà). Madrid:Imp. de "La Esperanza", á cargo de D. A. P. Dubrull,1869-1870. OCLC804365962.
El Concilio Vaticano: su autoridad, su oportunidad, sus preparativos, su celebracion, sus decisiones, su influencia religiosa y social(en castellà). Barcelona:Impr. del Heredero de Pedro Riera,1870. OCLC804366034.
Frond, Victor.introduction générale par M. le Comte Henry de Riancey. Actes et histoire du Concile oecuménique de Rome(en francès). París:Abel Pilon: Lemercier et Cie.,1869-1871. OCLC1044385559.
Hasler, August Bernard.introducción de Hans Küng. Cómo llegó el Papa a ser infalible: fuerza y debilidad de un dogma(en castellà). Barcelona:Planeta,1980(Al filo del tiempo). ISBN 8432047112. OCLC865226147.
Moreno Cebada, Emilio. El Santo Concilio Ecuménico del Vaticano: historia de esta augusta asamblea: discursos: reseña de las sesiones: número y nombres de los padres que toman parte en la misma: con cuantas noticias puedan ser de interés(en castellà). Barcelona:Establ. Tip. Editorial de Espasa Hermanos,[1875?](Biblioteca ilustrada de Espasa Hermanos). OCLC1044322311.
Rondet, Henri. Vaticano I: el concilio de Pío IX, la preparación, los métodos de trabajo, los esquemas que quedaron en suspenso(en castellà). Bilbao:Desclée de Brouwer,1963(Veritas et Justitia; 16). OCLC865321517.
