Contracte de franquícia
empresa que ven una llicència per a produir un producte o model comercial / From Wikipedia, the free encyclopedia
Una franquícia és un contracte en virtut del qual un empresari (franquiciador) cedeix a un altre (franquiciat), a canvi d'una prestació financera, el dret a l'explotació d'un negoci de productes o serveis prèviament prestigiats al mercat pels procediments de fabricació i de màrqueting del franquiciador emparats en patents, marques i saber fer.[1] El 2011 hi havia 289 franquícies a Catalunya.[2]
Mitjançant el contracte de franquícia es pacta, a canvi d'un preu, la cessió d'un model d'empresa. La perfecció d'aquests contractes instrumenta la formació de xarxes de distribució molt integrades, que s'han anat estenent ràpidament i que han rebut ple reconeixement tant per la jurisprudència com pels diferents ordenaments jurídics. A Europa es va estendre aquesta pràctica a mitjan segle xx, i va aconseguir el ple reconeixent per part de les institucions comunitàries amb el Reglament de la Comissió de la CEE de 30 de novembre de 1988.[3]