Cooperita
mineral sulfur From Wikipedia, the free encyclopedia
mineral sulfur From Wikipedia, the free encyclopedia
La cooperita és un mineral de la classe dels sulfurs. Rep el seu nom en honor de R. A. Cooper, el primer a descobrir aquest mineral.[1]
 Cooperita | |
|---|---|
  | |
| Fórmula química | PtS |
| Localitat tipus | Mokopane (en)  i Rustemburg |
| Classificació | |
| Categoria | sulfurs |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 2.CC.35b |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 2.CC.35a |
| Nickel-Strunz 8a ed. | II/B.16 |
| Dana | 2.8.5.1 |
| Heys | 3.12.44 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | tetragonal |
| Estructura cristal·lina | a = 3,4700Å; c = 6,1096Å; |
| Grup puntual | 4/mmm (4/m 2/m 2/m) - ditetragonal dipiramidal |
| Grup espacial | space group P4₂/mmc (en) |
| Color | gris aer |
| Macles | ocasionals |
| Exfoliació | distingible/bona - en {011} |
| Fractura | concoidal |
| Duresa | 4 a 5 |
| Lluïssor | metàl·lica |
| Diafanitat | opaca |
| Densitat | 9,5 g/cm³ (mesurada); 10,2 g/cm³ (calculada) |
| Propietats òptiques | anisotròpica |
| Pleocroisme | visible |
| Més informació | |
| Estatus IMA | mineral redefinit (Rd) i mineral heretat (G) |
| Any d'aprovació | 1928 |
| Símbol | Cpe |
| Referències | [1] |
La cooperita és químicament sulfur de platí de fórmula química PtS. Cristal·litza en el sistema tetragonal en forma de fragments de cristalls distorsionats allargats paral·lelament a [101] amb {110}, {111} i {001}; també en forma de grans irregulars de fins a 1,5 mm.[2] La seva duresa a l'escala de Mohs és de 4 a 5.
La cooperita és el dimorf de la braggita i es diferencia d'ella per un contingut més baix en impureses de pal·ladi i níquel.[1] L'any 2022 la fórmula química d'aquestes dues espècies va ser redefinida, mantenint la de la cooperita.[3]
Segons la classificació de Nickel-Strunz, la cooperita pertany a «02.C - Sulfurs metàl·lics, M:S = 1:1 (i similars), amb Ni, Fe, Co, PGE, etc.» juntament amb els següents minerals: achavalita, breithauptita, freboldita, kotulskita, langisita, niquelina, sederholmita, sobolevskita, stumpflita, sudburyita, jaipurita, zlatogorita, pirrotina, smythita, troilita, cherepanovita, modderita, rutenarsenita, westerveldita, mil·lerita, mäkinenita, mackinawita, hexatestibiopanickelita, vavřínita, braggita i vysotskita.
La cooperita és una mena important de platí que es troba en ultramàfics, gabres, dunites i cromitites, típicament en capes; també es troba en jaciments massius de calcopirita-pirrotita i en placers al·luvials.[2] Se n'han trobat jaciments a Austràlia, el Brasil, Bulgària, el Canadà, Colòmbia, Equador, els Estats Units Finlàndia, Grècia, el Japó, Madagascar, Mongòlia, Nova Caledònia, Nova Zelanda, Noruega, Rússia, Sierra Leone, Sud-àfrica, el Regne Unit, la Xina i Zimbàbue.[1]
Sol trobar-se associada amb altres minerals com: braggita, vysotskita, sperrylita, moncheïta, platarsita, laurita, malanita, hol·lingworthita, platí natiu, aliatges de Pt-Fe i altres moltes espècies minerals amb elements del grup del platí, calcopirita, bornita, cubanita, pentlandita, pirrotita, pirita i cromita.[2]
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.
