Die Entführung aus dem Serail
From Wikipedia, the free encyclopedia
Die Entführung aus dem Serail (en alemany, El rapte en el serrall o El rapte del serrall) és un singspiel en tres actes compost per Wolfgang Amadeus Mozart, sobre llibret de Gottlieb Stephanie, adaptat d'un text de Christoph Friedrich Bretzner. Número de catàleg K. 384. Es va compondre per encàrrec del mateix Stephanie, intendent de l'òpera.
Cornel Frey com Pedrillo (Wuppertal, 2004) | |
Títol original | Die Entführung aus dem Serail |
---|---|
Forma musical | òpera |
Compositor | Wolfgang Amadeus Mozart |
Llibretista | Gottlieb Stephanie |
Llengua del terme, de l'obra o del nom | alemany |
Basat en | Belmonte und Konstanze oder Die Entführung aus dem Serail, de Christoph Friedrich Bretzner |
Creació | juliol de 1781 - maig de 1782 |
Data de publicació | 1785 i 1786 |
Gènere | singspiel |
Parts | 3 |
Catalogació | KV 384 |
Sèrie | llista d'òperes de Wolfgang Amadeus Mozart |
Personatges |
|
Estrena | |
Estrena | 16 de juliol de 1782 |
Escenari | Burgtheater de Viena, |
Estrena als Països Catalans | |
Estrena al Liceu | 3 de gener de 1928 (estrena a Espanya) |
Es tracta d'un singspiel amb text en alemany, compost sota la protecció de l'emperador Josep II, d'acord amb el projecte del sobirà de crear una òpera nacional alemanya. Segueix, tanmateix, les pautes de l'opera buffa italiana i de l'opéra comique francesa, a la qual aporta un nivell musical –vocal i instrumental– que significa una renovació del gènere.
Va ser l'èxit més gran de Mozart en vida i la primera òpera que va escriure a Viena. S'ha dit que és també la seva obra més alegre i la més informal. És opinió general que en aquesta òpera Mozart es va sentir especialment feliç i inspirat i va crear una música deliciosa i captivadora, orquestrada amb especial gust i amb àries i números de conjunt d'una elegància impressionant. Només un misteri: el sultà Selim (que finalment allibera els seus presoners) no canta: és un breu paper parlat. La música de Mozart diferencia clarament, ja des de l'obertura, el món oriental (música sorollosa, amb percussió i campanetes) de l'occidental, i la música dels personatges nobles (lineal, aristocràtica) de la dels populars (amb ecos de dansa popular, sobretot en Blonde). L'emperador va felicitar Mozart, però va deixar anar un comentari: "Massa notes, Mozart", al·ludint que el compositor havia donat major densitat a l'obra del que corresponia al singspiel alemany. L'obra no és fàcil, i només els grans cantants mozartians poden atrevir-se amb papers tan difícils com aquests.[1]