Emili Mira i López
From Wikipedia, the free encyclopedia
Emili Mira i López[1] (Santiago de Cuba, 24 d'octubre de 1896 - Petròpolis, Brasil, 16 de febrer de 1964)[2] va ésser un psicòleg català.
Biografia | |
---|---|
Naixement | (es) Emilio Mira y López 24 octubre 1896 Santiago de Cuba |
Mort | 16 febrer 1964 (67 anys) Petrópolis (Brasil) |
Dades personals | |
Formació | Universitat de Barcelona |
Activitat | |
Camp de treball | Psicologia i psiquiatria |
Ocupació | psicòleg, metge, científic, psiquiatre |
Obra | |
Obres destacables |
Nascut accidentalment a Cuba, els seus pares es traslladaren a Barcelona quan tenia dos anys.
De 1920 a 1939 ocupà diversos càrrecs a la Mancomunitat i a la Generalitat de Catalunya relacionats amb la psicotècnia i la formació professional. Durant la dècada del 1930 fou professor de Josep Solé i Sagarra.
El 1933 fundà amb Joaquim Xirau la prestigiosa Revista de Psicologia i Pedagogia.
Durant la darrera Guerra Civil espanyola estudià el comportament del revolucionari des de la perspectiva psicològica.
Exiliat el 1939, després de passar per la Gran Bretanya, els Estats Units i l'Argentina, s'instal·là definitivament al Brasil, on dirigí l'Instituto de Seleçâo e Orientaçâo Profissional.[3]