Estació de Girona

Girona és una estació de ferrocarril propietat d'Adif situada a la població de Girona, a la comarca del Gironès. L'estació se separa en 2 àrees, l'estació en viaducte de la línia Barcelona-Girona-Portbou i hi tenen parada trens de la línia R11 dels serveis regionals de Rodalies de Catalunya i de la línia de rodalia RG1 (tots ells operats per Renfe Operadora), i l'estació soterrada de la línia d'alta velocitat amb serveis de llarga distància.

Per a altres significats, vegeu «Estació de Girona (desambiguació)».

Girona
Accès a l'estació
Informació general
Adreça	Plaça d'Espanya
Municipi	Girona
Serveis
Propers trens	79300
Operador	Renfe Operadora
Propietari	Administrador de Infraestructuras Ferroviarias
Nombre vies	6
Data obertura	1862
Passatgers	1.118.000 (Rodalia i regionals) ~500.000 (Llarga distància i alta velocitat)
Línies i serveis
Rodalies Renfe
Regionals	Avant
Llarga Distància	Euromed
41° 58′ 40″ N, 2° 48′ 58″ E
Característiques
Estat d'ús	en funcionament
Altitud	789 m

Mapa sinòptic Línia RG1

Llegenda direcció Cerbère Portbou Fi Colera Llançà Vilajuïga Figueres Vilamalla Sant Miquel de Fluvià Riu Fluvià Camallera Sant Jordi Desvalls Riu Ter Flaçà Bordils-Juià Celrà Riu Onyar Girona Fornells de la Selva Riudellots Caldes de Malavella Sils Maçanet-Massanes direcció Estació de Sants per Granollers Centre Tordera Blanes Malgrat de Mar Santa Susanna Pineda de Mar Calella Sant Pol de Mar Canet de Mar Arenys de Mar Caldes d'Estrac Sant Andreu de Llavaneres Mataró Cabrera de Mar - Vilassar Vilassar de Mar Can Pou - Camp de Mar (fora de servei) Premià de Mar Ocata El Masnou Montgat Nord Montgat Badalona Sant Adrià de Besos direcció Granollers Centre El Clot direcció Estació de Sants per Passeig de Gràcia direcció La Sagrera - Meridiana Arc de Triomf Barcelona Catalunya direcció Passeig de Gràcia Barcelona Sants direcció Castelldefels L'Hospitalet de Llobregat Fi direcció Molins de Rei

Mapa sinòptic línia R11

Llegenda Direcció Cotlliure Cervera de la Marenda/Cerbère Fi Frontera francesa Túnel sota els Pirineus Portbou Inici Colera Llançà Vilajuïga Riu la Muga LAV a Perpinyà Figueres-Vilafant Figueres Vilamalla LAV a Girona Sant Miquel de Fluvià Riu Fluvià Camallera Sant Jordi Desvalls Riu Ter Flaçà Bordils-Juià Celrà LAV a Figueres-Vilafant Riu Onyar Riu Ter Girona soterrament de les dues línies a Girona LAV a Barcelona Fornells de la Selva Riudellots Caldes de Malavella Sils Maçanet-Massanes direcció Mataró Hostalric Riells i Viabrea - Breda Gualba Sant Celoni Granollers Centre direcció Montcada Bifurcació ramal de les aigües Torre Baró Sant Andreu Fabra i Puig direcció Sant Adrià (ramal Besòs) Sagrera-TAV La Sagrera - Meridiana direcció Sagrera-TAV direcció Sants (túnel de Provença) El Clot direcció Estació de França ramal Glòries Arc de Triomf Estació de França Passeig de Gràcia Plaça Catalunya direcció Provença direcció Plaça Catalunya direcció Sagrera-TAV (túnel de Provença) Barcelona Sants Fi direcció Camp de Tarragona direcció Bellvitge direcció L'Hospitalet de Llobregat té com a origen Barcelona Sants destinació Cervera de la Marenda/Cerbère té com a origen Portbou destinació Barcelona Sants

L'any 2016, les línies R11 i RG1 van registrar l'entrada de 1.118.000 passatgers. L'alta velocitat va registrar 1.045.100 entrades i sortides.^[1][2]

Línia

• Línia 050 (LAV Madrid-Girona-Perpinyà)
• Línia 270 (Barcelona-Girona-Portbou)

Història

L'estació de Girona es va inaugurar l'any 1862, quan el tren va arribar des de Maçanet, tram construït per la Companyia dels Ferrocarrils de Tarragona a Barcelona i França (TBF).^[3] L'estació actual es troba elevada en un viaducte que es va construir en el pas de la línia per Girona i es va posar en servei l'any 1973. El 8 de gener del 2013 es va inaugurar l'estació soterrada, per on passa la línia d'alta velocitat, just a sota d'on es troba el viaducte. L'edifici és un exemple d'edificis que van reemplaçar els originals per construccions més funcionals que les antigues estacions.^[4]

L'estació actual

Estació exterior per serveis de rodalia i regionals

Estació subterrània per serveis d'alta velocitat

L'estació actual gironina disposa d'un ampli edifici de viatgers situat sota les vies, en el qual hi ha diversos serveis a més d'establiments comercials. Disposa de diversos accessos, ja que l'estació d'autobusos està situada tot just al costat Est (abans de la construcció de l'estació soterrada d'alta velocitat, era al cantó Oest). Els trens circulen per un nivell superior, al qual s'hi accedeix mitjançant escales, escales mecàniques i ascensors. Aquest nivell disposa d'un total de cinc vies, les dues generals, una desviades d'apartador i una via en desús. La via del mig té doble ample, i la via quarta és d'ample internacional. Hi ha un total de tres andanes, parcialment cobertes per marquesines, i també un edifici a la dreta de les vies dedicat a circulació i diversos serveis vinculats al ferrocarril. Girona també disposa d'estació de mercaderies, situada situada a uns 3 km al sud de l'estació de viatgers, que s'havia previst desmantellar quan arribés la línia d'alta velocitat a la ciutat, però que continua en actiu. L'estació soterrada es troba uns metres a l'Oest de la convencional. Fins al 22/9/2017^[5] s'hi accedia per un "finger" des de l'estació convencional. Actualment s'hi accedeix des de fora del carrer.

L'estació d'alta velocitat, totalment soterrada excepte el vestíbul d'entrada, té quatre vies, i es troba al nivell -4, ja que n'hi ha tres anteriors que en el futur estaran destinats a aparcament i a l'Estació Central d'Autobusos. La línia segueix cap al Sud en forma de túnel, que emergeix a l'Estació de Mercaderies, mentre que segueix cap al Nord via túnel, que surt a Sarrià de Ter.

Serveis Ferroviaris

L'estació gironina té serveis regionals que la uneixen amb Barcelona, Figueres i Portbou. Té també serveis de rodalia amb Blanes i Mataró. De tots els serveis diaris només un té com a origen o destinació Girona.

Procedència/Destinació	<	Línia	>	Procedència/Destinació
Rodalia de Girona
L'Hospitalet de Llobregat	Fornells de la Selva		Celrà	Figueres Portbou
Serveis regionals de Rodalies de Catalunya
Barcelona-Sants	Fornells de la Selva Caldes de Malavella¹		Celrà Flaçà²	terminal Figueres Portbou Cervera de la Marenda
Barcelona-Sants		Avant	Figueres-Vilafant

1. Els Catalunya Exprés no efectuen parada ni a Fornells de la Selva ni a Riudellots sent la següent o anterior Caldes de Malavella
2. Els Catalunya Exprés no efectuen parada ni a Celrà ni a Bordils-Juià sent la següent o anterior Flaçà

Llarga Distància

A l'estació gironina hi fan parada trens diversos trens de llarga distància TGV, AVE i Euromed que la uneixen amb altres poblacions del Mediterrani, de València a Marsella, a més de connexions amb Lió, París i Madrid.

Tipus de tren	<<	>>	Parades intermèdies	Característiques
Línies de Renfe
	Barcelona-Sants	París- Gare de Lyon	Figueres-Vilafant · Perpinyà · Narbona · Béziers · Montpeller-Sud de France · Nimes-Pont du Gard · Valence TGV	2 trens diaris
AVE	Barcelona-Sants	Lió Part-Dieu	Figueres-Vilafant · Perpinyà · Narbona · Montpeller-Saint Roch · Nimes Centre · Valence TGV	1 tren diari
AVE	Madrid-Puerta de Atocha	Marsella	Barcelona-Sants · Figueres-Vilafant · Perpinyà · Narbona · Béziers · Montpeller-Saint Roch · Nimes Centre · Avignon TGV · Aix-en-Provence TGV	1 tren diari
AVE	Figueres-Vilafant	Madrid-Puerta de Atocha	Barcelona-Sants · Camp de Tarragona · Lleida Pirineus · Saragossa-Delicias · Calataiud · Guadalajara-Yebes
Euromed	Figueres-Vilafant	Alacant - Terminal	Girona · Barcelona-Sants · Camp de Tarragona · Castelló de la Plana · València-Joaquim Sorolla	3 trens diaris

Entre el 2013 i el 2020 hi circulà 1 servei diari entre Barcelona i Tolosa de Llenguadoc. Entre el 2013 i el 2017 fou un servei AVE i d'ençà fins al 2020 fou un tren TGV.

Abans de 2015, a més de regionals, també hi feien parada trens de Llarg Recorregut que circulaven per l'estació com Talgo, Trenhotel, o l'Estrella Costa Brava. Aquests darrers han estat substituïts per trens d'alta velocitat que circulen per l'estació soterrada, o bé per connexions amb trens que surten de Barcelona-Sants. També hi havien circulat i parat el Talgo Mare Nostrum que avava a Perpinyà i Montpeller, el Tren Hotel a Zürich i Milà, i el Trenhotel a París, entre d'altres.

Referències

1. «Anuari estadístic DPTOP 2016. Transport per ferrocarril». Departament de Territori i Sostenibilitat. Arxivat de l'original el 2018-05-04. [Consulta: 9 setembre 2018].
2. «Estas son las estaciones de alta velocidad más y menos utilizadas de España». El País [Consulta: 6 setembre 2018].
3. «Conegueu la línia R11». Generalitat de Catalunya. Arxivat de l'original el 2012-01-13. [Consulta: 11 gener 2012].
4. «El ferrocarril a Catalunya i la seva evolució». Museu del Ferrocarril de Vilanova i la Geltrú. Arxivat de l'original el 2011-09-08. [Consulta: 15 gener 2012].
5. «El polèmic «finger» ja és història». Diari de Girona, 23-09-2017. [Consulta: 7 febrer 2021].

Vegeu també

• Llista d'estacions d'Adif a Catalunya
• Xarxa ferroviària de Catalunya