videoartista, poeta i escriptora catalana From Wikipedia, the free encyclopedia
Ester Xargay Melero (català: Ester Xargay i Melero) (Sant Feliu de Guíxols, 12 d'abril de 1960 - Palamós, 19 de gener de 2024)[1] fou una poeta, videoartista i agitadora cultural catalana. També va ser activa escrivint novel·les, assaigs i traduccions.[2] L'experimentació va marcar sempre la seva obra singular tant poètica com audiovisual, mitjançant la qual va abordar temes com el capitalisme avançat, el masclisme, la destrucció del medi ambient i la repressió de l'Estat espanyol.[3]
(2012) | |
Nom original | (ca) Ester Xargay i Melero |
---|---|
Biografia | |
Naixement | 12 abril 1960 Sant Feliu de Guíxols (Baix Empordà) |
Mort | 19 gener 2024 (63 anys) Palamós (Baix Empordà) |
Formació | Universitat de Barcelona - història de l'art |
Activitat | |
Ocupació | poetessa, actriu, escriptora, videoartista |
Premis |
Va passar la seva adolescència i joventut entre París i Bourges i va tornar als Països Catalans quan tenia 18 anys per a estudiar Història de l'Art a la Universitat de Barcelona i ben aviat va començar a interessar-se pel vincle entre les arts plàstiques i la poesia.[4] Va formar part del panorama poètic català del tombant de segle xxi, teixint la seva obra i fent moure, des de l'ombra de darrere l'encanyissada, moltes activitats i iniciatives culturals. Va conrear també el gènere de l'acció artística i el happening.[5]
La seva obra poètica s'ha descrit com a trencadora.[lower-alpha 1] Va col·laborar en diverses propostes d'investigació poètica, algunes de les quals juntament amb Carles Hac Mor. També va exercir de guionista i de traductora[7][lower-alpha 2] d'obres de Blas de Otero, Tzvetan Todorov, Blaise Pascal i Raymond Queneau.[9]
Xargay va col·laborar en diaris i revistes com ara Avui, Papers d'Art, Reduccions, Transversal, Talp Club, Làtex, Sense títol, Barcelona Review, Internet Corner o El Temps, amb articles sobre la interdisciplinarietat, la dissolució dels gèneres i altres temes en el camp de l'art i la literatura.[5][10] La seva poesia destaca per jugar amb les formes i trencar-les: sovint als seus versos no hi ha persones ni temps ni seqüencialitat, per reivindicar l'alliberament de l'estil i explorar la poesia lluny de la mirada més tradicional.[3]
Es va encarregar de la Setmana de Poesia de Barcelona amb David Castillo entre 2005 i 2010 i amb Eduard Escoffet i Martí Sales el 2011. Els últims anys va dirigir La Païssa, un espai cultural dins d'El Marquet de les Roques, al Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac, la casa on estiuejava Pere Quart, propietat de la Diputació de Barcelona.[11]
Els següents reculls estan publicats en format de plaquettes (plecs) o desplegables.
« | La poesia d'Ester Xargay és provocadora i transgressora. Tensa el llenguatge fins al límit de l'experimentació i s'acosta sovint a les actituds de la poesia que la tradició –especialment la francesa– ha qualificat de maleïda. És l'insurrecte que entra per la boca i, fet eructe, en surt gramatical, tal com expressa en una de les seves composicions. | » |
« | Sempre m'ha semblat que Ester Xargay [...] portava una maleta de saltimbanqui que s'obria a les places o als jardins –i que pot ser darrerament un ordinador portàtil, d'on sorgeixen estranyes veus i ombres–, amb la complicitat de Carles Hac Mor, que fa de Mercier i Camier, [...] no pas per convertir, un cop més, l'art en circ (solemne o mundà) sinó per fer del circ, de l'envelat (com el ring d'Arthur Cravan) un lloc de desvelament, desvetllament d'estancament, d'agitació perpètua, i per perpetrar amb aquesta agitació una gesta ofensiva –encara que sigui en el circ de les institucions– contra la museística [...], o, si es vol, contra la fascinació mústia, la medusació, del col·lector i consumidor d'art. [...] Ella és una saltatanques, una saltamarges, i assalta els posseïdors tancats i barrats de la pro(e)sa poètica, i els proveïdors de massa poètica. [...] el seu barroquisme híbrid, això sí, indecorós i apedaçat, on, entre les peces, apareix la ratlla, la rialla que esquerda el continu de la idea, la imatge, la frase. | » |
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.