2024
any From Wikipedia, the free encyclopedia
Remove ads
L'any 2024 va ser un any de traspàs començat en dilluns. En el calendari gregorià, és el 2024è any de l'Era comuna o de l'Era cristiana, el 24è any del tercer mil·lenni i el 5è any de la dècada del 2020.
Remove ads
Esdeveniments
- Països Catalans
- 28 d’abril - Barcelona, celebra els 600 anys dels Gegants de la Ciutat de Barcelona, amb una trobada nacional de gegants.
- 20 de setembre i 21 de setembre - Barcelona acull un altre acte del 600 anys de gegants amb una trobada internacional de gegants per les Festes de la Mercè del 2024.
- 8 de setembre - Montserrat fa 1.000 anys de la seva creació.
- 20 d’octubre - Barcelona acull el darrer acte dels 600 anys de gegants, la trobada de gegants centenaris i històrics de Catalunya.
- 29 d'octubre - País Valencià: Un episodi molt greu de gota freda deixa més de 200 morts i immenses destrosses materials.[1]
- Resta del món
- 1 de gener - La pel·lícula de Walt Disney Steamboat Willie, com també dos curtmetratges de Mickey Mouse estrenats el 1928, passaran a ser de domini públic als Estats Units.[2]
- 25 de març – eclipsi lunar.
- 8 d'abril – eclipsi solar total (a l'oceà Pacífic, nord de Mèxic, est, sud-oest i centre dels Estats Units, sud-est del Canadà i nord de l'oceà Atlàntic).
- 8 de juliol - Kíiv, Ucraïna: L'hospital infantil Okhmatdit és parcialment destruït després de rebre un atac amb míssils russos de creuer Kh-101.[3]
- 18 de setembre – eclipsi lunar.
- L'organització Mars One espera establir el primer assentament humà al planeta Mart.[4]
- 9 de desembre - bicentenari de la batalla d'Ayacucho.
Remove ads
Naixements
- Països Catalans
- Resta del món
Necrològiques
- Categoria principal: Morts el 2024
- Països Catalans
- 1r de gener - Camarles: Xefo Guasch, galerista català (n. 1949).
- 2 de gener - Sabadell: Carme Valero Omedes, atleta catalana (n. 1955).[5]
- 3 de gener - Terrassa: Oriol Badia i Tobella, advocat i polític català (n. 1933).[6]
- 5 de gener - Eivissa: Catalina Bufí Juan, música i docent eivissenca impulsora del Conservatori (n. 1940).[7]
- 6 de gener - Annaː Rafael Granero Bellver, futbolista valencià (n. 1945).
- 8 de gener - Barcelona: Ventura Pons, director de cinema, guionista i productor català (n. 1945).[8]
- 11 de gener - Berga: Carles Vergés i Lluís, pintor, dibuixant i gravador català (n. 1941).
- 13 de gener - Alcoi: Juli Mira Moya, actor valencià (n. 1949).[9]
- 14 de gener - Ricardo Alós Bailach, futbolista valencià (n. 1931).
- 17 de gener -
- Barcelona: Trini Tinturé, historietista i il·lustradora catalana (n. 1935).[10]
- Barcelona: Josefina Güell i Saumell, actriu catalana de teatre i cinema.[11]
- 19 de gener
- Palamós: Ester Xargay Melero, poeta, vídeo-artista i agitadora cultural (n. 1960).[12]
- Barcelona: Martí Riera Ferrer, dibuixant de còmics català (n. 1955).
- 23 de gener - Barcelona: Juan-Ramón Capella Hernández, catedràtic emèrit de Filosofia del Dret, Moral i Política de la Universitat de Barcelona (n. 1939).
- 26 de gener - Josep Alegre i Vilas, eclesiàstic català que fou abat de Poblet (n. 1940).[13]
- 30 de gener - València: Josep Sorribes i Monrabal, economista urbà valencià (n. 1951).
- 6 de febrer - Barcelonaː Javier Salmerón, esportista català (n. 1966).
- 10 de febrer - Barcelona: Joan Anton Benach i Olivella, crític teatral i periodista cultural català (n. 1936).[14]
- 11 de febrer:
- Barcelona: Gabriel Ferraté Pascual, enginyer industrial i perit agrícola català (m. 2024).[15]
- Alacantː Miguel Valor Peidró, polític valencià (n. 1945).
- 12 de febrer - Arenys de Mar: Teresa d'Arenys, narradora i poetessa catalana (n. 1952).
- 15 de febrer
- Barcelona: Enric Badia Romero, dibuixant de còmic català (n. 1930).[16]
- Valènciaː María Carmen Más Rubio, advocada i política valenciana (n. 1954).
- 17 de febrer - Madridː Bartolomé Beltrán Pons, metge i difusor cultural mallorquí (n. 1950).
- 18 de febrer - Reial Monestir de Santa Maria de Poblet: Josep Alegre i Vilas, eclesiàstic català i abat de Poblet (n. 1940).
- Barcelona: Maria Eugènia Aubet i Semmler, arqueòloga catalana (n. 1944).[17]
- Faura: Fernando González Delgado, locutor, periodista, polític i escriptor valencià (n. 1947).
- 22 de febrer:
- Joaquim Mallafrè i Gavaldà, traductor i lingüista català (n. 1941).[18]
- València: Voro López i Verdejo, filòleg blaverista i escriptor valencià (n. 1963).
- Palma: Jeroni Albertí i Picornell, polític mallorquí (n. 1927).[19]
- 27 de febrer - Albert Borràs i González, físic i meteoròleg català (n. 1975).
- 28 de febrer - Barcelona: Antoni Vives Fierro, pintor català (n. 1940).
- 4 de març - Madrid: Ramon Masats, fotoperiodista català (n. 1931).
- 23 de març - Barcelona: Sílvia Tortosa, actriu catalana[20] (n. 1947).
- 1 d'abril - Aureli Argemí i Roca, teòleg i activista polític català (n. 1936).
- 2 d'abril - Antoni Borrell Pujol, dibuixant de còmic, escultor i ceramista autodidacte català (n. 1927).
- 3 d'abril - Joan Guerrero, fotoperiodista català (n. 1940).[21]
- 9 d'abril - Sant Esteve de Palautordera: Xavier Pujol Gebellí, periodista, biòleg i divulgador científic català (n. 1962).[22]
- 12 d'abril - Barcelonaː Santiago Dexeus i Trias de Bes, ginecòleg català (n. 1935).[23]
- 16 d'abril - Josep M. Terricabras i Nogueras, filòsof i polític català (n. 1946).[24]
- 4 de maig - Carola Miró i Bedós, mestra catalana i Primera Dama de Catalunya entre el 2018 i el 2020 (n. 1965).
- 7 de maig - Joan Rigol i Roig, polític català, president del Parlament de Catalunya (n. 1943).[25]
- 17 de maig - Palmaː Maruja Alfaro i Brenchat, actriu catalana (n. 1930).[26]
- 22 de maig - Barcelonaː Silvia Reyes, activista trans canària (n. 1949).
- 10 de juny - Palmaː Josep Lluís Sureda i Carrión, economista mallorquí (n. 2023).
- 12 de juny - Lloret de Mar: Fermí Reixach, actor de teatre, cinema i televisió català (n. 1946).[27]
- 20 de juny - Barcelona: Diego Orejuela Rodríguez, català d'origen andalús (n. 1962).
- 25 de juny - Ana María Briongos Guadayol, escriptora catalana (n. 1946).
- 8 de juliol - Barcelona: Marta Ferrusola i Lladós, muller del 126è president de la Generalitat de Catalunya, Jordi Pujol (n. 1935).[28]
- 14 de juliol - Teresa San Román Espinosa, antropòloga galaico-catalana (n. 1940).
- 16 de juliol - Marc Boada Ferrer, divulgador científic català (n. 1963).[29]
- 17 de juliol:
- Alfons Llorenç Gadea, periodista i polític valencià (n. 1951).[30]
- Llofriuː Rosa Regàs i Pagès, escriptora, traductora i editora catalana (n. 1933).[31]
- 19 de juliol - Calella: Montserrat Candini i Puig, política catalana (n. 1957).
- 23 de juliol - Barcelona: Teresa Gimpera i Flaquer, model i actriu catalana (n. 1936).[32]
- 26 de juliol - Sant Cugat del Vallès: Jordi Font i Rodon, psiquiatre i religiós català (n. 1924).
- 27 de juliol - Gelida: Àlex Susanna i Nadal, escriptor, professor i promotor cultural (n. 1957).
- 5 d'agost - Lleida: Salvador Bordes i Balcells, polític català, paer en cap de Cervera i diputat al Parlament de Catalunya (n. 1949).
- 10 d'agost - Josep Manuel Basáñez i Villaluenga, gestor públic, polític i empresari català (n. 1942).[33]
- 13 d'agost:
- Bilbao: Miquel Milà i Sagnier, dissenyador industrial i interiorista català (n. 1931).[34]
- Palma: Guillem Rosselló, filòleg en semítiques i historiador mallorquí, expert en la Mallorca musulmana (n. 1932).
- 19 d'agost - Olot - Maria Branyas Morera, la persona més longeva del món el 2023 (n. 1907).[35]
- 22 d'agost - Josep Antoni Grimalt, filòleg, escriptor i professor mallorquí (m. 1938).[36]
- 1 de setembre - Mollet del Vallès: Àngels Martínez i Castells, professora de política econòmica i activista catalana (n. 1948).[37]
- 6 de setembre - Barcelona: Armand de Fluvià i Escorsa, genealogista i heraldista, pioner de l'activisme pels drets de les persones homosexuals (n. 1931).[38]
- 9 de setembre - Sabadell: Xavier Oriach i Soler, pintor català (n. 1927).[39]
- 13 de setembre - Sitgesː David Jou i Andreu, capità de la marina mercant i historiador català (n. 1924).
- 20 de setembre - Ramon Guillem Alapont, poeta i bibliotecari valencià (n. 1959).[40]
- 29 de setembre - Teresa Amat i Canals, filòloga, escriptora i blogaire catalana (n. 1950).
- 1 d'octubre - Lluís Reales, periodista científic català (n. 1962).
- 6 d'octubre - Sabadellː Benet Ferrer Bolunya, ceramista català (n. 1945).[41]
- 6 de novembre - Sant Sadurdní d'Anoia: Josep Ferrer i Sala, director de Freixenet (n. 1925).
- 18 de novembre:
- Caldes d'Estrac: Jordi Bonell i Deià, músic i guitarrista de jazz-rock i jazz fusió català (n. 1958).
- Barcelonaː Enriqueta Tarrés i Rabassa, soprano catalana (n. 1934).
- 25 de novembre: Pedro Agramunt Font de Mora, polític valencià (n. 1951).
- 9 de desembre - Palmaː Guillem Frontera i Pascual, escriptor i activista cultural mallorquí (n. 1945).[42]
- 14 de desembre:
- Collbatóː Isak Andic Ermay, empresari, fundador de Mango i el català més ric (n. 1953).[43]
- Joaquín Ureña Ferrer, artista català (n. 1946).[44]
- 17 de desembre - Joan Uriach i Marsal, empresari català del sector farmacèutic, pare de la Biodramina (n. 1929).[45]
- 30 de desembre:
- Rosa Fabregat, escriptora catalana (n. 1933).
- Lola Casademunt, dissenyadora de moda i empresària catalana (n. 1931).
- Resta del món
- 1 de gener - James Herbert B (n. 1948).nnan, escriptor irlandès (1940).
- 2 de gener - València: Ángel Castellanos Céspedes, futbolista castellanomanxec (n. 1952).
- 7 de gener - Franz Beckenbauer, futbolista i entrenador alemany (n. 1945).[46]
- 1 de març - Akira Toriyama, mangaka i dissenyador de personatges japonès, autor de Bola de Drac (n. 1955).
- 26 de març - Nova York: Richard Serra, escultor nord-americà (n. 1938).
- 28 de març - Nova York: Marian Zazeela, «artista de la llum», dissenyadora, pintora i música estatunidenca (n. 1940).[47]
- 8 d'abril:
- Gautegiz-Arteaga: José Antonio Ardanza, lehendakari d'Euskadi entre 1985 i 1999 (n. 1941).
- Edimburg: Peter Higgs, físic anglès (n. 1929).
- 11 d'abril - Las Vegas: O. J. Simpson, The Juice, jugador de futbol americà (n. 1947).
- 30 d'abril - Nova York: Paul Auster, novel·lista, poeta, guionista i director de cinema estatunidenc (n. 1947).[48]
- 1r de maig - Madrid: Victoria Prego, periodista espanyola (n. 1948).[49]
- 6 de maig - Neuilly-sur-Seine: Bernard Pivot, periodista i escriptor francès (n. 1935).[50]
- 13 de maig - Alice Munro, escriptora, Premi Nobel de Literatura del 2013 (n. 1931).[51]
- 30 de maig - Morón, Algentina: Nora Morales de Cortiñas, psicòloga, militant dels drets humans i cofundadora de Madres de la Plaza de Mayo (n. 1930).[52]
- 1 de juliol - Tiranaː Ismail Kadare, escriptor albanès (n. 1936).[53]
- 6 de juliol - Madrid (Espanya)ː Mirta Díaz-Balart, primera dona de Fidel Castro (n. 1928).[54]
- 13 de juliol - Malibuː Shannen Doherty, actriu i directora estatunidenca (n. 1971).[55]
- 21 de juliol - Ferrol: Julia Uceda Valiente, professora, assagista i poetessa andalusa (n. 1925).
- 30 de juliol - Haret Hreik (Líban): Fuad Shukr, comandant militar d'Hezbol·là (n. 1962).[56]
- 18 d'agost - Douchy-Montcorbon: Alain Delon, actor cinematogràfic francès (n. 1935).[57]
- 6 d'octubre - Heemstede: Johan Neeskens, jugador neerlandès de futbol (n. 1951).
- 7 de novembre - Ana María Lajusticia Saavedra, bioquímica i centenària espanyola (n. 1924).
- 17 de desembre - Madridː Marisa Paredes, actriu espanyola (n. 1946).[58]
- 29 de desembre - 209 Woodland Drive: Jimmy Carter, president dels Estats Units d'Amèrica (1977-1981) (n. 1924).
Remove ads
2024 en la ficció
En l'epíleg del denové episodi de la quarta temporada d'Els Simpson, The Front (Q2578618), Homer i Marge assistixen al cinquanté aniversari de la seua graduació de secundària en 1974.
Referències
Wikiwand - on
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Remove ads