Fiscalitat energètica sostenible
From Wikipedia, the free encyclopedia
Una fiscalitat energètica sostenible és un sistema d'imposts relacionats amb l'energia i que incorporen a la seva configuració l'argument de la sostenibilitat, d'una manera que pot ser econòmica, social o ambiental.[1] Presenta avantatges en forma d'estímuls sobre les decisions de les empreses i de les persones perquè siguin favorables al desenvolupament sostenible des del punt de vista energètic. En canvi, no tenen com a objectiu la recaptació de diners per part del govern, cosa per la qual no suposen necessàriament una major pressió fiscal. Ha d'estar englobada en el marc d'una fiscalitat sostenible general (no només energètica).
Els incentius fiscals relacionats amb l'estalvi i l'eficiència energètics, per exemple, estarien dins d'aquest sistema fiscal, ja que promouen un tipus d'economia i consum més baixos en intensitat energètica (menor consum de combustibles fòssils) i per tant amb una menor emissió de carboni a l'aire (menor contaminació atmosfèrica i menor efecte Callendar).
La fiscalitat energètica existent actualment a Espanya no inclou cap element pensat per assolir un desenvolupament energètic sostenible.[2] D'altra banda, els governs autonòmics a Espanya tenen una reduïda capacitat normativa en matèria de fiscalitat energètica sostenible. Per això, des de la Generalitat de Catalunya "s'haurà de defensar davant l'Estat aquelles figures impositives més adequades per al desenvolupament de la sostenibilitat energètica a la societat".[3]