cover image

Francès

llengua romànica occidental / From Wikipedia, the free encyclopedia

El francès o francés[1] (français /fʁɑ̃sɛ/ (pàg.) o la langue française (/la lɑ̃ɡ fʁɑ̃sɛz/) és una llengua romànica occidental també coneguda com a llengua d'oïl -encara que no ho és, només és una llengua que prové de la llengua d'oïl- (per la manera de dir el mot «sí», i en oposició a l'occità, que empra «òc»).

Aquest article tracta sobre la llengua. Vegeu-ne altres significats a «francesos».
Quick facts: Français  (/fʁɑ̃ˈsɛ/), Altres noms, Tipu...
Francès
Français  (/fʁɑ̃ˈsɛ/)
Altres nomsllengua d'oïl, francià
Tipusllengua viva, llengua natural i llengua
Ús
Parlants77 milions (228 milions incloent-hi els que la parlen com a segona llengua)
Parlants nadius77.200.000  (2019 )
Rànquing11
Oficial a Bèlgica
 Benín
 Burkina Faso
 Camerun
 Canadà
 República Centreafricana
 Txad
 Comores
 Costa d'Ivori
 República Democràtica del Congo
 Djibouti
Guinea Equatorial
 França
 Gabon
 Guinea
Haití
 Luxemburg
 Madagascar
 Mali
Mònaco
Níger
República del Congo
 Ruanda
 Senegal
 Seychelles
 Suïssa
 Togo
 Vanuatu
Autòcton deEuropa, Amèrica, Àfrica
EstatFrança, Quebec,Nova Brunsvic, Valònia, Suïssa, l'estat de Louisiana als Estats Units, Haití, República Democràtica del Congo, Madagascar, Costa d'Ivori, Camerun, Seychelles, ...
Classificació lingüística
llengües indoeuropees
llengües itàliques
llengües romàniques
llengües italooccidentals
llengües romàniques occidentals
llengües gal·loibèriques
llengües gal·loromàniques
llengües gal·lo-rètiques
llengües d'oïl
Característiques
Sistema d'escripturaalfabet llatí
Institució de normalitzacióAcadémie Française
Estudiat perestudis francesos i filologia romànica
Nivell de vulnerabilitat1 segur
Històriahistory of French (en)
Codis
ISO 639-1fr
ISO 639-2fra/fre
ISO 639-3fra
SILfra
Glottologstan1290
Linguasphere51-AAA-i
Ethnologuefra
ASCL2101
IETFfr
Close

Es va originar a l'àrea de París i es va estendre per tot França, imposada primer com a llengua de la reialesa. La República Francesa en va fer un element d'homogeneïtzació social i cultural en detriment de les altres llengües de l'Estat francès (occità, bretó, basc, català, alsacià, cors, etc.) i les altres llengües d'oïl (altres variants lingüístiques emparentades amb el mateix francès: picard, való, normand, gal·ló, etc.).

Amb el colonialisme, el seu ús es va estendre arreu del món, sobretot a l'Àfrica i en alguns punts d'Amèrica (fonamentalment Louisiana i el Quebec) i Oceania, on encara es conserva, i d'Àsia, on el seu ús com a llengua colonial és en reculada.

A Europa, gaudeix de reconeixement oficial, a més de França, a Bèlgica (Valònia i Brussel·les), a Suïssa (cantons occidentals), a Itàlia (Vall d'Aosta), a Luxemburg i a Mònaco.

Es calcula que parlen francès uns 80 milions de persones al món com a llengua materna, i uns 220 milions en total si s'hi inclouen els qui el parlen com a segona llengua.