Musicòleg català i sacerdot From Wikipedia, the free encyclopedia
Higini Anglès i Pàmies (Maspujols, 1 de gener de 1888 - Roma, 8 de desembre de 1969) fou un capellà i musicòleg català.[1][2][3]
Biografia | |
---|---|
Naixement | 1r gener 1888 Maspujols (Baix Camp) |
Mort | 8 desembre 1969 (81 anys) Roma |
Sepultura | Cementiri de Maspujols |
Director Pontifici Institut de Música Sacra | |
1947 – 1969 | |
Director Institut Espanyol de Musicologia | |
1943 – 1969 – Miquel Querol i Gavaldà → | |
Dades personals | |
Nacionalitat | Catalunya |
Religió | Església Catòlica |
Activitat | |
Ocupació | Capellà i músic |
Ocupador | Escola Espanyola d'Història i Arqueologia a Roma |
Membre de | |
Professors | Felip Pedrell i Sabaté |
Alumnes | Francesc d'Assis Bonastre i Bertran i Laurence Feininger |
Premis | |
Fill de Josep Anglès i Sans pagès natural de Maspujols i de Maria Pàmies i Hortoneda els dos naturals de Maspujols.[4]Va estudiar a Reus[5] i des del 1900 al seminari de Tarragona,[1] essent ordenat sacerdot el 1912.[6] Fixà la seva residència a Barcelona per poder ampliar els estudis musicals; tingué per mestres J.M. Cogul (harmonia), V.M. Gibert (contrapunt, fuga i orgue), J. Barberà (cançó popular i composició), Felip Pedrell (història de la música i musicologia) i G.M. Sunyol (paleografia i cant gregorià).Fou un profund coneixedor del cant tradicional i durant la seva joventut realitzà treballs d'investigació folklòrica per les comarques de Tarragona, Solsona, el Berguedà i el Pirineu lleidatà, i recopilà 3.342 documents.[2] Després va anar a Barcelona a estudiar música, el 1916 funda la Schola Cantorum a la parròquia de Santa Madrona de Barcelona[2] i el 1917 va ser nomenat cap del departament de música de la Biblioteca de Catalunya per recomanació del seu professor de musicologia Felip Pedrell (càrrec que va exercir fins al 1957).[1] Des del 1919 va començar a estudiar els arxius espanyols de música.[5] El 1923 va anar a completar els seus estudis a Alemanya, a la Universitat de Friburg de Brisgòvia,[1] on pogué estudiar amb Wilibald Gurlitt, i a la Universitat de Göttingen,[1] on ho feu amb Friedrich Ludwig i història amb H. Finke. El mateix any va col·laborar a la Revista Catalana de Música.[7] El 1926 va guanyar un premi atorgat pel Centre de Lectura per la seva obra "Recull de cançons populars de la comarca del Camp".[8] Al conservatori del Liceu va treballar de professor d'història de la música des del 1927, feina que també desenvolupà a la Universitat de Barcelona entre el 1933 i el 1936.[1]
L'any 1936 va tornar a Alemanya, aquesta vegada com a refugiat polític.[9] Es va refugiar a la casa de les Monges Alemanyes a Nymphenburg (Múnic). el 25 de març de 1939 mossèn Higini Anglès tornà de Nymphenburg a Barcelona. Juntament amb mossèn Antoni Batlle, realitzà les gestions per tal que les Monges Alemanyes poguessin obrir una escola a Barcelona.[10] Aquesta escola es va anomenar en un primer moment Colegio de Santa Elisabet i es trobava en un edifici del senyor Tusquets situat al carrer Laforja 41 de Barcelona.[10]
El 1941 va crear la col·lecció de llibres "Monumentos de la Música Española", que va dirigir fins a la seva mort, el 1969.[11] El 1943 va ser nomenat director de l'Institut Espanyol de Musicologia del CSIC, del qual ell havia estat el inspirador i fundador, origen del Departament de Musicologia de la Institució Milà i Fontanals.[12] i el 1947 fou designat director del Pontifici Institut de Música Sacra a Roma.[1]
Va recuperar unes 3.300 cançons tradicionals fent una àmplia recerca per totes les comarques d'arreu de Catalunya.[1] També va dedicar-se a l'estudi de la música culta de l'edat mitjana, publicant les obres de diversos autors com ara Alfons el Savi, Brudieu, Pujol, Cabanilles, Morales i Victoria.[1] Els seus treballs estan recopilats a "Scripta musicologica Hygini Angles".
Va morir a Roma el 1969; fou traslladat i enterrat, el dia 14 de desembre, al cementiri de Maspujols. Té carrers dedicats a Maspujols, Reus i Tarragona, entre altres pobles i ciutats. L'auditori de l'Escola i Conservatori de Música de Reus (de la Diputació de Tarragona) duu el seu nom, i també existeix en el mateix conservatori el Concurs de Música de Cambra Higini Anglès.[13]
El fons personal d'Higini Anglès es conserva a la Biblioteca de Catalunya.
Va col·laborar amb Benito García de la Parra en la transcripció monódica de la Versión coral de 60 cantigas de Alfonso el Sabio, i amb Josep Subirà i Puig en el Catàlogo musical de la Biblioteca Nacional de Madrid (1946-51).[14]
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.