Ibis ermità
From Wikipedia, the free encyclopedia
L'ibis ermità (Geronticus eremita) és una espècie d'ocell de la família Threskiornithidae. Està en greu perill d'extinció i només es poden trobar al Marroc i en algunes parts de Síria.[1]
Geronticus eremita | |
---|---|
Dades | |
Pes | 68 g (pes al naixement) |
Nombre de cries | 2,8 |
Període d'incubació de l'ou | 27 dies |
Estat de conservació | |
En perill | |
UICN | 22697488 |
Taxonomia | |
Super-regne | Eukaryota |
Regne | Animalia |
Fílum | Chordata |
Classe | Aves |
Ordre | Pelecaniformes |
Família | Threskiornithidae |
Gènere | Geronticus |
Espècie | Geronticus eremita Linnaeus, 1758 |
Distribució | |
Al parc nacional de Souss Massa habita en penya-segats costaners on existeixen diversos nuclis de nidificació que són considerats una sola colònia. Anteriorment estaven ben estesos per diverses àrees del Marroc, incloent les muntanyes de l'interior. Aquest parc nacional i les àrees adjacents eren ben conegudes per a l'Ibis ermità perquè proporcionaven a un gran nombre d'exemplars de l'espècie un hàbitat estable fora de l'època de reproducció.
L'Ibis ermità s'alimenta a l'estepa litoral sorrenca, introduint el llarg bec a la sorra a la recerca d'escíncids i altres invertebrats, i entre els matolls esclarissats per caçar coleòpters i escorpins. S'ha comprovat que la seva supervivència i èxit reproductor estan lligats a la disponibilitat d'aigua.[2]