Imperi Romà

*Imperium Romanum*
Βασιλεία [τῶν] Ῥωμαίων
Bandera	Escut
	L'Imperi Romà al seu apogeu, a la mort de Trajà el 117; (estats vassalls en rosa)
Informació
Capital	Roma; (de facto i de iure entre el 27 aC i el 286; únicament de iure entre el 286 i el 476[nota 1]); Mediolànum; (286-402, Occident); Ravenna; (402-476, Occident[nota 1]); Espalàtum; (475-480, Occident[nota 2]); Nicomèdia; (286-330, Orient); Constantinoble; (330-1453, Orient)
Idioma oficial	llatí i grec antic
Religió	Politeisme centrat en el culte imperial; (fins al 274); Juntament amb el culte solar henoteista de Sol Invictus; (fins al 380); Cristianisme nicè; (oficialment a partir del 380)
Moneda	Sesterci, auri, sòlid, histàmenon i perpra
Geografia
Superfície	25 aC: 2,750,000 km² ; 390 : 390 4,400,000 km²
Població	25 aC (est.): 56,800,000 (Densitat: 20,7 h/km²)
Període històric; Antiguitat clàssica a baixa edat mitjana
Establiment	27 aC
Fundació de l'Imperi	30-2 aC
Divisió definitiva a la mort de Teodosi I	17 de gener del 395
Dissolució de l'Imperi Romà d'Occident després de l'assassinat de Juli Nepot	25 d'abril del 480
Conquesta otomana de Constantinoble	29 de maig del 1453
Dissolució	1453
Política
Forma de govern	Imperi

L'Imperi Romà (llatí: Imperium Romanum; grec: Βασιλεία [τῶν] Ῥωμαίων, Vassilia [ton] Roméon), successor de la República Romana, va controlar el món mediterrani i bona part de l'Europa occidental a partir del segle i. L'últim emperador de la part occidental de l'imperi va ser deposat el 480. La part oriental va anar perdent territori, però va subsistir fins al 1453, quan els otomans van prendre Constantinoble. Els governants de diversos estats successors dels imperis d'Occident o d'Orient van utilitzar títols adoptats de l'Imperi Romà fins a l'època moderna.

Quick facts: Informació, Capital, Idioma oficial, Religió,... ▼