Invasió francesa de Rússia
From Wikipedia, the free encyclopedia
La invasió francesa de Rússia de 1812 (també coneguda com a Guerra Patriòtica de 1812, rus: Оте́чественная война́ 1812 го́да, transcrit Otétxestvennaia voinà 1812 goda, o Campanya de Rússia, en francès: Campagne de Russie) fou una campanya militar que va començar el 24 de juny del 1812, quan la Grande Armée de Napoleó Bonaparte travessà el riu Neman en un intent d'atrapar i derrotar l'exèrcit rus.[5] Napoleó esperava compel·lir el tsar Alexandre I de Rússia perquè aturés el comerç amb els comerciants britànics a través d'apoderats, en un esforç per pressionar el Regne Unit per tal que demanés la pau.[6] L'objectiu polític oficial de la campanya era alliberar Polònia de l'amenaça de Rússia. Napoleó va batejar la campanya com a Segona Guerra Polonesa per guanyar-se el favor dels polonesos i proporcionar un pretext polític per a les seves accions.[7]
Fins a la presa de Moscou, enfront d'un Exèrcit Imperial Rus inferior en nombre al principi de la invasió, l’avantatge era tot per a les forces napoleòniques. Però el príncep rus i general en cap Mikhaïl Kutúzov, elevà la moral del seu exèrcit i l'encoratjà a dur a terme una contraofensiva, tot organitzant l'assetjament de la Grande Armée durant la retirada francesa. Fou així com les malalties, l'hivern, però també els soldats i la població russa, foren responsables de la desfeta de Napoleó a Rússia.[8]
Les Guerres Napoleòniques van influir profundament en la cultura russa. La campanya de Rússia fou relatada per Lev Tolstoi en la seva famosa novel·la històrica Guerra i Pau així com evocada breument per Piotr Ilitx Txaikovski en la seva Obertura 1812. Durant la Segona Guerra Mundial, la invasió alemanya de la Unió Soviètica fou posada en paral·lel a la campanya de Rússia.
La reputació de Napoleó fou profundament sacsejada i l'hegemonia francesa a Europa fou dramàticament afeblida. La Grande Armée, formada per francesos i forces d'invasió aliades, va ser reduïda a una fracció de la seva força inicial. Aquests fets van provocar un canvi important en la política europea. Prússia, aliada de França, i ben aviat seguida per Àustria, va trencar la seva aliança amb França i llevà els campaments. Això va donar lloc a la Guerra de la Sisena Coalició.[9]