Jordi Carbonell i de Ballester
polític i lingüista català (1924-2016) From Wikipedia, the free encyclopedia
Remove ads
Jordi Carbonell i de Ballester (Barcelona, 23 d'abril de 1924 - Barcelona, 22 d'agost de 2016)[1][2] fou un polític i filòleg català, net de l'escultor Pere Carbonell i Huguet.[3]
.jpg?lang=ca)
Remove ads
Biografia
Jordi Carbonell passà la guerra civil espanyola entre Torrelles de Llobregat, Agramunt/Coscó i Barcelona.[4] Llicenciat en filologia romànica per la Universitat de Barcelona, assistí a les classes que Ramon Aramon i Jordi Rubió impartiren als Estudis Universitaris Catalans (EUC), on va ser professor de llengua catalana.[4] Jordi Carbonell conegué als EUC qui seria la seva muller, Hortènsia Curell, també estudiant de filologia.[5][5]
Des de 1969 Carbonell fou professor a la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB).[6] Ingressà dues vegades a la presó; el gener de 1971, en ser processat, va exigir el dret a declarar en català pretenent denunciar la violació dels drets lingüístics.[7] El 30 de gener del mateix any va ser destituït com a professor de la UAB per part d'una ordre del ministeri d'Educació i Ciència del govern franquista.[6] Diversos professors de la Facultat de Filosofia i Lletres van adreçar una carta al rector Vicent Villar demanant que s'interessés per ell i que fes tot el possible pel seu alliberament.[6] La universitat va intentar aturar la decisió governamental i, després de sortir de la presó, Carbonell va continuar impartint-hi classes de manera encoberta.[6]
Arran de la seva situació a la UAB, es va traslladar a la Universitat de Càller (Sardenya) i va ser lector de català i castellà a la Universitat de Liverpool.[4] Membre fundador de l'Associació de Sociolingüistes de Llengua Catalana i de la Societat Catalana d'Estudis Històrics, filial de l'Institut d'Estudis Catalans, va dirigir la Gran Enciclopèdia Catalana del 1965 al 1971.[7] Del 1946 al 1956 va exercir com a secretari redactor de la Secció Filològica de l'Institut d'Estudis Catalans,[8] de la qual en fou nomenat membre numerari el 1972. Fou secretari general adjunt i director de l'Oficina d'Onomàstica entre 1984 i 1989.[7]
Va participar en iniciatives de l'oposició antifranquista, com l'Assemblea de Catalunya,[9] i va impulsar el moviment de Nacionalistes d'Esquerra.[10] El 1992, juntament amb altres membres de l'Entesa dels Nacionalistes d'Esquerra, va entrar a Esquerra Republicana, partit del qual en va ser president del 1996 al juliol de 2004.[1] El 2007 Jordi Carbonell publicà un poemari titulat Hortènsia, com Hortènsia Curell, la seva muller que morí el 2005. El 2010 presentà les seves memòries Entre l'amor i la lluita.
El 1984 rebé la Creu de Sant Jordi. L'any 2001 li fou concedida la Medalla d'Or de la Generalitat de Catalunya[11] i el 2002, la Medalla d'Honor de Barcelona.[12] El 2014 va rebre el premi Dignitat de la Comissió de la Dignitat.[13] El 2016 va rebre el Premi Pompeu Fabra.[14]
Remove ads
Obra publicada
- Hortènsia (poemari, 2007)
- Entre l'amor i la lluita (memòries, 2010)
- "Les paraules en l'estil de Joan Roís de Corella", dins Homenatge a Carles Riba, Barcelona, Josep Janés, 1954, pp. 140-142.
- "Sobre la correspondència literària entre Rois de Corella i el Príncep de Viana", Estudis Romànics, 1959: 5/2 : 1955-1956, pp. 127–139.
- "Joan Roís de Corella entre el viure i l'escriure", L'Ullal (La Safor [País Valencià]), 4, 1983, pp. 19–28.
- L'obra de Joan Roís de Corella / The Work of Joan Roís de Corella, ed. Antoni Ferrando, Santa Barbara (CA, USA), University of California at Santa Barbara (Publications of eHumanista) / Institut d'Estudis Catalans / ISIC-IVITRA, 2014. Arxivat 2022-04-20 a Wayback Machine.
- Roís de Corella, Joan, Obres completes, vol. I: Obra profana, ed. Jordi Carbonell, València, Albatros (Clàssics Albatros, 1), 1973. Reed.: València, Tres i Quatre, 1983.
- Habitual ressenyaire per a Estudis Romànics.
Remove ads
Referències
Enllaços externs
Wikiwand - on
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Remove ads