Josep Bellver i Balaguer (Lleida 1630[1] - Viena 5 d'abril de 1732). Aristòcrata català fou General de Batalla de l'Exèrcit del Principat de Catalunya durant la Guerra de Successió. Home de caràcter dur, impassible i total determinació, els soldats catalans l'anomenaven afectuosament "En Josepet".

Dades ràpides Biografia, Naixement ...
Plantilla:Infotaula personaJosep Bellver i Balaguer
Thumb
Gravat de Joaquim Furnó i Abad en el qual s'hi pot veure en Josep Bellver i una Bandera Negra. Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement1630 Modifica el valor a Wikidata
Lleida Modifica el valor a Wikidata
Mort5 abril 1732 Modifica el valor a Wikidata (101/102 anys)
Viena (Àustria) Modifica el valor a Wikidata
NacionalitatCatalunya Catalana
Activitat
OcupacióMilitar
Carrera militar
Rang militargeneral Modifica el valor a Wikidata
Tanca

Durant la Guerra dels nou Anys contra França va defensar Barcelona amb el grau de Mestre de Camp. El 1705 fou Sergent Major de les Regiment de Reials Guàrdies Catalanes i lluità en aquesta unitat militar durant tota la Guerra de Successió. Quan al juliol del 1713 s'ordenà l'evacuació es negà, com la majoria del soldats del regiment, a abandonar Catalunya. Ascendit al grau de General de Batalla, es posà sota el seu comandament el Regiment del Roser. Lluità al capdavant d'aquesta unitat sota les ordres del Tinent Mariscal Antoni de Villarroel i Peláez en el Setge de Barcelona, comandant les tropes catalanes en l'Atac a Can Navarro[2] i fou ferit el 18 de maig de 1714.[3]

El 5 de setembre de 1714, les autoritats catalanes varen rebutjar l'oferta borbònica de rendició pacífica i el respecte a la vida dels assetjats. El General de Batalla Josep Bellver i Balaguer llegeix l'expeditiva resposta de les Autoritats de Catalunya al General francès Lechard:

« "Els Tres Comuns s'han reunit, i havent considerat la proposició feta per un Oficial dels Enemics responen que: no volen ni sentir, ni acceptar cap proposta de l'Enemic"[4] »
— Josep Bellver i Balaguer

Només hi havia un camí: el Martiri. Entre els catalans s'hi va veure una Bandera Negra.

Ocupada Barcelona, fou empresonat durant 5 anys a Hondarribia (Fuenterrabia). Després de ser alliberat s'exilià a Viena.

Referències

Vegeu també

Enllaços externs

Wikiwand in your browser!

Seamless Wikipedia browsing. On steroids.

Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.

Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.