Manyanet

Manyanet és un poble pallarès del terme municipal de Sarroca de Bellera, a la comarca del Pallars Jussà. Fins al 1972 formava part de l'antic terme de Benés, de la de l'Alta Ribagorça.^[1] Dins del municipi de Sarroca de Bellera, es va constituir en entitat municipal descentralitzada juntament amb el Mesull.^[2]

Manyanet

El poble de Manyanet, a principis del segle XX
Localització
42° 25′ 26″ N, 0° 52′ 54″ E
Estat	Espanya
Comunitat autònoma	Catalunya
Província	província de Lleida
Comarca	Pallars Jussà
Municipi	Sarroca de Bellera
Població humana
Població	12 (2019)
Geografia
Part de	Benés
Altitud	1.493,9 m
Dades històriques
Dia festiu	festa patronal (29 de juny)
Festa patronal	Sant Pere (29 de juny)
Codi INE	25201000800
Codi IDESCAT	7003090004

És a més de 4 km al nord del cap del seu antic municipi, a la vall del riu de Manyanet.

Es troba a la part central del seu antic municipi, i a la nord-oest de l'actual de Sarroca de Bellera, al peu d'un serrat i a prop del barranc de la Coscolla, afluent per la dreta del riu de Manyanet. És accessible des de Sarroca de Bellera seguint cap al nord-oest la carretera L-521, i, al cap d'un quilòmetre, quan està a punt d'entroncar amb la N-260, surt cap al nord una pista rural asfaltada que mena a Xerallo, Castellgermà, les Esglésies i la Mola d'Amunt, on arriba en uns 900 metres. Des d'aquest lloc surt cap al nord la pista que comença seguint la vall del riu de Manyanet aigües amunt, però enfilant-se cada cop més decididament cap al nord-oest. Així, en poc més de 3 quilòmetres s'arriba al poble de Benés. Des d'aquest poble cal continuar cap al nord-est per la pista que mena en quasi 4 quilòmetres al Mesull i en un altre més a Manyanet.

L'església de Manyanet és parroquial, dedicada a sant Pere, i té com a sufragània la de Sant Esteve del Mesull. La parròquia de Sant Pere de Manyanet pertany al bisbat de Lleida, pel fet d'haver pertangut, a l'edat mitjana, al bisbat de Roda de Ribagorça. Format part de la unitat pastoral 24 de l'arxiprestat de la Ribagorça, i és regida pel rector del Pont de Suert.

Etimologia

Segons l'eminent filòleg Joan Coromines^[3] Manyanet és un topònim romànic, procedent del llatí medianetum, referit a un territori que depèn alhora a dos termes o dues jurisdiccions. Les transformacions fonètiques per fer-ho possible són freqüents i del tot explicables en català.

Història

El 1381 consta ja aquest poble com a pertanyent a la baronia d'Erill, i tenia 10 focs (uns 50 habitants). En formà part fins a l'extinció dels senyorius, el 1831. En el Fogatge del 1553 hi consten 12 focs^[4] (uns 60 habitants).

Amb el desplegament dels preceptes emanats de la Constitució de Cadis, Manyanet formà ajuntament propi el 1812. El febrer del 1847 se l'agregà a Benés atès que no arribava al mínim de 30 veïns (caps de família) que exigien les noves lleis municipals aprovades el 1845. Manyanet només en tenia 4. El nou municipi, anomenat en aquell moment Batlliu de Sas, n'aconseguí 34.

El 1845 hi consten 47 habitants, que havien baixat a 25 el 1970, a 21 el 1981 i a 1 de sol el 1993. En l'actualitat s'ha produït una notable recuperació, el 2005 hi constaven 18 habitants i el 2019 12.^[5]

Demografia

Evolució demogràfica

1990	1991	1994	1995	1996	2001	2003	2005
23	20	16	19	19	26	25	24

Festes i tradicions

Manyanet és dels pobles que surten esmentats, i extensament, a les conegudes cobles d'en Payrot, fetes per un captaire fill de la Rua a mitjan segle XIX. Deia, en els trossos de Manyanet:

«	Lo poblot de Manyanet costes molt pesadotes, i la sort que han tingut que no han guanyat les pleixotes. I ara podran conllogar la digo, digo, digo, i ara podran conllogar mort de fam el seu bestiar. Les Parres de Manyanet s'han separat de Casal, les ferrades de la llet no li faran gaire mal. Del brossal i el xirigot la digo, digo, digo, Del brossal i el xirigot en mantenen el Payrot. A Casal de Manyanet hi ha succeït un gran cas, un dia de neu i fred el rebost els han buidat. Acompanyats d'esquellots la digo, digo, digo, acompanyats d'esquellots han omplenat les alforges al Payrot.	»
— Payrot, Cobles

Cases del poble

Ca de Castell, Ca de Perelló, Ca de Peregat, Ca den Llarg, Ca l'Andreu, Ca de Gallart, Ca de Casals, Ca de Bordaler, Ca de Serrado, Ca de Monge, Ca de Rafel, Ca de Capdelleta, Ca de Aurreli, Ca de Batista, Ca de Simón, La Badia, Casa Soro, L'estudi.

Bibliografia

• Barbal, Maria. «Manyanet». A: Camins de quietud. Barcelona: Edicions 62, 2002 (3a edició) (No ficció, 6). ISBN 84-297-4894-6.
• BELLMUNT I FIGUERAS, Joan. "Les Esglésies? i "Manyanet". Dins Pallars Jussà, II. Lleida: Pagès Editors, 1997 (Fets, costums i llegendes, 32). ISBN 84-7935-406-2
• BOIX, Jordi. "Benés", a El Pallars, la Ribagorça i la Llitera. Barcelona: Fundació Enciclopèdia Catalana, 1984 (Gran geografia comarcal de Catalunya, 12). ISBN 84-85194-47-0
• COROMINES, Joan. "Manyanet". Dins Onomasticon Cataloniae. Els noms de lloc i noms de persona de totes les terres de parla catalana. V L-N. Barcelona: Curial Edicions Catalanaes i Caixa d'Estalvis i de Pensions de Barcelona "La Caixa", 1996. ISBN 84-7256-844-X
• GAVÍN, Josep M. Pallars Jussà. Barcelona: Arxiu Gavín, 1981 (Inventari d'esglésies,8). ISBN 84-85180-25-9
• Iglésies, Josep. El Fogatge de 1553. Estudi i transcripció. II. Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajoana, 1981. ISBN 84-232-0189-9.

Referències

1. «Manyanet». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
2. «Entitat Municipal Descentralitzada de Manyanet». municat.gencat.cat. [Consulta: 28 agost 2020].
3. Coromines 1996.
4. Lo Vicari, Casa d'Antoni Gillart, Casa de Joan Castell, Casa de Jaume lo Pubill, Casa de Pere Serrada, Casa d'Antoni Roi, Casa de Blasi Casal, Pere Monge, Casa d'Antoni Mesull, Casa de Gaspar d'Andreu, Casa d'Antoni Saraís i Casa de Bartomeu Bringuer. Iglésies 1981, p. 91.
5. «252017 Sarroca de Bellera». Idescat. [Consulta: 28 agost 2020].

Enllaços externs

• Institut Cartogràfic de Catalunya