metgessa espanyola From Wikipedia, the free encyclopedia
Maria Elena Maseras i Ribera (Vila-seca, 25 de maig de 1853[1] - Maó, 4 de desembre de 1905)[2] fou una metgessa i pedagoga catalana, primera dona de tot l’Estat que va accedir a la universitat,[3] matriculada a la Facultat de Medicina de la Universitat de Barcelona, el curs 1872-73.[4][5][6]
Biografia | |
---|---|
Naixement | 25 maig 1853 Vila-seca (Tarragonès) |
Mort | 4 desembre 1905 (52 anys) Maó (Menorca) |
Nacionalitat | Catalunya |
Formació | Universitat de Barcelona |
Es coneix per | Primera dona a l'estat espanyol que es va matricular en estudis de Medicina |
Activitat | |
Ocupació | Medicina |
Filla de Miquel Maseras i Gasó, veterinari natural de Mont-roig del Camp, i de Francesca Ribera i Gil, d'Ulldecona. Cursà el batxillerat a l'Institut de Tarragona i decidí estudiar Medicina. Va haver de demanar un permís especial del rei Amadeu I per fer els estudis de Segon Ensenyament i continuar després a la Universitat, que li fou concedit per mitjà d'una Reial Ordre de 2 de setembre de 1871. Maseras s'examinà en dues convocatòries seguides, juny i setembre, de totes les matèries de batxillerat i al cap d'un any d'haver cursat la petició al rei es pogué matricular a la universitat.[7][6]
El mes de setembre de 1872 Elena Maseras fou la primera dona de l'Estat espanyol a trepitjar les aules de la Facultat de Medicina com a estudiant. Segons s'explica, la seva entrada fou rebuda amb aplaudiments pels companys. Dos dels seus germans més joves li van seguir els passos i també van estudiar medicina.
Acabà els estudis l'any 1878 i l'1 de febrer de 1879 demanà permís per examinar-se del grau de llicenciatura i obtenir el títol de medicina. El fet que fos dona produí gran confusió en els òrgans burocràtics, que van elevar el cas a consulta al Consell d'Instrucció Pública a Madrid, el qual trigà més de tres anys a resoldre i atorgar-li el permís per examinar-se. Obtingué el permís el juny de 1882, s'examinà el 25 d'octubre i obtingué un excel·lent. No hi ha constància, però, que s'arribés a doctorar, a diferència de Dolors Aleu i Riera i Martina Castells i Ballespí, que foren les primeres dones a llicenciar-se i doctorar-se en medicina l'any 1882.[3]
Desanimada per les dificultats burocràtiques, es dedicà a l'ensenyament, primer a Vilanova i la Geltrú, Barcelona, Vilassar i després a Maó, on morí l'any 1905 a causa d'una patologia cardíaca a l'edat de 52 anys.[2]
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.