| Any |
Nom |
Ubicació |
Descripció |
Estil i estat |
Foto |
|---|
|
| 1875 |
Casa Domènec Vila i Jané[8] |
Sants, 2-4
41° 21′ 58.55″ N, 2° 4′ 36.1″ E |
Edifici de l'any 1875, format per planta baixa i pis. Entre el 1918 i el 1933 es remunten dues plantes i es reforma la façana.
L'aspecte exterior és el de començaments del segle xx. El coronament, la façana imitant carreus, i una decoració a base de formes vegetals, formen un conjunt a prop del modernisme, però la presència d'elements de clara lectura eclèctica, obre la possibilitat que fos construït en una data lleugerament posterior. |
Modernisme. Degradada |
 |
| 1900-1908 |
Casa Tomàs Vendrell[2] |
Sants, 149
41° 21′ 58.55″ N, 2° 4′ 36.1″ E |
Edifici d'habitatges de planta baixa i quatre plantes pis, on se soluciona l'angle de la cantonada mitjançant un cos amb tribuna. L'arquitecte utilitza els vitralls decoratius per als vidres de la tribuna de la cantonada. La façana no porta força elements decoratius. L'arquitecte Oriol Bohigas i Guardiola atribueix l'obra a Modest Feu en el seu llibre Reseña y Catálogo de la Arquitectura Modernista II (Editorial Lumen, 1983), però els documents de l'edifici també reconeixen que va ser ampliada en 1934 per l'arquitecte Jaume Feu. |
Modernisme. Molt bo |
 |
| 1901 |
Casa Ramon Pujol[9] |
Consell de Cent, 240
41° 23′ 12.39″ N, 2° 9′ 36.44″ E |
Edifici d'habitatges de planta baixa i cinc plantes pis. Els elements principals són la tribuna de ferro del pis principal, els esgrafiats i els relleus que envolten les obertures. També hi ha detalls ornamentals, com el coronament, on hi figura l'any. |
Modernisme. Molt bo |
 |
| 1902 |
Casa Joaquim Pau i Badia[10] |
Sants, 141
41° 21′ 58.55″ N, 2° 4′ 36.1″ E |
Habitatge unifamiliar de planta i pis; la planta baixa estava destinada a vaqueria, tal com ens ho recorden els dos caps de vaca en pedra, situats damunt del coronament floral de les dues obertures laterals, de tipus ogival. La porta d'accés té adossada, a nivell del que seria un capitell, la figura d'un bust masculí de perfil. La façana de la planta baixa està acabada amb estuc que imita carreus. La planta superior, inicialment utilitzada per a habitatge, presenta un canvi de solució ja que es tracta d'una combinació de maó amb un arrebossat encintat, com si fos un empedrat. El balcó és de pedra artificial i planta trilobular, amb barana de ferro forjat, emmarcat per maons. L'edifici es corona sinuosament, emmarcant al seu centre una fornícula buida que probablement contenia, en el seu moment, una campana de crida a la llet. |
Modernisme. Degradada |
 |
| 1902 |
Casa Consol Grassot[11] |
Sants, 145-147
41° 22′ 31.31″ N, 2° 7′ 59.12″ E |
Dues finques bessones sobre un eix central de simetria, repetint-se a cada finca aquest eix de simetria definit per la porteria i la tribuna de la planta principal. La planta baixa d'alçada força considerable permet l'obertura de ventilacions cap al soterrani, una a cada costat de l'entrada que, amb tota probabilitat, servien per a l'entrada de carbó.
Les solucions compositives, on el tema decoratiu diferencia cada planta, col·loca a la planta principal un balcó corregut amb una tribuna. A la planta següent, sobre la tribuna, un balcó amb barana de ferro de barrots llisos i sense decoració. Als balcons individuals, de planta semicircular, les baranes són de forja molt treballada. A la tercera planta, un altre balcó corregut comú als dos edificis, on hi donen setze buits en pedra artificial força treballada i original. El coronament a base d'elements esglaonats, units entre ells també per baranes de ferro molt senzilles. |
Modernisme. Correcte |
 |
| 1906 |
Casa Jaume Estrada[12] |
Sants, 5
41° 22′ 31.6″ N, 2° 8′ 17″ E |
Edifici d'habitatges de planta baixa més quatre pisos, amb un terrat com a coberta, on se soluciona l'angle de la cantonada mitjançant un cos arrodonit amb tribuna. L'arquitecte utilitza els vitralls decoratius per als vidres de la tribuna de la cantonada, que a més té una barana de forja i dues columnes salomòniques, en les quals el capitell es transforma en medallons i el fust en escuts. L'últim pis està decorat amb pintures de línia més simbolista en una part de la façana que ja porta força elements decoratius -balcons falsos amb baranes fent fulles d'acant, així com les columnes de grans capitells que donen suport al coronament de l'edifici-, emfasitzant la riquesa del treball de la pedra. |
Modernisme. Degradada |
 |
| 1910 |
Casa Siscar[13] |
Creu Coberta, 123
41° 22′ 30.7″ N, 2° 8′ 30.65″ E |
Edifici entre mitgeres, de planta baixa més dues plantes pis, amb terrat a la coberta. L'autor segueix un programa decoratiu típic del període modernista: treball del ferro, decoració de les mènsules i de les llindes de la segona planta, façana que es corona amb una forma sinuosa aixecant-se per la part central per poder obrir un forat buit en forma d'ull de bou, i decoració esgrafiada des de la planta segona fins al coronament. Malgrat la forta modificació de la planta baixa que va fer desaparèixer el seu estat original, la façana principal és prou rica en elements i solucions per mantenir la dignitat i l'estètica de l'edifici. |
Modernisme. Degradada |
 |
| 1911 |
Casa Miquel Tusset[14] |
Sants, 130
41° 22′ 31.84″ N, 2° 8′ 3.56″ E |
Edifici d'habitatges de planta baixa, quatre plantes pis amb terrat a la coberta.
L'edifici es resol amb tres buits per planta. A la principal, units per un balcó corregut ondulat que s'estreny a cada banda del buit. A les altres plantes els balcons redueixen la volada. La façana és estucada, imitant carreus. La decoració se centra en l'emmarcat dels forats, sobretot a les llindes i al coronament de l'edifici. |
Modernisme. Regular |
 |
| 1912 |
Casa Joaquim Pau i Maria Benosa[15] |
Sants, 180
41° 22′ 31.91″ N, 2° 7′ 57″ E |
Edifici d'habitatges en cantonada, que originalment tenia planta baixa més tres plantes pis. Posteriorment s'hi va afegir una planta més, amb poc respecte a l'estil original. A la façana principal de les tres plantes originals es disposen dos buits que s'obren a un balcó corregut amb barana de ferro de barrots helicoidals.
La decoració de les llindes presenta clares arrels modernistes d'influència centroeuropea, tant el vienès (Sézession) com el muniquès (Jugendstil). |
Modernisme. Regular |
 |
| 1913 |
Casa Modest Sagalés[16] |
Riego, 38
41° 22′ 38.29″ N, 2° 8′ 18.19″ E |
Edifici d'habitatges plurifamiliar, entre mitgeres, de planta baixa més dues plantes i terrat a la coberta. L'arquitecte parteix d'esquemes modernistes per atorgar-los una nova lectura fruit de la revisió conceptual del modernisme. Per tant, manté la sinuositat del coronament, les formes corbades i helicoidals dels barrots de les baranes de ferro, però limita la decoració a les llindes de les obertures amb motius florals i vegetals, mentre desapareix qualsevol forma voluptuosa pròpia del modernisme. Una sanefa feta de rajoles en què predomina el blau verdós uneix horitzontalment les obertures de la segona planta. A la façana, un esgrafiat revela l'any d'acabament de l'edifici; esgrafiat que se'ns presenta per les formes hereu del coup de fuet modernista. |
Modernisme. Regular |
|
| 1917 |
Casa Àlvar Capdevila i Amigó[17] |
Sants, 129
41° 22′ 31.25″ N, 2° 8′ 2.81″ E |
Edifici de planta baixa més quatre plantes pis, amb terrat a la coberta. La planta baixa té un local comercial i l'accés de veïns lateral, emmarcat per motllures esbeltes hereves del neogòtic però producte d'una lectura interpretativa lliure.
A cada planta pis hi ha dos buits, units per un balcó corregut de barana de ferro, d'igual disseny a les tres primeres plantes, i totalment diferent a la quarta planta. Tota la solució de les llindes i l'espai de ventilació i la barana de la part superior també procedeix de formes neogòtiques molt ben resoltes. |
Modernisme. Regular |
 |
| 1918-1922 |
Géneres de Punt Farrés[18]
[19] |
Melcior de Palau, 131-137
|
Construcció fabril realitzada per l'any 1920, que s'estructura horitzontalment dins d'una parcel·la rectangular. Es tracta d'un conjunt de naus industrials destinades en un principi a fàbrica de tèxtils i d'estampats.
Tota la construcció és d'obra vista. Destaca la seva façana i els arcs i cantoneres de maó vist. |
Modernisme. Molt bo |
 |
| 1921 |
Casa Joan Casas[2] |
Creu Coberta, 76
41° 22′ 31.27″ N, 2° 8′ 2.54″ E |
Edifici de planta baixa més quatre plantes pis, amb terrat a la coberta. La planta baixa té dos locals comercials. La seva composició és senzilla i es pot relacionar amb l'estètica noucentista pròpia dels anys vint. Segons dades de l'Arxiu Municipal de Barcelona aquesta finca era propietat de Juan Casas i el arquitecte va ser Modest Feu (1921). |
Noucentisme. Molt bo |
 |
| 1922 |
Casa Andreu Capdevila i Amigó[20] |
Sants, 131
41° 22′ 31.27″ N, 2° 8′ 2.54″ E |
Edifici d'habitatges de planta baixa més cinc plantes pis amb terrat a la coberta. La planta baixa és un dels pocs exemples on no s'han produït intervencions i es conserva tal com era a l'origen.
L'arquitecte manté la voluntat d'anar introduint modificacions a cada planta, que en aquest cas es tracta de la novetat d'una tribuna important quant a mides i proporcions. L'element de coronament, després de treballar les plantes intermèdies d'una manera austera, esdevé una tremenda "loggia", amb balustrada, columnes de capitells vegetals, sota la qual es disposen unes cartel·les que ajuden a configurar una imatge que ens porta al "seicento" venecià.
Cal destacar la modernitat palesa a la planta baixa en separar estructura i façana marcant l'eix per una columna neogòtica. |
Modernisme. Regular |
 |
| 1922 |
Casa d'habitatges Andreu Capdevila[2][21] |
Sants, 136-140
41° 22′ 31.90″ N, 2° 8′ 2.32″ E |
Edifici d'habitatges entre mitgeres format per planta baixa més quatre plantes pis i amb terrat a la coberta, de composició ordenada i simètrica. La planta baixa, amb l'accés de veïns central i en la línia de l'eix de simetria, disposa a cada banda dos buits destinats a usos comercials, l'evolució dels quals ha comportat que avui estigui lleugerament transformada. La planta principal es dignifica gràcies al balcó corregut que va de costat a costat i al parament que forma marcades franges horitzontals. Es pot relacionar aquest edifici amb l'estètica noucentista evolucionada pròpia dels anys vint. Els documents de l'edifici també reconeixen que va ser ampliada en 1935 per l'arquitecte Jaume Feu. |
Noucentisme. Regular |
|
| 1922 |
Casa Antoni Pidelaserra I[22] |
Tenor Masini, 71
41° 22′ 41.20″ N, 2° 7′ 53.35″ E |
Edifici d'habitatges plurifamiliar, aïllat, format per planta baixa més cinc plantes pis i planta àtic, l'autoria del qual s'atribueix a l'arquitecte Modest Feu, autor del bloc d'habitatges que hi ha a la mateixa illa, també propietat d'Antonio Pidelaserra i que data del 1925. El que ens ocupa és resultat d'un projecte anterior, del 1922.
Totes les obertures formen balcons, correguts en les plantes primera i cinquena, i que forma galeries i balcons en la façana posterior. Destaca per la cornisa que dona la volta a l'edifici, de considerable volada. L'element més interessant és el conjunt de llindes de les obertures de la planta superior que formen un arc esglaonat. Aquest motiu es repeteix en la façana de les galeries o posterior, o a nivell del forjat de la mateixa planta, on emmarquen falses obertures on s'obren les cambres de ventilació. Es tracta de quatre falses obertures per banda i de tres més tres al nivell de la planta àtic, i que augmenten la seva superfície de manera ascendent en allargar-se; així, la primera té una cambra de ventilació, la segona dos, etc. |
Noucentisme. Correcte |
 |
| 1924-1927 |
Cal Drapaire (Barcelona) |
Gran Via Corts Catalanes, 272-282 |
Promogut per l'empresari paperer Pau Fornt Valls, també era conegut com a Cases de la Concepció per la imatge de la Mare de Déu a la façana (destruïda el 1936) en honor a la seva fona Concepció Brunet.
Durant molts anys fou un dels edificis més grans de Barcelona, amb 11 plantes, sis escales (cadascuna amb un ascensor i un servei de telèfon a les plantes baixa i cinquena) i un total de 240 habitatges en règim de lloguer (fins a 5 persones cadascun). Els locals (un a cada costat de la porteria), estaven ocupats pels serveis que poguessin necessitar els llogaters, des d'un consultori mèdic fins a una escola i botigues d'alimentació. Hi ha dos habitatges per planta, amb els corresponents balcons (dos per pis) a la façana principal, i la tradicional galeria a la façana posterior. |
Noucentisme. Bo |
 |
| 1924-1928 |
Casa Joaquim Teixidó[2] |
Jaume Roig, 41
41° 22′ 41.20″ N, 2° 7′ 53.35″ E |
Edifici d'habitatges format per planta baixa més tres plantes pis i amb terrat a la coberta, de composició ordenada i simètrica.
La planta baixa i el primer pis van ser obra de Modest Feu (1924), i els pisos restants d'Adolf Florensa (1928).
La planta baixa, amb l'accés de veïns i en la línia de l'eix de simetria, disposa a una banda d'un buit destinat a un habitatge, l'evolució del qual ha comportat que avui estigui lleugerament transformada.
La planta principal es dignifica gràcies al balcó que va de costat a costat i a quatre columnes en la façana.
Es pot relacionar aquest edifici amb l'estètica noucentista pròpia dels anys vint.
L'única edificació conjunta dels arquitectes Feu i Florensa és la d'aquest singular edifici. |
Noucentisme. Regular |
 |
| 1925 |
Casa Gran[2] |
Rosés, 11-17
41° 22′ 41.20″ N, 2° 7′ 53.35″ E |
Edifici d'habitatges format per planta baixa més set plantes pis, de composició ordenada i simètrica.
Va ser el primer gran edifici d'habitatges per a obrers del barri de Sants. |
Noucentisme. Regular |
 |
| 1925 |
Fàbrica Germans Climent[23] |
Puiggarí, 12-22
41° 22′ 47.41″ N, 2° 8′ 16.32″ E |
Conjunt fabril propietat dels germans Climent.
Es tracta d'un conjunt de naus, avui dividides, amb la coberta de volta de canó de teula. Tota la construcció és d'obra vista, excepte l'estructura amb pilars de ferro, i l'encavallada, també del mateix material.
Pel carrer de Viriat es conserva una porta d'entrada a un pati, avui ple de petites construccions poc homogènies entre si i que no tenen res a veure amb el conjunt fabril original a què s'adossen algunes d'elles. |
Noucentisme. Regular |
 |
| 1926 |
Casa Antoni Pidelaserra III[24] |
Tenor Masini, 77
41° 22′ 42.41″ N, 2° 7′ 52.81″ E |
Edifici d'habitatges plurifamiliar, construït en una parcel·la que fa cantonada al final dels anys vint; construcció de la qual ja estava prevista l'any 1925.
Format originalment per planta baixa més cinc plantes pis, posteriorment es va augmentar el volum edificat-hi una planta àtic que està endarrerida respecte de la línia de façana. De composició tradicional, en les façanes es marquen els forjats corresponents a les plantes primera, cinquena i la de l'antic terrat. Les obertures estan emmarcades amb brancals i llindes que sobresurten lleugerament de la línia de façana. El tractament de les façanes és a base d'estuc.
En aquest edifici va viure Quim Monzó des que va néixer, l'any 1952, fins al 1970. |
Noucentisme. Correcte |
 |
| 1928-1932 |
Conjunt edificis c/ Danubi i ptge. Jordi Ferran[25] |
Ptge. Jordi Ferran, 4-8
41° 22′ 35.51″ N, 2° 7′ 1.8″ E |
Amb la construcció i posta en funcionament de la fàbrica tèxtil, cap al 1910-15, els propietaris dels terrenys adjacents amb l'Hospitalet promogueren la construcció d'una petita colònia d'habitatges unifamiliars. Els terrenys que es van urbanitzar formen un passatge a l'altre costat de l'avinguda Sant Ramon Nonat (ptge. Xile) i quatre passatges paral·lels a la Travessera de les Corts i, per tant, perpendiculars al mur de tanca de la fàbrica. D'aquests, el passatge del carrer Sant Ramon Nonat ha perdut els habitatges unifamiliars. La resta són adossats i de planta baixa, ocupen unes parcel·les estretes i allargades. La decoració del mur de tancament, de rectangles amb cistelles de flors, es repeteix també en els coronaments d'algunes de les cases del passatge Madrona Piera. |
Noucentisme. Degradada |
|
| 1931-1934 |
Conjunt d'edificis ptge. Xile[26] |
Ptge. Xile 5, 21, 27, 36, 39
41° 22′ 36.74″ N, 2° 6′ 58.66″ E |
Passatge creat urbanísticament cap a l'any 1927 i que va construir-se entre el 1931 i el 1934.
Originalment hi havia habitatges amb jardí davanter situats a la vorera dels números parells i els que la façana donava directament al carrer. Tots estaven adossats, eren de planta baixa amb coberta terrat i un coronament de balustrada cega i un element central on bé consta la data, bé el nom de la casa, o bé senzillament amb una discreta decoració bàsicament floral.
Els buits arquitectònics presenten dues solucions: arc rebaixat o llindes. Tipològicament, els habitatges sense jardí segueixen el model ja establert des del 1928 per Modest Feu als passatges de Jordi Ferran, Madrona Piera i Pere Rodríguez, situats a l'altra banda de l'avinguda Xile. |
Noucentisme. Degradada |
|
|
.JPG)
.jpg)
