Montserratí
comarca natural de Catalunya / From Wikipedia, the free encyclopedia
El Montserratí (també anomenat Pla de Montserrat, Comarca de Montserrat, Baix Llobregat Nord o Penedès Montserratí) és una comarca natural situada a la falda sud-est de la muntanya de Montserrat, de la qual pren el nom.[1] El seu territori es troba repartit principalment entre les comarques actuals del Baix Llobregat, l'Anoia i l'Alt Penedès, si bé també s'ha proposat d'integrar-hi alguns municipis del Bages i del Vallès Occidental.[2]
Aquest article tracta sobre la proposta de nova comarca. Si cerqueu la subcomarca actual, vegeu «Baix Llobregat Nord». |
Epònim | Montserrat | ||||
---|---|---|---|---|---|
Localització | |||||
| |||||
Estat | Espanya | ||||
Comunitat autònoma | Catalunya | ||||
Província | província de Barcelona | ||||
Capital | Martorell | ||||
Població humana | |||||
Població | 180.526 (2019) (491,05 hab./km²) | ||||
Gentilici | Montserratí, montserratina | ||||
Geografia | |||||
Superfície | 367,63 km² | ||||
El seu nucli principal és la vila de Martorell, que tradicionalment ha actuat com a capital subcomarcal.[3][4] La quinzena de pobles que la integren —que varien segons les fonts— han compartit històricament un marc referencial comú esdevenint una zona perifèrica dels àmbits d'influència penedesenc, igualadí i, en menor mesura, metropolità i bagenc.[5] El fet que s'hi trobi la confluència entre els rius Llobregat i Anoia i que sigui lloc de pas obligat que comunica el pla de Barcelona amb l'interior del país ha fet del Montserratí una zona de cruïlla entre les grans comarques i demarcacions pròximes, situant-se en els límits de les antigues vegueries —i posteriorment corregiments— de Vilafranca, Barcelona i Manresa. Amb la divisió administrativa de Catalunya establerta en la dècada de 1930, el Montserratí va ser repartit en diverses comarques, quedant-ne el gruix de municipis inclosos dins l'actual subcomarca del Baix Llobregat Nord.
L'encaix del Montserratí (malgrat referir-s'hi amb altres noms) ha estat objecte de debat en les successives propostes contemporànies d'organització territorial del Principat.[6] Diversos geògrafs i estudiosos del fet comarcal —entre ells Pau Vila, principal responsable de la divisió comarcal de 1936— han valorat l'opció de crear una comarca pròpia a l'entorn del Pla de Montserrat amb capital a Martorell.[5][7] Més endavant, l'Informe Roca de l'any 2000 encarregat pel Parlament de Catalunya, també va insistir en aquesta solució.[8]
Amb l'entrada al segle xxi va renéixer la reivindicació del territori per esdevenir una nova comarca, seguint els passos que van fer possible la constitució del Moianès l'any 2015. Així, nombroses entitats, personalitats i també diversos Ajuntaments implicats s'han posicionat a favor del Montserratí, constituint l'any 2017 la Plataforma «El Montserratí és Comarca» per reclamar-ne la creació davant de la Generalitat i l'opinió pública.[9]